Marc Granell, poesia, edició i fidelitat a la llengua

“Els poetes”

Els poetes són els éssers més inútils
que hi ha sobre la terra.

No fan res de profit.

No fan fàbriques.
No fan guerres.
No fan negocis.

Per no fer no fan
ni tan sols diners amb allò que fan.

Que són ales
que són febres
que són somnis.

Els poetes són els éssers
més imprescindiblement inútils
que hi ha sobre la terra.

Marc Granell (dins Tard o d’hora, 2006)

L‘Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha reconegut amb el premi Jaume Fuster el poeta valencià Marc Granell (1953). És un premi que atorguen els companys i que valora ensems la qualitat de l’obra, la importància de la trajectòria i el compromís de l’autor guardonat. L’anunci s’ha fet avui al matí i el lliurament serà el divendres 4 de juny a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Un poeta imprescindible

Marc Granell és un dels noms imprescindibles de l’actual poesia catalana contemporània. Començà la trajectòria fa quaranta-cinc anys, el 1976, quan guanyà el premi Octubre de poesia amb el seu primer recull, Llarg camí llarg, que es publicà el 1977. Tenia només vint-i-tres anys.

En la trajectòria vital i professional de Granell s’ajunten moltes coses i moltes lluites. A la universitat, hi fa estudis de filosofia i filologia que no acaba, però que són el fonament d’un talent natural per a les humanitats. La lluita, primer, en l’antifranquisme de la darrera etapa i, després, en la consolidació de les llibertats i la defensa de la llengua marcaran tota aquesta etapa vital inicial. Granell veurà i viurà, com a autor que comença a publicar a final dels anys setanta, tota l’anomenada “batalla de València”, que va marcar la transició al País Valencià.

Aquell pas per les aules també el va posar en contacte amb els autors que a mitjan anys setanta començaren a canviar tot el panorama poètic –i narratiu– al País Valencià i que va donar peu a la creació de la revista Cairell, amb noms com ara Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard Verger i Josep Lluís Bonet, que confirmaven el rebombori que havia significat l’aparició de l’antologia Carn fresca, del 1974, a cura d’Amadeu Fabregat.

Quaranta-cinc anys de poesia

Amb l’embranzida del primer poemari, Marc Granell emprèn una carrera que fou fulgurant els primers quatre anys. El 1978 publica Notícia de la tribu i poc després Refugi absent, a Llibres del Mall de Barcelona. El 1979 guanya el premi Ausiàs March, amb el recull Materials per a una mort meditada, i el 1980 és inclòs a les antologies que marcaran la seva generació: Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979), de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura, i La nova poesia catalana, de Joaquín Marco i Jaume Pont. Té només vint-i-set anys i ja és un poeta reconegut i referencial, un lloc que no abandonà.

Aquest ritme inicial de quatre llibres en dos anys es moderà un mica, de manera que anà espaiant les publicacions. El 1983 arriba Exercici per a una veu; el 1991, Fira desolada; i el 1998, Versos per a Anna. El llibre Matèria d’ombra és del 1999, quan també publica Corrent de fons. Encara han de venir uns quants llibres més: Els camins i la mirada, 2001; L’Horta nostra, 2002; Poemes del caminant, 2002; Mentre el camí, 2002; Tard o d’hora, 2006; la seva poesia reunida, del 2016; i Cel de fang, del 2020. En conjunt, quaranta-cinc anys de poesia aplegats en tretze llibres que li han valgut reconeixements, com ara el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia dues vegades, el Trajectòria de la Plaça dels Llibres del 2017, el Joan Roís de Corella de Gandia per la seva trajectòria, el mateix any, i el de les Lletres de la Generalitat Valenciana del 2020.

Marc Granell ha destacat el goig i l’honor que li fa rebre el guardó de l’AELC, ben emocionat: “És un reconeixement que t’atorguen els companys d’ofici i per votació i això és molt important.”

