24.02.2021 - 21:50
|
Actualització: 25.02.2021 - 18:31
Aquestes eleccions han vist créixer l’independentisme fins a superar el 50% del vot a tot Catalunya. I, alhora, hem vist com per primera vegada Esquerra Republicana superava Junts per Catalunya. En el mapa d’avui mirem d’estudiar el creixement de l’independentisme i el d’Esquerra Republicana. Per a fer-ho, avui us mostrem un mapa i dos gràfics.
Per fer el mapa, hem observat el comportament electoral dels municipis aquest 14-F. Concretament, hem utilitzat la tècnica estatística anomenada clustering (‘agrupament’), que considera les relacions entre l’abstenció i els partits entre si a cada municipi, i troba aquells grups de municipis amb un comportament semblant. En aquest cas, el nombre més adient és de tres grups. Cal considerar que, com diu la dita estatística, tots els models matemàtics s’equivoquen, però n’hi ha que són útils. Alguns municipis concrets podrien ser assignats a un dels altres grups, però en aquesta mena de modelatge la cosa més important és la imatge global.
Una vegada establerts els tres grups, expliquem les característiques generals de cadascun, que mostrem al gràfic següent. Als municipis del grup 1 (color groc), els elements més destacats són que de mitjana hi ha una abstenció moderada (al voltant del 40%) i un equilibri entre el vot d’ERC i JxCat (hi obtenen entorn d’un 29% de suport). Correspon a la zona sud de Catalunya, la plana de Lleida, àrees costaneres i el voltant de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.
Al grup 2 (color blau), hi trobem una alta participació, amb una abstenció entorn del 31%, la més baixa dels tres grups. Però a diferència del grup 1 (groc) no hi ha empat entre ERC i JxCat. Aquí Junts supera clarament ERC (40% contra 25%). Correspon bàsicament a la Catalunya pirinenca i pre-pirinenca i a les muntanyes del Priorat.
Finalment, el grup 3 (color vermell) es defineix per una abstenció molt alta, que voreja la meitat dels votants (49%), i majoria unionista. Un fet a destacar és que ERC hi manté uns bons resultats, no gaire allunyats del suport als altres grups. JxCat, a diferència d’ERC, hi té uns resultats molt més baixos que a les altres dues zones: només un 16% de suport. Aquesta zona correspon bàsicament a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, i és on es concentra la població del Principat.
Ací teniu els resultats dels tres grups en un gràfic:
Veient aquest mapa arribem a la primera conclusió: Esquerra ha guanyat Junts en nombre de vots –tot i no guanyar a cap de les tres zones– perquè ha estat capaç de mantenir bons resultats a totes tres. No fracassa enlloc del tot. De mitjana, ERC té aquests resultats als municipis de les tres àrees: 29,1%, 24,7%, 21,5%; municipi a municipi, si passeu el ratolí damunt el mapa, veureu les dades individualitzades i no la mitjana. En canvi, Junts per Catalunya té excel·lents resultats a les zones on guanya, i s’enfila fins al 39,6% del vot, però després cau al 16,2% a la zona unionista i al 29,5% a la intermèdia. La diferència de Junts entre el seu millor lloc i el pitjor és de 23 punts. La diferència d’Esquerra entre el seu millor lloc i el pitjor és de 8 punts. Uns tenen vot molt desigual. Els altres, molt més uniforme.
On s’eixampla la base i on no
La segona part de l’article d’avui se centra a veure què passa a la zona unionista, és a dir, la zona que al mapa és pintada de vermell: l’àrea Metropolitana de Barcelona, la de Tarragona i municipis on l’unionisme guanya. Hem vist que ERC hi manté uns relatius bons resultats. Aquest suport és perquè el partit amplia la base independentista a les barriades de la immigració? O prové dels mals resultats de JxCat? Ho mostrem a l’últim gràfic, en què hem comparat els resultats dels partits independentistes en aquestes zones a les darreres eleccions catalanes (a les del 2015 els dos partits es van presentar plegats, en la coalició Junts pel Sí, i no es pot diferenciar).
El resultat és que el vot independentista global (valor en negreta al gràfic) hi ha tingut aquesta evolució a les darreres eleccions: 41,6% (2012), 40,6% (2015), 40,3% (2017), 41,6% (2021). Enguany la base s’ha ampliat una mica respecte del 2015 i 2017 i ateny nivells del 2012, quan CiU no era independentista.
Si mirem els resultats dels partits independentistes a la zona unionista un per un, veiem que el canvi entre els partits és molt més marcat que el canvi global: el resultat d’Esquerra Republicana en aquesta zona s’ha disparat aquests darrers anys: ha passat de gairebé un 6% el 2010 a gairebé un 20% d’ara). En canvi, Junts hi cau en picat: ha passat del 35% el 2010 al 16% d’ara. La base en global hi puja poc, però ERC es dispara mentre Junts cau a la meitat. Si només ho comparem amb el 2017, i no amb més anys, els vots de Junts i els d’ERC a la zona unionista es mantenen gairebé iguals, i és la CUP que fa augmentar el vot global.
En resum: ERC ha guanyat tot i no ser la primera en cap zona, però, a diferència de Junts, no cau enlloc. ERC és un partit més homogeni i Junts més desigual. I a la zona unionista, a les eleccions del 2021 la base global de l’independentisme de mitjana ha pujat una mica, gràcies al creixement de la CUP. I aquests darrers anys Esquerra hi ha crescut molt i Junts hi ha baixat.
