Un nou mapa de les plaques tectòniques explica el 90% dels terratrèmols

Un nou model sobre com es van acoblar els continents revelen més dades sobre la història de la Terra i ajudaran a comprendre més bé perills naturals com ara terratrèmols i volcans. “Observem el coneixement actual de la configuració de les zones límit de les plaques i la construcció passada de l’escorça continental”, ha dit en un comunicat el doctor Derrick Hasterok, professor del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Adelaide, a Austràlia, que va dirigir l’equip que va produir els models nous.

“Descobrim que les zones límit de les plaques representen gairebé el 16% de l’escorça terrestre i una proporció encara més gran, el 27%, dels continents“. L’equip va produir tres models geològics nous: un model de placa, un model de província i un model d’orogènia. “Hi ha vint-i-sis orogènies, el procés de formació de muntanyes, que han deixat una empremta a l’arquitectura actual de l’escorça. Moltes, però no totes, estan relacionades amb la formació de supercontinents”, va dir Hasterok.

El nou model de placa inclou diverses microplaques noves, inclosa la microplaca Macquarie que es troba al sud de Tasmània i la microplaca Capricorn que separa les plaques índia i australiana. “Per enriquir encara més el model, afegim informació més precisa sobre els límits de les zones de deformació: els models anteriors les mostraven com a àrees discretes en lloc de zones amples “, explica Hasterok.

“Els canvis més grans en el model de placa s’han produït a l’oest d’Amèrica del Nord, que sovint té el límit amb la placa del Pacífic dibuixat com les falles de Sant Andreu i Queen Charlotte. Però el límit recent delineat és molt més ample, aproximadament 1.500 km, que l’anterior zona estreta dibuixada. “L’altre gran canvi és a Àsia central. El nou model ara inclou totes les zones de deformació al nord de l’Índia a mesura que la placa s’obre camí cap a Euràsia”.

Publicat a la revista Earth-Science Reviews, el treball de l’equip proporciona una representació més precisa de l’arquitectura de la Terra i té altres aplicacions importants. “El nostre nou model de plaques tectòniques explica millor la distribució espacial del 90% dels terratrèmols i el 80% dels volcans dels últims dos milions d’anys, mentre que els models existents només capturen el 65% dels terratrèmols”, diu Hasterok.

“El model de placa es pot fer servir per millorar els models de riscos de perills geològics; el model d’orogènia ajuda a comprendre els sistemes geodinàmics i modela millor l’evolució de la Terra i el model de província es pot fer servir per millorar la prospecció de minerals”.