Poemes per a infants

Però cal anar un pas més enllà i analitzar què ha significat l’obra i la tasca de Marc Granell per al conjunt del país. Perquè no tan sols ha escrit aquestes obres per a adults, sinó que també s’ha endinsat en la poesia infantil, amb set poemaris escrits del 1993 al 2009. En tres d’aquests llibres, pel cap baix, s’hi incloïen dibuixos i il·lustracions del seu germà Manuel. És a dir, que s’ha preocupat de captar nous lectors per al gènere en català del País Valencià estant.

Marc Granell, editor

També destaca la seva tasca com a traductor i com a editor. La col·laboració a Cairell, com a membre del consell de redacció, és només una primera fita de la seva activitat com a editor i promotor d’activitats al voltant de la literatura. Entre els anys 1986 i 1989 dirigeix la col·lecció del Consorci d’Editors Valencians, Gregal Poesia, després d’aventures inicials com ara Papers Erosius i Papers Inicials, segons que explica Xulio Ricardo Trigo en el perfil de l’autor que es pot trobar a la pàgina web de l’AELC. Més tard tingué també a càrrec seu col·leccions com ara Poesia, de l’Institut Valencià d’Estudis i Investigació; Poesia i Enquadres, de l’editorial Germania; i Poesia Tàndem, amb Francesc Calafat.

Ha publicat versions d’Alberto Cavallari i Vicent Andrés Estellés, entre més autors, i, en col·laboració, d’Erich Fried i Bertold Brecht.

L’obra completa i les traduccions

La seva poesia s’ha pogut llegir també en traduccions al portuguès, italià, gallec i castellà. Sens dubte, un dels cims literaris és la publicació de la seva obra completa a càrrec de la Institució Alfons el Magnànim. El pròleg, de Francesc Calafat, comença així:

“Quan lliges els poemes de Marc Granell et sents sacsejat per una tralla d’emocions i cruesa. L’espiral de lucidesa dels seus versos t’atrapen com els fils en una madeixa i restes engolit per una veu commosa i rabiosa davant el corrent fangós de la vida. Addicte al tall expressiu, l’autor fuig de la poesia ben pentinada i concep sovint els poemes com a granades de mà, artefactes concentrats i d’efectes demolidors.”

Efectivament, Marc Granell ha decidit en el curs dels anys de remoure consciències i alterar estats d’ànim amb la seva poesia feta des de València per arribar al món, aquella València que tant estima i que a la vegada tant odia en poemes com “Madinat at-Turab” (“ciutat de pols”, el nom amb què es coneixia València als segles VIII i IX) i que ens mostren el nivell i la potència d’un dels poetes més influents de la literatura catalana contemporània.

“Madinat at-Turab”

Estesa sota el sol despietat del migdia
enllà lluny et contemple, ciutat de la vergonya
ciutat de fang fet falsa esplendor de misèries
amagades sota el fum del foc de l’artifici.

Ciutat de serps i rates coentes i terribles,
per tu passeja lliure la ignomínia més fonda
i rep la traïció homenatge cada dia
dins els cors bondadosos dels teus fills estimats.

Has venut la memòria com qui ven taronges
per un plat de llentilles podrides que et foraden
el ventre a poc a poc com metralla fins a obrir-te
soterranis de fel on pul·lulen les panteres.

En tu he nascut i en tu visc i per això t’estime
i per això t’odie amb el fàstic més roent,
tomba perfecta i desolada que lluny contemple
al sol estesa, mort de desig i viu d’horror.

El premi

El Jaume Fuster és un guardó que decideixen únicament els socis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. En la primera ronda, poden elegir qualsevol escriptor –viu en el moment de convocar el premi i que no l’hagi rebut abans– i en la segona, la votació es fa entre els tres noms més repetits. Els escriptors distingits els anys anteriors han estat Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan Francesc Mira, Montserrat Abelló, Maria Barbal, Màrius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Isabel-Clara Simó, Jaume Pérez Montaner, Joan Margarit, Carles Hac Mor, Jordi Pàmias, Francesc Parcerisas, Antònia Vicens i Narcís Comadira, de qui s’acaba de publicar el retrat que l’AELC encarrega sobre el guanyador del premi cada any. L’Associació també editarà, amb motiu del premi, un volum de la col·lecció Retrats, dedicat a Marc Granell.