Manuel Valls, el ministre jacobí que molesta els seus i negocia amb independentistes

Manuel Valls, l’any 2018, va anunciar que es retirava de la vida política francesa. Aleshores es trobava en plena decadència i era un dels polítics més mal valorats. Però no va pas plegar veles i, un any més tard, va provar sort com a candidat a la batllia de Barcelona. No li va anar bé: de bracet de Ciutadans, va quedar quart. El 2022 va provar de tornar a la política francesa com a diputat, però, tot i tenir el suport d’Emmanuel Macron, va ser incapaç de quedar entre els dos candidats més votats a la circumscripció dels francesos residents a Andorra, l’estat espanyol, Portugal i Mònegue. Amb més vides que un gat, ara la nova vida política de Valls consisteix a ser ministre d’Ultramar del govern de François Bayrou.

El nomenament va suscitar sorpresa, perquè Valls no destaca ni és conegut precisament ni com a diplomàtic ni com a partidari de la diversitat i el diàleg, i a l’hemeroteca hi ha un grapat de declaracions polèmiques seves sobre algunes reivindicacions nacionals. El cas és que el nou càrrec l’ha portat a fer d’apagafocs a Nova Caledònia, on ja és un vell conegut.

Al començament, era vist amb malfiança pels canacs, partidaris de la independència, perquè l’any 2018, quan formava part de la missió parlamentària de l’estat, va ser molt criticat per haver trencat el protocol abans del referèndum d’independència. L’estat francès havia defensat de mantenir-se en “l’equidistància” o “la neutralitat” entre partidaris i contraris, però en un debat amb la ciutadania ell es va manifestar pel no.

El viatge del ministre d’Ultramar francès ja va començar dissabte amb mal peu, però, amb un canvi de guió, els centenars de manifestants que el rebien amb crits i improperis eren, justament, contraris a un estat independent.

Manuel Valls ce matin :
“Pourquoi ne resteriez vous pas français ? Il ne faut pas croire tout ce qu’on vous dit !”#NouvelleCalédonie pic.twitter.com/pAYHkaB7t2

— EricosX (@ericosx) February 22, 2025

La primera polèmica va ser perquè un dia abans del seu viatge va dir que els acords de Nouméa del 1998 “eren vinculants”. Els acords sobre l’autogovern i l’autodeterminació havien permès de fer tres referèndums, el 2018, 2020 i 2021, però aquest darrer no és reconegut pels canacs, que aleshores es trobaven en ple dol canac, un ritual central d’aquest poble, que pot durar setmanes, amb cerimònies i mobilització de clans. I el van boicotar. Tot i que Valls ho refusa, alguns sectors van entendre les declaracions com una porta oberta a un nou referèndum, i els principals crits del prop del mig miler de manifestants van ser “‘no’ vol dir ‘no’” i “no passaran”.

Unes hores abans, davant el senat consuetudinari canac, es va tornar a ficar de peus a la galleda, segons els unionistes. Va dir que tenia “respecte pel poble canac i el primer poble”. Això va tornar a encendre els ànims unionistes. La presidenta del grup unionista a l’assemblea de Nova Caledònia, Françoise Suve, va dir que la paraula “primer” “podia implicar una superioritat, una anterioritat que podia posar en dubte els principis d’igualtat entre els ciutadans francesos”.

El diputat Nicolas Metzdorf encara va ser més dur i s’hi va encarar: “Quan vostè diu que hi ha un primer poble que és canac, no ens respecta. Tothom s’ha de sentir primer a Nova Caledònia. Quan es jerarquitza la gent, això no pot funcionar”, va declarar, tot enfurismat. Valls és considerat massa tou per uns unionistes que no reconeixen els drets dels canacs com a poble originari.

La represa de les negociacions

La visita no ha pas apaivagat els ànims, però Valls sí que ha assolit una fita que no s’aconseguia de feia molts anys, que és de fer seure a negociar totes les parts. L’any passat hi va haver disturbis arran de l’anunci d’una reforma constitucional que havia d’ampliar el cens electoral per a incloure-hi ciutadans francesos que fa més de deu anys que hi viuen. Els canacs, majoritàriament independentistes, consideren que la reforma hauria diluït el seu pes electoral en favor dels ciutadans d’origen francès, majoritàriament partidaris de mantenir l’arxipèlag com a territori d’ultramar francès. Això va suscitar protestes molt intenses, amb morts, que Macron va mirar d’apagar tot congelant la proposta.

Les negociacions han començat avui, i s’acabaran demà. Tot i haver trontollat en alguns moments, finalment seuran plegats a negociar independentistes, unionistes i l’estat francès. El grup independentista més gran, el Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS), va decidir ahir mateix de participar-hi. Aquesta agrupació de partits polítics té una posició de màxims i xoca frontalment amb els contraris, perquè demana la plena sobirania a tot estirar el setembre d’enguany. I diuen que s’asseuen per acordar amb l’estat francès un programa de transició per al naixement del nou estat, supervisat per les Nacions Unides.

Les converses a la residència de l’Alt Comissionat sobre el futur institucional i el vincle que ha de tenir es preveuen complicades. Valls ha dit que es parlarà sense tabús, però es parteix de propostes molt allunyades. L’objectiu, arribar a un acord acceptable per totes les parts sobre el futur de Nova Caledònia. Una missió prou difícil, i encara més a les mans de Manuel Valls.