31.01.2019 - 21:50
|
Actualització: 31.01.2019 - 23:58
El Centre d’Investigacions Sociològiques espanyol (CIS) va publicar ahir el baròmetre del gener. A banda les qüestions habituals sobre els principals problemes, la intenció de vot i la valoració dels principals dirigents, es fa una pregunta nova: s’interroga els ciutadans de l’estat espanyol sobre si la situació catalana influeix en el vot de les pròximes eleccions.
Concretament, la pregunta és: ‘Diríeu que l’actual situació de Catalunya pot influir molt, bastant, poc o gens en el vostre vot en les pròximes eleccions?’ Gairebé la meitat dels enquestats (43%) creu que hi influiria molt o bastant.
Per tant, segons l’enquesta, gran part dels ciutadans podrien canviar de vot segons com evolucioni el procés català aquests mesos vinents. A més, un 35% dels ciutadans considera que hauria d’haver-hi una política de diàleg i negociació. Un 22% creu que cal més duresa, però l’opció majoritària és una política que combini el diàleg i el ‘compliment de la llei’.
Si dividim la mostra per territoris, trobem, és clar, que el territori on més repercuteix la situació catalana és el Principat, on més del 60% de ciutadans creu que el seu vot pot resultar influït per la situació.
Per contra, a Navarra i la Rioja és on menys es notaria la influència pels esdeveniments que passessin a Catalunya. Només influiria en una quarta part dels ciutadans.
Però aquesta influència pot ser contraposada: pot implicar votar opcions més dialogants o, per contra, opcions més dures i radicals. Fins i tot hi ha una part que considera que faria créixer l’abstenció i la desconfiança envers la política.
Com hi influeix?
Tot i les respostes, la major part dels qui asseguren que els podria influir en el vot, no canviarien de partit, de moment, respecte de les darreres eleccions espanyoles. La majoria dels que van votar el PP (64%) i Cs (51%) creuen que votarien opcions més radicals i dures, i els que van votar Units Podem (65%), PSOE (60%), ERC (78%) i CDC (73%), opcions més partidàries de la negociació.
En alguns casos, no hi ha hagut grans canvis: per exemple, només un 0,8% dels votants socialistes ara es decantarien per Units Podem. En canvi, un 14% dels qui van votar el PP ara votarien Vox, com també un 10% dels qui van votar Ciutadans.
A tot l’estat espanyol, un 43% creu que l’empenyeria a votar formacions que proposessin opcions de diàleg i negociació, però un 36% voldria polítiques més dures. Un 13% considera que simplement originaria més abstenció.
Tanmateix, aquesta resposta és esbiaixada per Catalunya, perquè un 75% de catalans vol opcions favorables al diàleg i la negociació. Si de la mostra estatal se n’exclou el Principat, els percentatges es capgiren: només a un 34% el faria votar opcions més dialogants, mentre que augmenten fins al 42% els qui votarien opcions més dures.
Per tant, si realment hi hagués canvis, el tomb seria majoritàriament cap a opcions més poc dialogants. Per territoris, només a Catalunya, al País Basc, a Navarra i a Galícia hi ha més gent que creu que votarien opcions més favorables al diàleg que no pas que canviarien cap a opcions més dures.
En tota la resta, són majoria els partidaris d’opcions més radicals en cas de canvi de vot, especialment en territoris com ara Castella – la Manxa (53%) i Múrcia (55%). En aquests dos indrets, malgrat haver-hi tres opcions, més del 50% dels enquestats diuen que l’evolució de la situació de Catalunya els induiria a votar opcions més dures.
Però abans de les eleccions municipals i europees hi haurà el judici contra els presos polítics i la resta d’encausats. De segur que la resposta dels ciutadans i les institucions de Catalunya tindrà un gran seguiment mediàtic i les declaracions i accions durant aquest procés influiran en els ciutadans dels Països Catalans, en els de l’estat espanyol, en el sistema democràtic espanyol i, fins i tot, en els fonaments de la Unió Europea.
