31.05.2018 - 22:00
Pot ser que, finalment, ens comencem a alliberar del tòpic que diu que amb un escriptor valencià per temporada Barcelona ja se sent servida. Fins i tot pot ser que ja ens hàgim alliberat d’aquella altra limitació que ens establia, al conjunt que formem l’ecosistema de la literatura catalana, un sol poeta per temporada.
Pot ser. Podria ser que sí, que és. Parlem-ne un altre dia, en tot cas.
La qüestió és que ara n’hi ha uns quants en circulació, de poetes que tenen requesta i qualitat alhora. I que entre aquests quants n’hi ha un bell grapat de valencians. O valencianes. Sense quotes ni numerus clausus. Pel valor que tenen. Tants com n’hi hagi. I pel valer.
Marc Granell (València, 1953) n’és un. Un dels grans. Versos per a Anna o Llarg camí llarg o Notícia de la tribu formen part de fa temps del nostre paisatge. De cos menut, mirada fonda, somriure lluminós, Granell s’ha anat obrint camí literari. Coneixement. Renaixement. Referència. És difícil d’imaginar-se el poeta, l’home que és i que fa versos, alçant la veu. I, tot i això, de vegades llança les paraules com si fossin pedres que cerquen impacte. I que l’encerten.
L’1 de juny, divendres, avui, a les 19.00, presentarà a Barcelona, a la Central del carrer de Mallorca (número 237), l’aplec de la seva obra, aquesta esplèndida Poesia completa (1976 – 2016) que ha editat la Institució Alfons el Magnànim. I que ja és tot un fenomen literari. I popular també.
A la darrera Fira del Llibre de València, aquest objecte petit i consistent alhora, contundent, ben travat, es va situar, sense que potser ningú sospités que passaria, com per retornar-nos la confiança en la humanitat actual i propera, entre els títols més venuts.
Per a la presentació barcelonina, és previst que acompanyin l’autor Laura Borràs, consellera de Cultura; Vicent Berenguer, director de la col·lecció; i el poeta Manuel Forcano. A més de Forcano, Maria Josep Escrivà, Susanna Rafart i Jordi Solà-Coll recitaran alguns dels versos de Granell.
Marc Granell té, tal com descriu el crític Francesc Calafat en el pròleg de l’edició, ‘una veu commosa i rabiosa davant el corrent fangós de la vida’: combina la força punyent, el cop sense concessions, la voluntat de sacsejada i d’intervenció directa amb l’expressivitat clara, entenedora i amb matís. Si vol que n’hi hagi. O que el notem.
La poesia de Granell és fonda i propera, tot alhora. Crua, quan vol, quan cal. Tendra, també, per a l’amor, la companya. Arrelada al país, a la seva gent, i compromesa amb la seva sort. Sense ser-hi mai condescendent. Marc Granell ens diu que agafem els seus versos, que els cantem i que els exposem a la plaça com ho fan Borja Penalba i Francesc Anyó, per exemple, que els fem servir, que la poesia és útil, sí.
Si sou a Barcelona, no deixeu escapar l’oportunitat de trobar-hi Marc Granell, avui. És l’home que ha escrit versos com aquests:
«Això provoca
que el meu país no vulga ser un país,
perquè no sap que ho és des que va nàixer.
Així,
vol ser un gra o un moc o una formiga
o una pedra menuda i desgastada,
feliç sota el sol sense saber-se.»
