Mantinc el català: el desafiament de no canviar de llengua durant vint-i-un dies seguits

“Mantinc el català sempre, a tot arreu i amb tothom.” Amb aquest lema, el col·lectiu Mantinc el català ha començat un desafiament, el de no canviar de llengua durant vint-i-un dies, d’avui al 13 de maig. I convida tothom a fer igual en situacions en què habitualment s’acaba canviant de llengua, com ara a la feina i als comerços. Els impulsors de la iniciativa són un grup de deu persones de diversos àmbits que es van ajuntar amb la voluntat de protegir el català i impulsar-lo tant com fos possible. Amb ells, també hi col·laboren unes dues-centes persones que els ajuden amb les propostes que volen dur a terme. “Originalment, vam començar a Facebook, allà vam créixer com a grup per a conscienciar de no fer aquest canvi, un hàbit que tenim els catalans.” A banda de Facebook, també tenen canals a Instagram, Twitch i a Twitter, que és la plataforma on concentren més seguidors, uns setze mil.

Una iniciativa basada en el model basc

L’objectiu de mantenir-se més de tres setmanes en català sorgeix arran del contacte amb la gent de Tallers per la Llengua, una entitat que també té cura del català i, sobretot, ajuda tots aquells qui els costa parlar-lo amb fluïdesa. Allà, hi van conèixer Montse Cendra, que els va proposar de fer aquest desafiament, basant-se en una proposta similar que ja s’havia fet anys enrere al País Basc, l’Euskaraldia. Consistia en un exercici social en massa amb la voluntat de canviar els hàbits lingüístics orals dels parlants i augmentar l’ús de l’èuscar. 

En el cas català, serà una iniciativa virtual, i tothom s’hi pot afegir el dia que vulgui, sense cap compromís, i comentar la seva experiència a les xarxes. “Nosaltres proposarem reptes diaris: si vas a la botiga de sota casa, mantingues el català, o fes-ho amb aquell company de feina amb qui no el parles.” Cada dia, per tant, hi haurà nous desafiaments, enquestes i també hi participaran personalitats mediàtiques. “La idea és que cadascú s’hi enganxi quan vulgui perquè el compromís és d’un mateix. Mantinc el català per mi mateix, sóc jo qui n’he de prendre consciència”, destaca el col·lectiu.

I després dels vint-i-un dies, què?

La voluntat del col·lectiu és de fer reflexionar la societat i intentar de provocar un canvi. “Creiem que després de vint-i-un dies haurà canviat alguna cosa a la nostra societat. Donar la murga per a fer un canvi social important i aconseguir que tothom s’hi impliqui i se’n faci ressò.” Es mostren contundents quan expliquen que fa uns anys la gent feia més ús del català en el seu dia a dia que no pas ara. “Fa setanta anys o vuitanta, hi havia molta gent que no entenia el castellà, ara ens passa al revés.” Creuen que qui primer ha de protegir el català i mantenir-lo és el ciutadà mateix. “Qui en surt guanyant és el poble si s’espavila i no deixa que la llengua es fongui com va passar amb l’occità.”

Què vol dir mantenir-se en català?

Expliquen que aquest desafiament va dirigit, sobretot, a totes aquelles persones que acostumen a canviar al castellà. “Mantenir-se és el moment de fer clic i canviar l’hàbit. La primera vegada potser no te’n sortiràs, però ho has de tornar a intentar.” D’aquí ve la xifra dels vint-i-un dies, que és el temps que es considera necessari per a adquirir un hàbit. “Amb tot això volem que la gent es miri, es retrobi i es reconegui perquè potser hi ha gent que canvia de llengua amb algú només per l’accent que té i no pensa que aquesta persona segurament vol integrar-se.”

“El 80% dels catalans canvia al castellà”

Els administradors de Mantinc el Català són prudents a l’hora de parlar de xifres, perquè creuen que hi ha enquestes més optimistes i d’altres molt pessimistes, sobre l’ús de la llengua. “Una que ens sembla realista és que el 80% dels catalans canvia de llengua quan es troba amb algú que parla en castellà.” Ho recull un informe de la Plataforma per la Llengua publicat a final de l’any passat: “Aquesta és una de les pitjors dades que podem trobar.”

També en destaquen una altra: el 40% dels catalans manté la llengua. “Si arribéssim a la xifra del 50%, veuríem que la balança comença a decantar-se cap a un altre costat. El nostre objectiu és de modificar aquesta dada.” Tot i que saben que serà difícil, ho encaren amb optimisme. De fet, el darrer sondatge del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) recull que vora un 70% dels catalanoparlants de Catalunya considera que la llengua està amenaçada. Entre els castellanoparlants, aquesta percepció baixa fins al 22%.

Jornada presencial a Valls

La iniciativa virtual s’afegeix a la jornada presencial de Valls per la Llengua que, en el Convit 2022, organitza una campanya amb el teixit associatiu local per a fer créixer l’ús del català a la vila. Els participants reben una formació prèvia sobre assertivitat lingüística que els servirà per a tenir recursos a l’hora de practicar converses bilingües.

https://twitter.com/vallsxlallengua/status/1516444063741980681?s=20&t=4DtsgVYfpOcAB51cisMTeQ

També s’hi ha volgut afegir l’Obra Cultural Balear. El president de l’entitat, Joan Miralles, ha lloat la proposta i ha animat els ciutadans a afegir-s’hi. En un comunicat, recorda que l’enquesta d’usos lingüístics a les Illes de l’any 2014 demostra que el 96,8% dels ciutadans entén el català. “Per tant, l’opció de canviar d’idioma davant un desconegut, d’entrada, és absolutament injustificada. L’ocultació de la llengua pròpia en moltes de les nostres interaccions diàries acaba provocant, a la llarga, efectes socials devastadors“, subratllen.

https://www.instagram.com/tv/Ccj-2fALHGH/?igshid=YmMyMTA2M2Y=