Manual per a una campanya bruta

Hi ha dues maneres de fer una campanya electoral. Si pots guanyar, mires de seduir com més gent millor. Però si saps que no en tens cap oportunitat, no pots fer res sinó empastifar l’altre tant com pugues a veure si tens un cop de sort i n’esquerdes la força, gràcies a un miracle. Si, damunt, l’elecció és tan important com la del 27-S, aleshores senzillament tot s’hi val.

Partint d’aquesta idea, heus ací un manual d’allò que ens espera aquests dies vinents.

–Corrupció. Fins ara era la qüestió estrella, però s’amoïnen perquè no causa l’efecte que esperaven, com es va veure divendres. Alerta, però, que se’n poden inventar de molt grosses o intentar variacions com ara apuntar ERC, Òmnium o l’ANC, o inventar-se qualsevol història sobre els membres independents de la llista. Sorprèn que l’escorcoll a CDC l’hagen cremat tan de pressa, de manera que podeu estar ben segurs que tenen algun numeret de sorpresa preparat.

–Europa. Una de les qüestions de pes. Totes les dades indiquen que un percentatge de votants del sí s’espanta per la perspectiva de no ser a Europa. Aconseguir que algun polític europeu faça una declaració escandalosa sobre això, dient que en restarem fora, serà una prioritat. Evidentment que serà una declaració sense valor real, un favor poca-solta, però això importa poc: penseu que tot és campanya i prou.

(PD: Angela Merkel ja ha complert amb aquest segon punt del manual. Com a documentació per a comparar, ací trobareu les declaracions semblants dels Estats Units i la Unió Europea mesos abans de la independència de Lituània o Eslovènia. Malgrat aquestes declaracions els van reconèixer mesos després. Per cert no us perdeu el titular del New York Times que diu que Merkel fa una advertència ‘vaga’ a Catalunya)

–Pensions. Una qüestió estrella més. Com que a Escòcia va funcionar tan bé, es pensen que ací també els aprofitarà. No veig que ací faça efecte, però ells ho intentaran. Un consell: a qui estiga preocupat, demaneu-li que trobe una sola prova que mai, en algun país occidental, un grup de pensionistes s’haja quedat un sol mes sense cobrar per qüestions polítiques. No en trobaran cap. Ni durant els moments pitjors. Com no passarà ara.

–Tot allò dels nazis… Amb això, no cal amoïnar-s’hie gaire, perquè és tan ridícul que sembla impossible que en faça cas ningú. Tot amb tot, val més estar alerta perquè qualsevol declaració o fet a què puguen agafar-se l’estiraran com un xiclet. Encara que siga minoritari. Segur.

–El poti-poti. El fet que s’haja aconseguit, amb Junts pel Sí, de crear una candidatura de país i no de partit i que la CUP en compartesca els objectius portarà a desqualificacions barroeres. Ja ho intenten els uns i els altres –i com més passe la campanya més difícil serà distingir entre alguna l’esquerra i el PP. Els uns negaran la pluralitat i afirmaran que tots som uns babaus i que això s’acabarà amb un govern neoliberal. Els altres afirmaran que això s’acabarà amb un tripartit revolucionari d’esquerres i que els moderats se n’hauran d’allunyar com de la pesta. S’anul·len els uns als altres però no pararan ni un segon amb aquesta cançoneta.

–La por. Evidentment no poden amenaçar-nos que enviaran l’exèrcit, però hi ha moltes maneres de dir-ho sense dir-ho. Insinuacions sobre les conseqüències dels fets, fotografies, recordatoris històrics… Recordeu que la idea és fer por.

–Enquestes que ‘demostraran’ que perdrem. Les enquestes en campanya són una de les armes preferides. Que encara ningú no n’haja publicada ni una d’ençà que es va formar Junts pel Sí resulta ben cridaner i significatiu. No saben com han de cuinar les dades que tenen. Però això no impedeix que uns quants sectors ja ‘filtren’ enquestes inventades que ni tenen autor ni dades verificables i que únicament volen posar nerviosos els independentistes. Fixeu-vos en l’argument que gasten sempre: que no hi arribareu, que perdreu i que separats tindríeu més bon resultat que no pas junts. Proven de desestabilitzar l’aliança entre CDC i ERC com siga, ben conscients que és precisament això, la unitat, que ha canviat les regles del joc.

I contra tot això què hem de fer nosaltres? Doncs simplement estar tranquils i junts. Ells ho veuen tot perdut i ho fien tot a fer-nos eixir de la via. Especialment estigueu segurs que faran que passen coses els dies importants: l’Onze de Setembre, el dia de l’acte central de Junts pel Sí, dos dies o tres abans del 27-S… I de la nostra reacció dependrà tot. De la nostra reacció i prou. Ells no volen convèncer els seus, sinó fer-nos dubtar a nosaltres, això no ho oblideu mai.

Per tant, cal molta calma i que insistim en l’argumentació. Sobretot cal no indignar-se, en cap cas, que perdre els nervis és regalar-los la victòria.

I cal que no dubtem ‘dels nostres’. Diguen què diguen de qualsevol és més segur, en campanya, que siga una mentida o una exageració interessada. En el remot cas que hi hagués res de veritat, si no caiem en la trampa, ja tindrem l’ocasió d’examinar-ho objectivament passades les eleccions. Però si és fals i per alguna raó ens ho creiem i això ens afebleix, penseu que amb una mentida ens poden fer perdre l’oportunitat del 27-S. Ja ho han fet abans i ho sabem –recordeu què va passar en les eleccions de fa dos anys amb les ‘notícies’ falses d’El Mundo. Valdrà més que no ens en fiem ara. Literalment.