Manuel Baixauli guanya el premi Òmnium amb ‘Cavall, atleta, ocell’

  • La novel·la de Baixauli s'imposa a 'La conformista', d'Alba Dedeu, i 'Mammàlia', d'Elisenda Solsona

VilaWeb
30.01.2025 - 20:20
Actualització: 31.01.2025 - 12:36
00:00
00:00

Cavall, atleta, ocell, de Manuel Baixauli, editada per Periscopi, ha guanyat el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. L’obra ha estat seleccionada per un jurat independent, format per Magí Camps, Neus Real, Marta Pessarrodona, Toni Puntí i Marta Segarra, a partir de les tres obres finalistes entre les deu novel·les publicades el 2024 pre-seleccionades. El guardó és el més ben dotat per a una obra publicada, juntament amb el Finestres, amb 20.000 euros directes a l’autor i 5.000 per a promoció, i pren el Goncourt i el Booker de referents.

El jurat ha considerat que, “a partir de la relació complexa entre un pare i un fill adolescent, l’autor ofereix una novel·la lírica i simbòlica, […] que pivota sobre la idea de l’art com a forma de salvació”. Un pare, fuster d’ofici, pateix per un fill que “balla a la vora del precipici”, mentre aquest mira de fugir de la vida ordinària i la por paterna. Baixauli articula la novel·la sobre un conflicte universal i difícil de resoldre, tal com l’ha definit. Ell, pare d’adolescents, ha volgut defugir qualsevol mena d’autobiografia. En conversa amb la periodista Anna Guitart, ha recordat: “Sempre partim de la vida, però el que m’agrada és imaginar. La meua vida és massa avorrida per a fer autoficció realista.”

Un protagonista que és bona persona i fa bé la seva feina –fet cada vegada més difícil de trobar, segons el premiat– i un entorn, la marjal de Sueca convertida en terra de plantacions de cafè, esdevenen una reivindicació d’un territori i d’un llenguatge propi, molt abans que la dignitat del País Valencià es convertís en motiu de reivindicació arran de la gota freda i la ineptitud de Carlos Mazón. Baixauli no s’ha estat de dir: “La novel·la és gairebé premonitòria. Es parla de terres inundades. El territori no és buscat, ha succeït. M’agraden molt els ambients, les atmosferes. No sabria, però, dir per què he convertit la marjal de Sueca en camps de cafè.”

El guanyador ha recordat que quan li van trucar per anunciar-li que era finalista, va pensar que havia de fer quatre-cents quilòmetres, sis hores de tren i dos transbords, i dormir a Barcelona, amb la possibilitat de quedar amb la mel als llavis. I va pensar: “Preferiria no fer-ho”, com el revolucionari protagonista de Bartleby, l’escrivent d’Herman Melville. Va llegir les altres obres finalistes, i totes el van encantar, a la seva manera. “De tal manera que el 33,3% d’opcions de guanyar em semblava massa optimista. Llegiu La conformista, d’Alba Dedeu, llegiu Mammàlia, d’Elisenda Solsona.” I, recordant la sobredosi d’inquietud que s’afegeix a la que ja l’acompanya sempre, s’ha preguntat on van a parar els discursos d’agraïment dels finalistes que no arriben mai a pronunciar-se. “Existeix el cementiri dels discursos no pronunciats?”, s’ha preguntat. En tot cas, el seu ha estat un parlament original, sentit i ple d’afecte cap a les altres obres guanyadores.

“Si el llibre que llegim no ens desperta com un puny que ens colpeja el crani, per a què el llegim?”, es demanava Franz Kafka fa més de cent vint anys, en carta a un seu amic, tal com ha recordat el president d’Òmnium Cultural Xavier Antich. “Perquè ens faci feliços? Déu meu, també seríem feliços si no tinguéssim llibres, i podríem, si fos necessari, escriure nosaltres mateixos els llibres que ens facin feliços. Però el que hem de témer són els llibres que es precipiten sobre nosaltres com la mala sort i que ens pertorben profundament, com la mort d’algú a qui estimem més que a nosaltres mateixos, com el suïcidi. Un llibre ha de ser com un pic de gel que trenqui el mar congelat que portem a dins.” I això és el que les tres obres finalistes oferien, cadascuna –com ha dit Baixauli– a la seva manera. En tot cas, la novel·la del guanyador fa bona la frase d’Antich, quan deia que la literatura uneix i eixampla.

El premi Òmnium a la millor novel·la de l’any va néixer l’any 2017. El primer guanyador en va ser Raül Garrigasait, amb Els estranys. De llavors ençà l’han rebut Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols; L’esperit del temps, de Martí Domínguez; Boulder, d’Eva Baltasar; Junil a les terres dels bàrbars de Joan-Lluís Lluís; Ràbia, de Sebastià Alzamora. El darrer any, el 2023, el premi se’l va endur La mestra i la bèstia, d’Imma Monsó.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
272829303112345678910111213141516171819202122232425262728123456789
dldtdcdjdvdsdg
272829303112345678910111213141516171819202122232425262728123456789
Fer-me'n subscriptor