Manuel Valls ressuscita políticament i serà ministre del govern francès

Dos anys i mig després de fracassar estrepitosament en l’intent de ser diputat a l’Assemblea francesa, Manuel Valls torna a la primera línia política. El primer ministre de l’estat francès, François Bayrou, l’ha nomenat ministre d’Ultramar del nou executiu. Així, el català torna al govern, després d’haver estat primer ministre entre 2014 i 2016, com a integrant del Partit Socialista (PS).

En els darrers anys, Valls s’ha dedicat a alternar desfetes en la política francesa i catalana. El 2018, es trobava en plena decadència, arribant a ser el tercer polític més mal valorat de l’estat francès. El setembre d’aquell any, el 39% dels francesos en tenien una imatge molt negativa, segons un gran sondatge.

Malgrat aquesta dissort pública, la seva ambició el va fer creure que la suposada prestància d’un primer ministre francès faria un cop d’efecte en les eleccions municipals del 2019. Tot i que Valls va fer campanya contra Colau (“Si voleu fer fora Colau, voteu Valls”, reblava un dels seus eslògans), la patacada estrepitosa que va rebre va alterar els plans. Per a ser batllessa, Colau va acabar acceptant els vots de Valls. I ell, ben orgullós, va justificar el suport a Colau adduint sentit d’estat: “El més important era evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista“, va dir. A conseqüència d’aquest gir, Ciutadans va trencar el seu pacte amb Valls i d’aleshores ençà el seu paper en la política catalana i barcelonina esdevingué del tot residual.

El 2022, Valls va intentar de recuperar el pols polític aspirant a convertir-se en diputat a la circumscripció dels francesos residents a Andorra, l’estat espanyol, Portugal i Mònegue. Ara bé, tot i comptar amb el suport de Macron, no va aconseguir de quedar entre els dos candidats més votats, de manera que no va accedir ni a la segona volta.

Constants picades d’ullet a l’extrema dreta

Per a mostrar que es preocupava per l’estat espanyol, Valls va fer unes quantes incursions en la política del país abans de venir-hi a raure. Primer va participar en diverses manifestacions organitzades per Societat Civil Catalana.

A més, va assistir a la manifestació del febrer del 2019 a la plaça de Colón de Madrid, on va coincidir amb neonazis i feixistes, cosa que va causar un fort astorament a la premsa francesa.

Condemna del TDEH

Abans de ser primer ministre, Valls havia estat un dels ministres d’Interior més polèmics de la història. A final de 2013, va ordenar de desmantellar un campament de gitanos romanesos i búlgars perquè considerava que portaven mendicitat i delinqüència. En va arribar a expulsar més de cinc mil.

Un temps després, mentre ja era regidor a Barcelona, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat francès per les expulsions ordenades per Valls. El tribunal va dir que havien violat l’article 8 del conveni europeu de drets humans, que protegeix el dret de respecte de la vida privada i familiar i la llar, i l’article 13, el dret de recurs judicial efectiu.

La resta del nou executiu

Paral·lelament al nomenament de Valls, Bayrou també ha anunciat la resta dels integrants del nou executiu. Cinc ministres– incloent-hi Valls –s’estrenen: Elisabeth Borne, com a ministra d’Educació Nacional, Educació Superior, Recerca, Innovació i Digital; Eric Lombard, com a ministre d’Economia, François Rebsamen, que serà ministre d’Ordenació del Territori i Descentralització i Gérald Darmanin, que agafarà la cartera de Justícia.

Continuaran en el govern Bruno Retailleau, com a ministre de l’Interior; Jean-Noël Barrot, com a ministre d’Europa i d’Afers Exteriors; Sébastien Lecornu, com a ministre de les Forces Armades; Rachida Dati, com a ministra de Cultura; Annie Genevard, com a ministra d’Agricultura i Sobirania Alimentària; Agnès Pannier-Runacher, com a ministra de Transició Ecològica; i Catherine Vautrin, de ministra de Treball