Manuel de Pedrolo contra el silenci, claus d’un centenari

El primer dia d’abril del 1918, a l’Aranyó, va néixer en Manuel de Pedrolo, un dels autors més prolífics de la nostra literatura, amb obres publicades en tots els gèneres, i l’autor del longseller més venut de tots els temps en català: el Mecanoscrit del segon origen, una obra menor en el conjunt de la seva producció i que l’autor no hauria escrit si hagués sabut que fagocitaria la resta de la seva producció.

Així doncs, ben aviat haurem de començar a parlar de l’Any Pedrolo i per això us oferim algunes claus d’allò que és segur que es farà i d’allò que s’hauria de fer. Perquè Pedrolo és un autor que suscita grans passions entre els seus seguidors, però té una obra molt àmplia, poc accessible i sovint poc coneguda, castigada d’una banda per la censura franquista i d’una altra per l’esdevenir editorial del país, per al qual Pedrolo sempre va ser una figura incòmoda per la seva posició insubornable en l’independentisme d’esquerres.

Tot i que no se’n farà el nomenament oficial fins a final d’any, Jordi Coca serà el comissari d’aquest centenari. Coca coneix molt bé l’obra pedroliana i es destaca pel fet d’haver escrit un llibre de converses amb l’escriptor amb el significatiu títol de Pedrolo, perillós?. Coca no estarà sol en aquesta commemoració, perquè es crearà una comissió executiva i un consell assessor del centenari. Tot i que encara no se’n saben els noms, és ben segur que algunes persones vinculades a la Fundació Pedrolo hi tendran cabuda.

De moment, Coca ha explicat més què no es farà que no pas què sí que es farà. ‘El plantejament del centenari és no fer res que sigui fum; per això no farem cap gran exposició, que solen ser molt costoses i que només duren el temps que estan exposades i amb sort es fa un catàleg sempre a corre-cuita. Això no ens interessa. En general volem aconseguir que després del centenari hi hagi una lectura nova de Pedrolo i que arribi a les generacions més joves.’

En aquest sentit serà cabdal de ressituar la figura de l’escriptor que, segons Coca, és estigmatitzada pel fet que va escriure molt, per l’èxit del Mecanoscrit del segon origen i també pel fet que sovint és un autor experimental difícil de llegir. ‘Són les tres coses principals que hem de corregir’, diu. Coca explica que ja es van rebent propostes i que el comissariat voldrà omplir els forats que no arribin a tapar-se des d’altres àmbits. ‘Nosaltres no farem tampoc moltíssimes coses, sinó que aprofitarem tot allò que es fa des d’uns altres indrets i ens ocuparem de cobrir els àmbit que creguem que falti cobrir.’

Una de les coses que sí que intentaran és que algun espectacle teatral de Pedrolo pugui escenificar-se o bé al TNC o bé al Teatre Lliure. ‘De propostes teatrals, n’arriben, però de moment són d’espais més petits o alternatius i això sí que ens agradaria, però encara no hi ha res tancat’, diu Coca.

Reedicions d’obres
Sí que és clar que durant el 2018 Pedrolo tornarà a ser a les llibreries del país. Sembra Llibres va publicar l’any passat Acte de violència i aquesta tardor té previst de publicar Milions d’ampolles buides. També ha obtingut els drets per a publicar M’enterro en els fonaments, tot i que no se sap si la publicació serà durant el centenari o el 2019. Borja Català, de l’editorial de Carcaixent, explica: ‘El primer títol ens ha funcionat bé, no és un bestseller, però ha anat sortint i demostra que Pedrolo té interès. Hem tingut més resposta a Catalunya, també es cert.’ Quan tinguin publicats tots tres títols, Sembra haurà posat a disposició dels lectors tres dels volums més marcadament polítics de l’autor, el primer amb pròleg de Cesk Freixas. Borja Català diu: ‘Pedrolo té molta qualitat literària, és molt potent i polifacètic i convé sortir de la imatge reductora del Mecanoscrit. Nosaltres ens quedem amb el seu lema: cal protestar fins i tot quan no serveix.’

