18.12.2021 - 21:50
|
Actualització: 20.12.2021 - 03:28
[Actualització d’aquesta notícia: La Marató recapta més de nou milions d’euros per la salut mental]
La Marató que organitza la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) culmina avui tres dècades de solidaritat amb un trentè programa dedicat a les malalties mentals. De moment ja ha recaptat més d’4,9 milions d’euros. Aquest trentè programa és el més coral fins ara, amb trenta presentadors diferents, la majoria cares i veus conegudes de TV3, de Catalunya Ràdio i comunicadors com ara Lídia Heredia, Raquel Sans, Jordi Basté, Mònica Terribas, Laura Rosel, Gemma Nierga i Carles Francino. La cita solidària es fa als escenaris exteriors del MNAC a Barcelona, la Seu Vella de Lleida, l’amfiteatre de Tarragona i el Museu Dalí, a banda el plató televisiu.
D’ençà de l’any 1992, la Marató ha repartit 191.795.783,83 euros entre 949 projectes de recerca, que s’han fet en institucions científiques principalment de Catalunya, però també d’àmbit internacional. En total, en aquests trenta anys, 9.350 investigadors s’han beneficiat directament de les aportacions econòmiques solidàries.
La Marató dedicada a la salut mental s’havia de fer l’any passat. Tot i això, l’esclat de la pandèmia va fer que finalment es dediqués a la covid-19. En total es van aconseguir recaptar gairebé catorze milions d’euros (13.864.073 €) que van anar destinats a 36 projectes diferents. Aquesta xifra representa la tercera recaptació més alta de la història del programa.
Un programa dedicat a la salut mental
Enguany la Marató estarà dedicada a les malalties mentals. Es calcula que una persona de cada quatre tindrà algun problema de salut mental durant la vida i que el 45% d’aquells qui en tenen no demana l’ajuda que necessita. És per això que la Marató d’enguany tindrà per objectiu tant la recerca mèdica com el fet de trencar els estigmes i mites que encara arrossega la salut mental. Per exemple, que aquesta mena de trastorns poden afectar tothom.
Durant la gala es parlarà obertament de salut mental i de la necessitat de fer recerca i demanar ajuda a temps. També s’hi podran sentir les vivències de testimonis en primera persona que faran divulgació sobre la duresa de conviure amb aquests trastorns. Igualment, es parlarà sobre la importància de la prevenció a la infantesa i la joventut i d’aprendre a reconèixer els símptomes d’aquestes malalties.
Com s’hi pot col·laborar?
S’hi poden fer donatius al web tv3.cat/marato, mitjançant transferència bancària (ES94 2100 0555 34 0202122222), per Bizum (33333) i als caixers automàtics de CaixaBank. A més, enguany es recuperen les quatre seus telefòniques tradicionals per a fer donatius per telèfon (900 21 50 50) durant tot diumenge.
Per una altra banda, també s’ha editat un llibre commemoratiu, a càrrec d’Enciclopèdia Catalana, que fa un recorregut per les trenta maratons i que es pot trobar a les llibreries i a la botiga oficial de TV3 i Catalunya Ràdio.
A més, el ja clàssic disc de la Marató enguany és doble, amb trenta cançons per a celebrar els trenta anys. Divuit són de nova incorporació i dotze han sortit en discs anteriors, ara tornades a versionar i amb veus noves.
Una altra de les activitats especials per a celebrar l’aniversari és l’exposició itinerant “30 anys de la teva Marató“, que recorre les tres dècades del projecte solidari amb els cartells que les han protagonitzades i les fites aconseguides a cada programa. Es tracta d’un recorregut emocional que vol retre homenatge a tots els ciutadans que, any rere any, d’ençà del 1992, s’impliquen en aquesta manifestació solidària. La mostra, que es va estrenar el 7 d’octubre al Teatre Nacional de Catalunya, es podrà veure de manera itinerant en uns quants espais culturals de Catalunya fins a l’abril del 2022.
Un programa més coral que mai
El programa del trentè aniversari serà més coral que mai: hi haurà trenta presentadors. Abans, Joan Botta donarà el tret de sortida a la Marató des del Suplement de Catalunya Ràdio.
Per part de TV3, hi haurà la participació d’unes quantes de les cares més emblemàtiques de la cadena, com ara Lídia Heredia i Raquel Sans, Laura Rosel, Núria Solé i Roger de Gràcia, Gemma Nierga i Ramon Gener, Xavi Coral i Espartac Peran, Josep Puigbò i Agnès Marquès, Òscar Dalmau, Jordi Basté i Mònica Terribas, Toni Cruanyes i Ana Boadas, Josep Cuní i Helena Garcia Melero, Albert Om, Ramon Pellicer, Ariadna Oltra, Antoni Bassas, Carles Francino, Pere Escobar, Mònica Huguet, Xavier Graset, Mari Pau Huguet, Susanna Griso i Imma Pedemonte.
Un camí que comença el 1992 contra la leucèmia
El camí de la Marató va començar l’any 1992 amb un primer programa dedicat a la leucèmia. Va recaptar 1.230.128 euros (204.676.000 de pessetes). En aquests trenta anys, la Marató que més ha recaptat va ser la de l’any 2018, que va superar la barrera dels quinze milions d’euros (15.068.252) per a la investigació contra el càncer.
Durant tot aquest temps s’han fet programes dedicats a diverses malalties, com ara les malalties del cor, les malalties neurològiques, la diabetis, les malalties mentals, la sida i l’alzheimer, entre més malalties. També ha aconseguit despertar una mobilització popular important, que ha fet que durant aquests trenta anys s’hagin fet fins a 38.726 activitats populars dedicades a la Marató.
La Marató també ha rebut crítiques
L’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM) ha emès un comunicat que critica l’enfocament periodístic i científic que la Marató ha donat als trastorns mentals. L’entitat considera que s’aborda el concepte de salut mental de manera biomèdica. És a dir, proposa que la solució als trastorns mentals ha de ser de tipus biològic i farmacològic. “Aquest és un model reduccionista quant a factors causants del malestar en salut mental, que comporta la medicalització del malestar i patiment psíquic i que, a més a més, repercuteix en un alt cost econòmic per al sistema sanitari”, expliquen.
Durant els trenta anys d’emissió de la Marató també hi ha hagut veus crítiques amb el format del programa. Les més recurrents es vinculen amb el fet que els recursos que es recapten per a investigació científica no haurien de sortir de la gent sinó de l’administració i per la implicació al programa d’unes quantes grans empreses que utilitzen el format per a netejar la imatge que tenen.
