El govern aposta per continuar les reunions bilaterals amb l’executiu espanyol tot i ‘quedar-se curt’ en els resultats

El conseller d’Afers estrangers i president de la comissió Bilateral Estat-Generalitat, Ernest Maragall, ha comparegut al parlament per explicar com va ser la reunió que entre els governs català i espanyol l’1 d’agost. En el balanç de la trobada, el conseller ha reconegut que el govern no va poder assolir els ‘avenços i resultat’ que buscava. ‘Ens vam quedar curts respecte del nostre objectiu’, ha admès davant els diputats de la Comissió d’Afers Institucionals (CAI). I és que, per a Maragall, la Generalitat ‘no va poder avançar, ni de bon tros, en el que volia’. ‘Va arribar amb molta documentació i molta matèria per contrastar, fruit de l’acumulació lògica de tot el temps sense comissió i de totes les qüestions pendents. Però la lectura és que no vam poder avançar amb el grau i intensitat amb què arribàvem a la reunió’, ha sentenciat.

Maragall ha dedicat la major part de la seva exposició a comentar què esperaven i què van aconseguir de la reunió de la Bilateral, però no s’ha estalviat la crítica perquè aquest organisme no s’hagi reunit en set anys. ‘El que intentem és passar del maltractament al respecte’, ha dit. I és que pel conseller, ‘el respecte no és un concepte retòric, buit o d’oportunitat’, i per això ha manifestat la intenció del govern de ‘poder mantenir aquesta relació bilateral, d’igual a igual on està reconegut, i que sigui escenari habitual de negociació política’. Una situació que ha trobat a faltar amb el PP i el ‘septenni negre’ sense reunió de la Bilateral.

En aquest sentit, Maragall ha explicat que volien recuperar ‘la normalitat’ en tres àmbits on el govern considera que s’ha perdut. ‘Partim de les tres anormalitats en drets i llibertats, en vies de participació democràtica sobre la decisió del futur polític dels catalans, i en la gestió i exercici del govern de les seves funcions i competències’, ha detallat.

‘De les tres normalitats que voldríem haver resolt o avançat, podríem dir que de moment la resposta és no, aquell dia i els següents, en matèria de drets i llibertats; que també és no en drets polítics; i que és un sí però ja veurem en la recuperació del respecte institucional mínim en l’autogovern de Catalunya’. Malgrat això, però, Maragall és optimista: ‘Estem disposats a continuar. Trobo legítim el dubte de si val la pena mantenir això. És la nostra obligació. Hi ha afectats drets, interessos i situacions, i no entrar-hi seria tant com renunciar a la seva defensa. Ho hem de fer sense que això impliqui cap acceptació de normalitat on no existeix ni renúncia a la conquesta de les normalitats’.

En aquest sentit, ha dit que ‘sense resoldre la situació dels presos i exiliats no podria haver normalitat en drets i llibertats ni en cap de les altres situacions’, i ha explicat que aquest mateix concepte el va expressar a la Bilateral amb el govern espanyol.

El conseller també ha volgut aprofitar per denunciar el tracte del govern espanyol en aquestes matèries, que considera que és especialment greu en el cas dels drets i llibertats i en la ‘manca de respecte institucional’ cap a la Generalitat. Així, ha comentat que a la reunió va posar sobre la taula ‘l’abús de la via penal que s’ha fet per afrontar el conflicte polític, la situació de repressió, i el condicionament que això ha representat el 155 i amb decisions judicials que han afectat govern i parlament’. ‘La més potent relació bilateral en tots aquests anys ha estat el 155. Expressa, potentíssima i completa’, ha arribat a dir.

D’altra banda, ha reconegut que la qüestió dels contenciosos d’inconstitucionalitat oberts al TC és ‘un dels camps on, com és conegut, al que li dóna més urgència i exigència de resposta immediata’. ‘L’actitud de l’estat és que no pot dir res encara i que ja hi aniran entrant’, ha comentat també.

Per últim, Maragall ha confirmat que una de les reunions de comissió mixta, la d’Afers Econòmics, ja està encarrilada i se celebrarà ‘abans de finals d’octubre’. ‘Aquí hi ha un interès, sembla que coincident, entre el departament d’Economia i el ministeri d’Hisenda per tractar qüestions pendents com el finançament dels Mossos, d’organismes judicials, i de temes de finançament des del punt de vista del FLA’, ha afegit.