Per una altra banda, l’editorial Comanegra té previst de recuperar la tetralogia La terra prohibida, que consideren un gran desafiament. Jordi Puig diu: ‘En aquests temps pot ser un handicap embarcar-se en un projecte amb quatre obres, que políticament són molt potents i molt marcades, però a nosaltres ens encaixa perfectament i creiem molt en l’obra. Tenim al cap potenciar el valor unitari de la sèrie  i la publicarem en dos volums de dos capítols per volum; cadascun tindrà unes cinc-centes pàgines i serà format gros. El tenim transcrit, en netejarem algunes coses de l’edició de Laia acordades amb la família i amb Antoni Munné-Jordà, però encara no sé qui en farà el pròleg.’

Pagès Editors també té la intenció de recuperar alguna obra de Pedrolo per al seu catàleg, però encara no saben quina es quedaran finalment, i el grup 62 també prepara alguna acció, però de moment volen centrar-se a promocionar els llibres del 2017 abans d’explicar res de l’any que ve. Cal recordar que 62 té el gruix dels drets de l’obra de Pedrolo, però que només explota regularment una antologia de contes, el Mecanoscrit del segon origen, Joc brut, Totes les bèsties de càrrega, Mossegar-se la cua, Trajecte final, algun volum de teatre i algun volum de l’obra completa.

L’acadèmia
Pedrolo centrarà un mínim de tres jornades universitàries durant l’any 2018. Francesc Foguet i Montserrat Bacardí preparen el simposi ‘Vigència de Manuel de Pedrolo’, inclòs en el programa oficial de la Institució de les Lletres Catalanes, però organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La jornada serà el 12 d’abril de 2018 a la sala Pi i Sunyer del IEC. Foguet explica que s’hi farà, al simposi: ‘S’analitzarà la importància de l’obra de Pedrolo en la literatura catalana contemporània i s’aprofundiran els aspectes més importants que el converteixen en un clàssic contemporani. Se’n proposarà una relectura crítica dels diversos gèneres que va conrear i una revisió sistemàtica, als ulls d’avui, del seu llegat literari.’ Entre els noms confirmats hi ha els de Jordi Coca, Josep Camps, Maria Dasca, Jordi Lladó, Xavier Ferre, Alba Pijuan, Olívia Gassol i Isabel Granya. Alhora es prepara una taula amb testimonis que van conèixer l’autor de Totes les bèsties de càrrega.

El professor Francesco Ardolino també prepara unes jornades sobre Pedrolo, per als dies 24 i 25 d’octubre del 2018 amb el títol Manuel de Pedrolo. Una mirada oberta, que es faran a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i al campus Mundet, a la Facultat d’Educació. A la comissió hi haurà també Anna Maria Moreno, professora de filologia i membre de la Fundació Pedrolo, i Glòria Canal. Francesc Foguet també participarà en aquesta jornada, que se centrarà en la recepció i traducció de l’obra de Pedrolo, les narratives de gènere, el tractament digital de l’escriptor i el teatre; la segona jornada serà de didàctica. Ardolino explica que té força noms confirmats, com ara Elisabet Armengol, que prepara una tesi sobre Pedrolo a partir del discurs dels gèneres literaris.

Àlex Martín, professor de català de la Universitat de Salamanca i màxim especialista en la novel·la negra catalana, cerca la complicitat de la Universitat Ramon Llull i del professor i escriptor Rafael Vallbona per fer una jornada entorn de la novel·la negra i les literatures de gènere a partir de l’obra de Pedrolo. Precisament, Martín intenta arribar a temps de publicar el seu estudi sobre Manuel de Pedrolo i la novel·la negra. Pedrolo, juntament amb Rafael Tasis i Jaume Fuster i la seva vinculació amb la novel·la de gènere negre en català foren els objectes d’estudi de la tesi doctoral de Martín, que ja ha publicat l’estudi dedicat a Tasis (Rafael Tasis, novel·lista policíac, Crims.cat) i que treballa per donar forma literària al material pedrolià. Precisament Vallbona assegurava en un article de l’any passat a El Mundo: ‘Fill de l’existencialisme profundament sartrià, la cultura catalana dominant és incapaç d’assumir que un home de plantejaments radicals sigui també el que més ven, el més popular.’ Potser aquesta és una de les claus de l’oblit de l’escriptor també des del punt de vista acadèmic.

