Els maoris de Nova Zelanda coronen una nova reina, en plena escalada de tensió amb el govern conservador

  • Nga Wai Hono i te Po Paki succeirà el seu pare difunt com a monarca maori, un càrrec en gran part cerimonial

VilaWeb
The Washington Post
06.09.2024 - 21:40
Actualització: 06.09.2024 - 21:43

The Washington Post · Michael E. Miller

Sidney, Austràlia. Els maoris de Nova Zelanda van coronar ahir una nova monarca, Nga Wai Hono i te Po Paki, com a successora del seu pare difunt, en una decisió celebrada com l’alba d’una nova era per als maoris.

La coronació arriba després d’una setmana de funerals emotius pel rei Tuheitia, mort la setmana passada després de divuit anys en el càrrec, que és en gran part cerimonial. La nova monarca puja al tron en un moment marcat per la tensió creixent entre els maoris i el govern conservador del país, que ha posat en el punt de mira les polítiques de discriminació positiva dissenyades per abordar les desigualtats racials a Nova Zelanda.

No obstant això, alguns maoris defensen que la mescla de modernitat i tradició de la nova reina –que, a vint-i-set anys, pertany a la generació Z però també duu a la cara el tatuatge tradicional moko kauae– ressonarà entre els maoris, la majoria dels quals tenen menys de 40 anys.

“És alguna cosa més que un canvi generacional”, va dir ahir al diari The New Zealand Herald Shane Jones, diputat maori però membre de New Zealand First, un dels socis de la coalició de govern que ha començat a desballestar les polítiques de discriminació positiva que han beneficiat els maoris. “Ella serà la cara de la renovació”, assegura.

Com a antiga colònia britànica i encara membre del regne de la Commonwealth britànica, el monarca oficial de Nova Zelanda és el rei Carles III. Però els maoris, que constitueixen prop d’un 17% de la població, reconeixen el seu propi monarca d’ençà del 1858.

Ahir, Nga Wai Hono i te Po Paki va ser ungida amb olis sagrats i beneïda amb la mateixa bíblia utilitzada per a coronar el primer rei maori.

La jove ha estat triada per convertir-se en la vuitena monarca maori per un consell de dotze homes ancians després de la mort del seu pare, Kiingi Tuheitia Pootatau et Wherowhero VII, la setmana passada. El consell ha passat per alt els seus dos germans grans, encara que la corona no s’hereta automàticament i podria haver recaigut en algú de fora de la família. La seva àvia, Et Atairangikaahu, va ser la primera reina maori, en un regnat que s’allargà fins el 2006.

La coronació culmina una dècada d’ascens a la prominència pública de la nova reina. Nga Wai Hono i et Po Paki era una adolescent quan, l’any 2016, va rebre el tradicional tatuatge facial al costat de la seva mare i l’ex-ministra d’Afers Exteriors neozelandesa, Nanaia Mahuta, en commemoració del desè aniversari de l’ascens al tron de Tuheitia.

La reina va ser professora de kapa haka –arts escèniques maoris–, mentre estudiava a la Universitat de Waikato, i té un màster en estudis culturals maoris per la mateixa institució.

L’any 2020 va ser nomenada membre del Waitangi National Trust, l’organisme que vetlla pel tractat, signat el 1840 entre la corona britànica i els maoris, de què deriven les reivindicacions de sobirania dels maoris.

L’ex-primer ministre Chris Hipkins, ara diputat de l’oposició, va elogiar la nova monarca per la seva “riquesa increïble” de coneixements sobre la cultura maori, i va afegir que la nova reina estaria “compromesa a tenir cura del seu poble”.

No obstant això, el lideratge de la nova monarca podria ser posat a prova per les intenses friccions entre els maoris i el govern conservador.

Després d’haver presentat els seus respectes a Tuheitia a començament de setmana, el primer ministre, Christopher Luxon, va escriure a les xarxes socials que donava la benvinguda a la nova reina. Luxon es troba de ronda oficial a l’Àsia, i no va assistir a l’enterrament del monarca.

Però el govern de coalició de Luxon és acusat sovint de ser antimaori, i va rebre una gran xiulada durant una reunió amb dirigents maoris al febrer.

El govern ha declarat reiteradament que vol posar fi a les polítiques de discriminació positiva i reduir al mínim la presència de la llengua maori a l’administració pública. L’executiu ja ha suprimit una agència sanitària dedicada als maoris i s’ha compromès a revisar els principis del tractat de sobirania amb els maoris.

El partit llibertari ACT, soci menor de la coalició, vol anar més enllà i proposa un referèndum sobre el tractat, tot titllant d’antidemocràtic el règim de cogovernança amb el poble maori.

“La millor protesta que podem fer ara mateix és ser maoris: ser qui som, viure els nostres valors”, va dir Tuheitia en un míting al febrer. I va afegir: “Simplement, ser maoris, tot el dia i cada dia. Som aquí, i som forts.”

Dijous, milers de maoris es van tornar a reunir, aquesta volta per veure els guerrers transportar el taüt del rei pel riu Waikato fins a la muntanya sagrada de Taupiri, on fou enterrat.

La reina va acompanyar el fèretre. I al pas dels dos monarques –pare i filla, passat i futur–, els espectadors es van reunir a la vora del riu per interpretar una haka.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor