Són uns tres mil i transmeten la llengua als fills més que no pas la mitjana. Aquest és el perfil dels catalanoparlants residents a Nova York, i que apareixen al mapa digital de les llengües de Nova York. Aquest mapa és promogut per Ross Perlin, que avui entrevistem, i més lingüistes de Nova York. “Aquest mapa conté les dades de l’Aliança de les Llengües en Perill que hem recollit d’ençà del 2010. A Nova York també s’ha estudiat que els parlants de català fan més bona feina a l’hora de transmetre la seva llengua. Hi ha una lingüista, Eva Daussà, que ho ha investigat. Va seguir pares catalanoparlants a Nova York per veure com transmetien la seva llengua, i feien més que molts altres grups”, explica Perlin a l’entrevista.

La informació dels catalanoparlants que ofereix el mapa, traduïda, és aquesta:

“Com la majoria d’immigrants espanyols a final del segle XIX, els catalans van acudir inicialment al West Village, juntament amb asturians i gallecs. La majoria van immigrar directament des de Catalunya o via Cuba, especialment quan Cuba es convertí en un territori dels EUA, el 1898, després de la guerra hispanoamericana. El 1920 (NY)C va veure el seu primer casal –una societat finançada pel govern català i creada per promoure la cultura catalana a l’estranger. A la dècada del 1940, un casal políticament actiu va sorgir com a resultat de la guerra civil espanyola, transportant i promovent el sentiment anti-Franco per l’Atlàntic. Avui dia, un membre de la comunitat catalana estima que aproximadament tres mil catalans habiten a la zona metropolitana de Nova York, principalment a Manhattan i Brooklyn, així com a suburbis de Nova Jersey, com Montclair i Maplewood. El grup és petit però actiu, connectat per un calendari de celebracions anuals com el Festival de Sant Jordi a l’abril i Sant Joan al juny i amb l’Institut Ramon Llull com un punt focal.”