02.02.2024 - 18:57
|
Actualització: 04.02.2024 - 22:30
Malgrat que una de les principals amenaces de les dècades vinents és l’augment del nivell de la mar a escala mundial, en bona part pel desglaç de Grenlàndia, aquesta illa viu justament el procés contrari, amb un ràpid augment del nivell del sòl.
Una investigació del DTU Space, l’institut de recerca de ciències espacials més gran de Dinamarca, ha detectat una elevació de vint centímetres del sòl en deu anys, fet que, extrapolat, seria un augment de dos metres en un segle. De fet, es preveu que la tendència s’acceleri, perquè, d’ençà del 2003, el procés s’ha multiplicat per quatre. Per exemple, a la glacera Kangerlussuaq hi ha hagut un retrocés del gel de deu quilòmetres d’ençà del 1900 i la capa de gel és uns quants centenars de metres més prima.
El motiu d’aquesta elevació és justament la fusió de la capa de gel, d’ençà de la darrera edat de gel, fa dotze mil anys, que alleugereix la pressió sobre la massa terrestre i que ara s’ha accelerat amb el canvi climàtic. “Aquests aixecaments de terra són força importants, ara ho podem demostrar, i indiquen que els canvis locals a Grenlàndia tenen lloc molt ràpidament, i afecten la vida a Grenlàndia. També afecten el mapa de Grenlàndia, a mesura que emergeixen noves terres de la mar i donen lloc a noves illes”, diu Danjal Longfors Berg, doctorand a DTU Space, que forma part de l’equip que ha publicat l’estudi a Geophysical Research Letters.
La investigació es basa en dades de GNET, una infrastructura de geodèsica, és a dir, de l’estudi de la forma i les dimensions de la Terra, que compta amb una xarxa de seixanta-una estacions de mesura al llarg de la costa de l’illa autònoma de sobirania danesa. “L’aixecament de la terra que observem a Grenlàndia aquests anys no es pot explicar únicament pel desenvolupament natural posterior a l’edat glacial. Groenlàndia augmenta significativament més. Amb les nostres dades de GNET, podem aïllar amb precisió la part de l’aixecament de la terra causada pel canvi climàtic”, ha dit el professor Shfaqat Abbas Khan, coautor del nou estudi.
L’alarmant desglaç de Grenlàndia: dotze anys per a evitar un desastre irreversible