Actes literaris
Segurament el gruix del centenari es nodrirà d’actes literaris sobre de l’escriptor, però de moment se n’han confirmat dos de prou importants. El festival de novel·la negra de Tiana dedicarà la sisena edició a la figura de Pedrolo i dels altres pioners de la novel·la negra en català a casa nostra: Rafael Tasis, Jaume Fuster, Maria Aurèlia Capmany, Maurici Serrahima… També és previst que es parli de Pedrolo en una de les sessions del festival Febrer Negre, a Mallorca, amb un acte a la Universitat de les Illes Balears i després un altre amb públic general a Palma. És molt probable que el 2018 també sigui recordat en trobades literàries de gènere del país com ara a ‘El vi fa sang’.

I què hi hauria d’haver?
Que Pedrolo ha estat un home popular ho demostra la nomenclatura arreu del país. A Sant Pere de Ribes la biblioteca du el seu nom; a Mataró se’n diu el premi de ciència-ficció; també ha donat nom a l’institut de Tàrrega i a uns jardins d’interior d’illa a Barcelona. Així mateix, té carrers dedicats d’Agramunt, Almenar, Balaguer, Begur,  Cambrils, Corbera de Llobregat, el Vendrell, Girona, Lleida, Linyola, Palafrugell, Reus, Roses, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Sarrià de Dalt. Però només ha tengut aquest reconeixement al Principiat i no a la resta del país; per tant, Pedrolo és un nom aprofitable encara per a batejar tot allò que calgui.

Fins ací moltes de les activitats que hem pogut confirmar que es faran amb motiu del centenari, però el silenci sobre aquest autor ha estat tan intens aquests últims anys, que encara hi ha molts desigs per complir, com ara la recuperació dels onze volums de la sèrie Temps obert, que parteix d’un bombardeig inicial i de les múltiples possibilitats que es deriven segons les seves conseqüències i que esdevé una obra magna de Pedrolo; o bé la recuperació dels quatre apòcrifs i dels tres anònims. D’aquesta manera, juntament amb la que prepara Comanegra, els lectors contemporanis tendrien totes les sèries pedrolianes disponibles.

També seria desitjable que Pedrolo rebés un gran homenatge en els festivals literaris i teatrals més importants del país. El BCNegra seria un espai fantàstic per a parlar de la seva obra negra; el festival de poesia hauria de recuperar el Pedrolo poeta; i al Temporada Alta se n’hauria de poder estrenar alguna obra. Posats a donar idees, la cosa més fàcil seria encarregar algun espectacle a partir de la correspondència de Pedrolo, aplegada en uns quants volums i que és un testimoni de primer ordre de les dificultats culturals en ple franquisme aquí i a l’exili. També fóra bo que algunes de les setze obres teatrals de l’autor anessin pujant als escenaris d’arreu del país com sembla que passarà, i naturalment, que al TNC se’n representi alguna obra amb caràcter de recuperació i vindicació, que després es pugui veure a la resta dels Països Catalans, és a dir, que es programi i es pensi amb voluntat de poder fer ronda.

Per acabar la llista de desigs, també seria interessant que l’autor fos més conegut entre els ciutadans del país des d’un prisma més popular i més complex. Per això, caldria reclamar que el darrer gran audiovisual que s’ha fet sobre la seva figura, Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit, es torni a projectar en una hora de màxima audiència; que hi hagi visites multitudinàries d’escolars a l’Espai Pedrolo, al castell de Concabella; i, posats a fer, una recuperació poètico-reivindicativo-musical de l’escriptor a càrrec de David Fernàndez, Borja Penalba i David Caño. Com que somniar és de franc…

La periodista Bel Zaballa, que prepara la biografia de l’escriptor, diu: ‘Penso que no cal posar Pedrolo en cap pedestal, sinó allà on li correspon; ni tampoc que ens hàgim de passar l’estona dolent-nos que no li fessin prou cas a partir d’un moment determinat –cosa que, per una altra banda, no deixa de ser certa. En tot cas, el centenari és una efemèride immillorable per a tornar a llegir-lo (i editar-lo) i per parlar d’ell i de totes les coses que va aportar a la literatura catalana. I no només a la literatura, també al pensament polític. En això també era modern: era independentista quan ho eren quatre gats, quan “no tocava” ser-ho. Rellegeixes avui els seus articles (que també era articulista!), i sembla mentida que hagin passat tants anys i continuem discutint i parlant de les mateixes qüestions que fa trenta, quaranta, cinquanta anys. No sé què diria, avui, si hi fos. M’agrada pensar que continuaria essent incòmode i picant crostons.’