21.04.2021 - 20:46
Dades de telescopis de la NASA i l’ESA (Agència Espacial Europea) han servit per publicar un nou mapa de tot el cel de la regió més externa de la nostra galàxia. Coneguda com l’halo galàctic, aquesta àrea es troba fora dels braços espirals que formen el disc central recognoscible de la Via Làctia i es troba escassament poblada d’estrelles. Encara que l’halo pot semblar majorment buit, també s’estima que conté un dipòsit massiu de matèria fosca, una substància misteriosa i invisible que es creu que constitueix la major part de tota la massa de l’univers.
El nou mapa revela com una petita galàxia anomenada Gran Núvol de Magallanes (LMC), la més gran de les dues galàxies nanes que orbiten la Via Làctia i que travessa l’halo galàctic de la Via Làctia, creant la seva gravetat una estela, un despertar de les estrelles un cop passa. La galàxia es troba a uns cent seixanta mil anys llum de la Terra i té menys d’una quarta part de la massa de la Via Làctia.
Tot i que s’han fet mapes de les porcions internes de l’halo amb un alt nivell de precisió, aquest és el primer mapa que proporciona una imatge similar de les regions externes de l’halo, on es troba l’estela, a entre 200.000 i 325.000 anys llum de distància del centre galàctic. Estudis anteriors han insinuat l’existència de l’estela, però el mapa de tot el cel confirma la seva presència i ofereix una vista detallada de la seva forma, mida i ubicació.
Aquesta pertorbació en l’halo també brinda als astrònoms l’oportunitat d’estudiar alguna cosa que no poden observar directament: la matèria fosca. Si bé no emet, reflecteix ni absorbeix llum, s’ha observat la influència gravitacional de la matèria fosca en tot l’univers. Es creu que crea una bastida sobre el qual es construeixen les galàxies, de manera que sense ell, les galàxies se separarien mentre giren. S’estima que la matèria fosca és cinc vegades més comuna en l’univers que tota la matèria que emet i / o interactua amb la llum, des de les estrelles fins als planetes i els núvols de gas.
Encara que existeixen múltiples teories sobre la naturalesa de la matèria fosca, totes elles indiquen que hauria d’estar present en l’halo de la Via Làctia. Si aquest és el cas, quan el Gran Núvol de Magallanes navegui per aquesta regió, també hauria de deixar una estela en la matèria fosca. Es creu que l’estela observada en el nou mapa estel·lar és el contorn d’aquesta estela de matèria fosca; les estrelles són com fulles a la superfície d’aquest oceà invisible, i la seva posició canvia amb la matèria fosca.
La interacció entre la matèria fosca i el Gran Núvol de Magallanes té grans implicacions per a la nostra galàxia. A mesura que orbita la Via Làctia, la gravetat de la matèria fosca arrossega la LMC i l’alenteix. Això farà que l’òrbita de la galàxia nana es faci cada vegada més petita, fins que la galàxia finalment col·lideixi amb la Via Làctia en uns 2.000 milions d’anys. Aquest tipus de fusions podria ser un factor clau en el creixement de galàxies massives en tot l’univers. De fet, els astrònoms creuen que la Via Làctia es va fusionar amb una altra petita galàxia fa uns 10.000 milions d’anys.
“Aquest robatori de l’energia d’una galàxia més petita no només és la raó per la qual LMC s’està fusionant amb la Via Làctia, sinó també per què ocorren totes les fusions de galàxies”, va dir en un comunicat Rohan Naidu, estudiant de doctorat en astronomia a la Universitat de Harvard i coautor del nou estudi. “L’estela del nostre mapa és una confirmació molt clara que la nostra imatge bàsica de com es fusionen les galàxies és encertada!”.
