Aquest vespre, a les 19.30, a la sala Razzmatazz de Barcelona es farà, per tercer any, el concert benèfic d’homenatge a Marc Grau, guitarrista, productor i figura clau en la creació i consolidació de l’escena del rock català dels anys noranta i començament dels dos mil. La iniciativa es va estrenar l’any 2000, un any després de la seva mort a conseqüència d’un càncer, es va recuperar el 2009 per celebrar el quinzè aniversari i enguany, coincidint amb el vint-i-cinquè, torna per a recaptar fons per a la recerca contra el càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de l’Hospital Clínic. Hi participaran grups i artistes com ara Sopa de Cabra, els Pets, Quimi Portet, Alfred García, Pemi Fortuny i Pemi Rovirosa dels Lax’n’Busto.

També hi serà Marc Grau Jr., músic i fill de l’homenatjat que, juntament amb el seu germà Joan, s’ha encarregat d’organitzar la celebració. “El vint-i-cinquè aniversari ens va portar a repassar el llegat del pare i a donar valor a la seva figura, tant pel que fa a la música per al país, com en les relacions personals que va construir amb molts altres artistes”, explica. A més, agraeix a tots els músics que han acceptat de participar-hi: “És emocionant que tots aquests músics hi vulguin ser tants anys després. Vol dir que, més enllà del talent i el coneixement, també tenia qualitat humana.”

L’arquitecte del rock català

Sens dubte, Grau és una de les figures més influents de la història de la música pop en català. Com a guitarrista, va formar part de bandes com els Pets i El Último de la Fila i va tocar amb músics com Jaume Sisa i Rocky Muntanyola. I com a productor, va treballar al costat de formacions com ara Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Whiskyn’s, Umpah-pah, Nina i Bars. Bona part dels protagonistes de l’escena coincideixen a destacar que va ser una figura clau per a la seva professionalització. “Ens va aportar professionalitat. Nosaltres érem quatre nanos que ens havia atrapat la popularitat. Ens va posar les piles i ens va fer estudiar”, diu Joan Reig, bateria dels Pets. “Sabia treure la millor part de nosaltres. Era estricte, però alhora generós. Va acabar essent com un germà gran. Li dèiem afectuosament el tiet Marc”, afegeix.

En la mateixa línia, Pau Marquès, guitarrista dels Umpah-pah, l’assenyala com el pare d’un canvi de mentalitat en els grups catalans de final dels vuitanta i començament dels noranta: “En aquella època, érem molt amateurs, nosaltres i quasi tothom. Hi havia ben poca indústria organitzada i, quan creaves un grup, era simplement per a passar-t’ho bé. I ell ja tenia una visió diferent, molt més professionalitzada.”

Per a Joan Masdéu, guitarrista, veu i compositor dels Whiskyn’s, va ser l’impulsor de la figura del productor artístic al país. “El ben anomenat o mal anomenat rock català de l’època era una mica orfe d’aquest paper. Tot plegat, era una mica campi qui pugui. Ens emmirallàvem en els productors estatals i internacionals i ell va saber encarnar aquest paper a casa nostra.” Pemi Fortuny, veu dels Lax’n’Busto, hi coincideix: “Per a nosaltres, representava la figura del professional. Anava moltes passes davant nostre i venia d’enregistrar en grans estudis i de tocar en grans escenaris.”

Pemi Rovirosa, compositor i guitarrista també dels Lax’n’Busto, va més enllà i destaca el seu pes en la construcció de l’escena musical en català que encara avui funciona. “Es va crear una forta infrastructura que no existia fins aleshores, amb l’obertura de sales i la formació d’un circuit de concerts”, diu. Una infrastructura que va ser clau per l’eclosió del rock català de final dels noranta. “Entre tots vam fer un pas endavant, vam veure que es podien fer bones produccions i bons concerts en català. Es van crear moltes escoles de música. En definitiva, vam normalitzar que un nen o un jove tingués un instrument i formés una banda amb els amics amb la idea de triomfar”, assenyala.

Definidor d’un so

Com a productor de bona part de les bandes que van marcar l’escena del rock català, Marc Grau en va definir el so. “Ens va ensenyar a endreçar les coses i buscar la senzillesa a partir d’una personalitat pròpia. També ens va ajudar a entendre com funcionava l’estudi, que alguns anàvem molt perduts”, explica Pemi Rovirosa. “Més que emplenar, ens ajudava a buidar les cançons. Quan comences, tothom vol tocar molt. Llavors ell era el contrapunt i ens feia les cançons més lleugeres”, diu Pau Marquès. “Érem grups molts joves i amb molta personalitat i ell va saber catalitzar tot això”, assenyala Joan Masdéu.

A més, el seu caràcter elegant i el seu sentit de l’humor particular li permetia d’establir una bona relació de confiança i franquesa amb les bandes. “Era conciliador, molt de la broma, però alhora molt seriós i rigorós amb la feina”, diu Pemi Fortuny. “Tenia un sentit de l’humor molt sorneguer, molt de Tarragona”, recorda Joan Reig. “Ens va arribar a fer fora de l’estudi alguna vegada per enviar-nos a estudiar! Es convertia en un membre més del grup, però mantenint la visió objectiva d’un de fora. Teníem molt bona comunió, expressant idees i deixant-nos anar”, afegeix Pemi Rovirosa.

Més enllà del rock

A banda de ser un músic i productor prolífic i molt estimat, Marc Grau també va publicar tot sol el disc Instrumental, del qual avui s’interpretaran algunes cançons.

A més, va ser el compositor de sintonies televisives tan recordades com les de “Motor a fons”, “Malalts de tele” i el “Club Súper 3”.