El mapa més precís de la Via Làctia revela estrelles ocultes i terratrèmols estel·lars

L’última publicació de dades del catàleg de la missió Gaia, en la qual participa l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, inclou informació nova i millorada de gairebé 2.000 milions d’estrelles de la Via Làctia i “descobriments sorprenents”, com ara l’observació de terratrèmols estel·lars i d’astres desconeguts.

A més, la tercera publicació d’aquest mapa conté el conjunt més gran de dades recollides fins avui d’estrelles binàries, de milers d’objectes del sistema solar –com ara asteroides i llunes de planetes– i de milions de galàxies i quàsars de fora de la nostra galàxia.

Gaia és una missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) llançada el 2013 per crear el mapa multidimensional més precís i complet de la Via Làctia, la qual cosa ajudarà els astrònoms a reconstruir l’evolució passada i futura de la nostra galàxia durant milers de milions d’anys.

El director general de l’ESA, Josef Aschbacher, ha dit que avui  era “un dia emocionant” que esperaven de feia molt de temps, perquè aquest catàleg “obrirà les portes a una nova ciència a la Via Làctia”.

El nou catàleg presenta el mapa químic més gran de la galàxia al costat dels moviments 3D del nostre veïnat solar i de les galàxies més petites que envolten la nostra.

Així, Gaia afegeix informació sobre la composició química, temperatura, color, massa, edat i velocitat a la qual s’acosten o allunyen els estels de nosaltres (velocitat radial), que ha estat recollida amb espectroscòpia, una tècnica que descompon la llum dels estels i que revela de què són fets (el seu ADN), la qual cosa ens ofereix una informació crucial sobre el seu origen.

D’acord amb aquesta composició química, alguns estels són compostos de material primordial i d’altres, com el nostre Sol, contenen matèria enriquida de generacions anteriors d’estels; a més, els astres més pròxims al centre de la nostra galàxia són més rics en metalls que els que hi ha més lluny.

Gaia també ha identificat estels que provenien inicialment de galàxies diferents de la nostra.

Així mateix, el nou catàleg presenta la massa i evolució de més de 800.000 sistemes binaris, l’estudi de 156.000 asteroides que ajudaran a aprofundir en l’origen del nostre sistema solar, i dades sobre deu milions d’estels variables i macromolècules entre estels, quàsars i galàxies fora del nostre veïnat còsmic.

Les dades que ara s’investiguen es van recopilar entre el 25 de juliol de 2014 i el 28 de maig del 2017.

Al costat de les noves dades, es publiquen mig centenar d’articles científics, nou dels quals, centrats a explicar el gran potencial de la informació recollida per Gaia, una missió equipada amb una càmera de mil milions de píxels, dos telescopis òptics i un espectròmetre, entre més.

Aquest projecte europeu, en el qual participen més de 450 científics i enginyers, havia d’acabar el 2019, però es va ampliar fins al 2023 pels seus bons resultats, que, tal com han destacat els responsables en la compareixença de premsa, són “extremadament fascinants” gràcies a “la precisió sense precedents de les seves observacions”.

Científics catalans de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) han participat en la recollida de dades. Tres dels seus membres han presentat les dades a la facultat de Física de la UB i han assegurat que hi ha milers de científics a tot el món esperant que s’obrin al públic per posar-s’hi a treballar: “Els descobriments més importants vindran a partir d’ara.”