06.10.2020 - 21:50
|
Actualització: 07.10.2020 - 07:50
La Generalitat ha premiat enguany més gent que mai. Tota la gent, perquè les medalles i les altes distincions que s’atorguen per a commemorar el Nou d’Octubre han honorat tot el poble valencià pel seu comportament durant la crisi per la covid. Un premi grupal en temps de distàncies i aïllaments. També han distingit col·lectius professionals específics, com ara el personal de neteja, el sanitari i el d’emergències. I també els ensenyants, els mitjans de comunicació i el sistema valencià de ciència, investigació i innovació, entre més. Són els considerats treballadors essencials. En ells es vol personalitzar la tasca per a contenir l’avanç de la malaltia en els mesos més durs i encara ara.
Però també s’ha premiat un poeta. Marc Granell serà la veu de tots els premiats en l’acte de lliurament dels guardons al Palau de la Generalitat. Diu que rep el Premi de les Lletres en nom de tota una generació, la d’aquells que, a començament dels setanta, com recorda Josep Piera en les memòries que acaba de publicar, van fer que començara tot. I tot és la normalització de la poesia en català al País Valencià. Tot és la cassola que bullia i encara bull i ha fet fermentar fins a tres generacions de poetes que ara conviuen, creixen i enriqueixen les lletres.
Una passa de febrada creativa enmig de la pandèmia
Marc Granell va nàixer a València l’any 1953 i ha treballat com a traductor i editor a la Diputació de València. Ha dirigit col·leccions de poesia. Ha traduït Bertolt Brecht al català i Estellés a l’espanyol. També fa poesia per a xiquets.
Ha tingut un matí de bogeria, diu. Telefonades, entrevistes i felicitacions. ‘Em sap greu dir-ho, perquè som en una situació molt tràgica, però aquest premi m’agafa en un moment molt bo.’ Explica que dissabte li van telefonar per citar-lo a una reunió a palau. Allà es va trobar amb el president Ximo Puig i amb el seu amic, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler. ‘Jo li dic que és el meu rector, perquè és amic de molts anys i ens va casar a la meua dona i a mi’, confessa, i afegeix l’alegria que li fa que hagen premiat un poeta. ‘Feia vint-i-vuit anys que la Generalitat no premiava un poeta en català. L’última va ser Maria Beneyto‘, s’exclama.
La Institució Alfons el Magnànim va publicar fa uns mesos la poesia completa de Granell, un corpus que travessa la seua poètica des dels anys setanta fins als dos mil ben llargs. Ara, després de catorze anys sense publicar inèdits, acaba de traure Cel de fang: ‘Sóc la casa de la mort/ ho he estat sempre’, en són els dos primers versos. ‘El vaig escriure entre juliol i febrer en una febrada de creativitat. El vaig acabar, però la febrada em continuà i aleshores vaig aplicar-la a poemes per a nanos. Durant el confinament vaig escriure aquests quaranta poemes que eixiran en febrer, amb dibuixos del meu germà Manuel.’
La febrada li continua, diu, i ha passat el confinament tranquil, fent la cosa que més li agrada: escriure i no eixir de casa. I això continua fent, tret d’algunes excepcions en què es deixa veure en presentacions o recitals dels seus amics, els poetes de tres generacions, com diu. I es fixa en els més joves, en les que considera les noves veus magnífiques d’una collita esplèndida.
Divendres, a l’acte de lliurament de les medalles i les altes distincions, dirà les paraules d’agraïment en nom de tots. Menys gent que mai al palau, però més gent homenatjada. ‘Els premiats són la societat civil valenciana i tots els qui han treballat contra la pandèmia, és a dir, el poble valencià. Jo parlaré per tots, però començant des de la meua perspectiva poètica, perquè jo també he fet una poesia per al poble’, explica, i diu que se sent orgullós de tenir uns companys de premi que donen esperança, que treballen i que continuaran fent-ho pel bé de tots.