25.09.2018 - 22:00
|
Actualització: 25.09.2018 - 22:24
Manuel Valls va anunciar ahir que es presentaria a la cursa electoral per a governar la ciutat de Barcelona. ‘Vull ser el pròxim batlle de Barcelona’, va dir el fill d’Horta, davant la imatge de la flor de Barcelona, el característic panot del passeig de Gràcia. Després d’Ernest Maragall, doncs, ja hi un segon nom oficial per a una cursa que es presenta com més va més interessant.
Valls, ex-primer ministre francès i ex-batlle d’Ebry, va ser fa uns anys ministre d’Interior francès, famós per la duresa contra la immigració, però ahir va fer l’anunci en un acte petit, curt i mal organitzat, amb un començament caòtic. Els organitzadors van escollir la petitíssima sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb un aforament de 150 persones i prou, cosa que va deixar molta gent fora i, alhora, cadires buides a dins. Inèdit. A sobre, molta premsa no va poder seguir l’acte in situ, a causa d’un lentíssim procés de selecció que feia pensar en l’entrada d’una discoteca de la part alta de la ciutat. Tu sí, tu no, durant uns llarguíssims minuts més propis del caos que no de la censura. Molts periodistes van acabar anant-se’n, enutjats i publicant missatges irats a les xarxes, per a seguir l’acte amb la retransmissió de Barcelona Televisió per via web.
‘Això demostra improvisació’, deien unes senyores, esverades per la mala organització, mentre els convidats VIP passaven a empentes i rodolons, literalment com bonament podien, cap dins la sala Mirador, plena d’homes grans i encorbatats. I això que s’hi esperava glamur, cares conegudes, famosos i brillantor donant suport a Valls. Però tan sols l’empresari Luis Conde i l’arquitecte Òscar Tusquets es van deixar veure en una sala on sí que hi havia Nacho Martín Blanco i Matías Alonso, de Ciutadans, o Joaquim Coll, de Societat Civil Catalana. La seva germana Giovanna Valls, barallat amb ell fins fa poc, també li ha acabat donant suport, tot i les queixes d’un cosí. Coses de famílies. En fi. Hem d’afegir que Albert Rivera, absent, va enviar un missatge via Twitter i que Inés Arrimadas tampoc no hi era. És a dir, tot i que Ciutadans ja ha anunciat que donarà suport a Valls, la seva presència ahir va ser deliberadament amagada. Ahir Valls presentava una candidatura que vol anar més enllà de Ciutadans. I va quedar clar.
Discurs ben travat, però llegit, i centrat en la seguretat
Valls va fer un discurs majoritàriament en català, menys pinzellades en castellà i uns minuts en francès, en què va poder dir als seus compatriotes francesos que deixaria el càrrec de diputat a l’Assemblea Francesa, que avui encara conserva. La resta del discurs va ser llegit pel candidat, amb un cert i bonic accent francès, i amb una estructura ben pensada, ben escrita i que feia un repàs del seu projecte dels orígens ençà.
Us oferim tot seguit fragments destacats del discurs, de mitja hora escassa de durada:
«Després d’un temps llarg i seriós de reflexió, he pres la següent decisió: vull ser el pròxim alcalde de Barcelona. Sí. Quiero ser el próximo alcalde de Barcelona.»
«Gran part de la meva inquietud me la va encomanar el meu pare, Xavier Valls, gran pintor figuratiu, que va marxar a París de la llosa franquista, i deixà Barcelona el 1949, però no va renunciar mai a la seva llengua i costums. […] A Barcelona, tornàvem els estius. Recordo Eduardo Mendoza, Marià Manent, Joan Brossa, Maria Aurèlia Capmany, Tusquets o Ràfols Casamada.»
«Tots guardem un record de les primeres festes, balls i discoteques o el primer amor. No puc oblidar el meu primer “t’estimo” i no “je t’aime” ni “te quiero”. Aquestes coses marquen.»
«Avui Barcelona té problemes greus: es va deteriorant, i aquests és un fet que afecta de manera molt diferent els ciutadans. Baixem en tots els indicadors. Del 8 al 15 en els rànquings més solvents: els preus, la seguretat, la imatge internacional o la vida cultural.»
«Barcelona avui registra una tendència al deteriorament, el fenomen okupa ha crescut i la desigualtat ha crescut.»
«El turisme no és l’enemic de la ciutat. Les declaracions que criminalitzen el turisme són molt negatives.»
«Podem observar que hi ha inseguretat als barris. Falta civisme. Aquest estiu ha estat notícia la situació dels narcopsisos i el descontrol del top manta. Molts ciutadans diuen que no poden més.»
«Hem vist escenes de grans violència respecte del turisme.»
«Barcelona es destaca per la vocació cultural. És urgent que la ciutat recuperi la posició que ha mantingut. Caldrà reforçar els vincles amb els castellanoparlants. Hem de parlar a 550 milions que parlen la nostra llengua.»
«Barcelona també pateix els efectes del procés. I Barcelona mereix ser governada pensant en ella mateixa.»
«El procés va intentar posar Barcelona en una cruïlla d’incerteses que no es resoldrà en una equidistància forçada.»
«La provocació i l’ocupació de l’espai públic exclouen gran part de la gent, si no la majoria.»
«L’independentisme projecta Barcelona com a capital d’una imaginària República Catalana. Barcelona no és això, ni li interessa ser-ho.»
«Dimitiré de totes les meves responsabilitats i deixaré el meu escó a l’Assemblea Nacional francesa.»
«Passi el que passi em quedaré. Sóc barceloní. Visc a Barcelona i treballo a ESADE. Faig un acte de fe per Barcelona.»
«Sóc un home d’esquerres. Vinc del socialisme francès. Amb principis i valors republicans. Però sóc un candidat independent. Però de cap manera no puc estar contra els partits, se’m trobarà en el respecte.»
«Hi haurà partits que em donaran suport, com ha fet Ciutadans. Però el meu desig és que siguin més. Sé que alguns han dit ara que no. Però tenim temps.»
Manuel Valls i Societat Civil Catalana
La presentació d’ahir tanca un cicle que comença el novembre d’ara fa un any. Segons que va explicar El Confidencial, i ahir el diari Le Monde ratificava, l’operació Manuel Valls va sorgir de l’entitat unionista Societat Civil Catalana, fundada per persones com Josep Ramon Bosch, o carlins ultracatòlics, com Barraycoa. L’entitat va tenir la idea de convertir Valls en un candidat dels constitucionalistes i, al cap d’un any, ha dit que sí, tot i l’intent de Ciutadans que fos sobretot el seu candidat. Veurem, al final, si és el candidat ‘que ens hem donat entre tots’ o només del partit de Rivera.
