El gel de l’Antàrtida es fon: us n’expliquem les conseqüències

Enguany, el gel del canal Rideau, a Òttawa (el Canadà), és massa fi per a permetre l’obertura de la pista de patinatge sobre gel més gran del món. Milers de quilòmetres més al sud, a l’Antàrtida, al gel marí també li costa de formar-se. De fet, l’extensió del gel antàrtic va batre un rècord mínim el 13 de febrer proppassat. Si bé s’ha constatat que la massa del mantell de gel disminueix d’ençà de fa molt temps, d’ençà del 2016 l’extensió del gel marí antàrtic ha disminuït dràsticament.

El continent blanc

L’Antàrtida, un continent cobert de gel envoltat per l’oceà, té el 90% del gel mundial. Aquesta cobertura, anomenada mantell de gel, és una massa de glaç d’origen terrestre formada com a resultat de l’acumulació i de la compactació de la neu durant milers d’anys. Quan la cobertura arriba a la mar, el mantell forma una plataforma de gel flotant.

El mantell antàrtic és compost pel de l’Antàrtida oriental i el de l’Antàrtida occidental. La major part d’aquest darrer és sobre un substrat rocós situat sota el nivell de la mar. Al voltant de l’Antàrtida, l’extensió del gel marí, que es forma a partir de l’aigua de l’oceà, augmenta a l’hivern i disminueix a l’estiu.

L’Antàrtida s’escalfa com més va més de pressa

L’Antàrtida no s’ha deslliurat del canvi climàtic. Més aviat al contrari. En un context d’escalfament global, l’augment de la temperatura en latituds altes és molt més ràpid que no l’augment de la temperatura mitjana mundial. A aquest fenomen és conegut amb el nom d’amplificació polar.

La retroalimentació gel-albedo és un dels processos que expliquen aquest fenomen. L’augment de la temperatura a prop de la superfície exterior contribueix a la fusió del gel, fet que contribueix a l’augment de la temperatura. Però, per què? Doncs perquè l’albedo –és a dir, la fracció d’energia solar que és reflectida per una superfície– de l’oceà i del sòl subjacent és inferior a la del glaç.

Aquestes darreres quatre dècades, l’escalfament global ha causat la disminució de l’extensió mitjana del gel marí a l’Àrtic, però no a l’Antàrtida. La raó per la qual no trobem en el passat recent una tendència significativa de disminució de l’extensió mitjana del gel marí antàrtic és perquè les tendències regionals, positives i negatives, es compensen, i perquè existeix una gran variabilitat interna.

Tanmateix, l’extensió del gel marí antàrtic ha disminuït molt d’ençà 2016. Aquesta reducció contribueix a l’augment de la temperatura (retroalimentació gel-albedo), però no a l’elevació del nivell de la mar. Això és perquè el volum d’aigua que el gel desplaça quan es forma és el mateix que afegeix a l’oceà quan es fon. Quant al mantell de gel antàrtic, la seva massa ha disminuït d’ençà del 1990, i la taxa de pèrdua més important ha estat aquesta darrera dècada.

En el seu sisè informe d’avaluació, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) indica que la temperatura continuarà augmentant a l’Antàrtida i la massa del mantell de gel continuarà disminuint. Cal assenyalar que el creixement del mantell de gel és molt més lent que no pas la seva reculada, cosa que implica que, si continua fonent-se durant aquest segle, la seva desaparició no serà reversible a escala de temps humà.

Respecte del gel marí antàrtic, el grau de confiança en les projeccions climàtiques és baix. Però, per què? Entre més raons, perquè les simulacions amb els models climàtics no capturen prou bé l’evolució observada. Per tant, no podem treure conclusions clares.

Les conseqüències del col·lapse del mantell de gel

El desgel del mantell de l’Antàrtida Occidental podria indicar que una reculada inestable ha començat o és imminent, però hi ha molta incertesa sobre aquest fenomen.

El mecanisme que explicaria aquesta reculada inestable es coneix amb el nom d’inestabilitat del mantell de gel marí. Si el substrat rocós sobre el qual hi ha el mantell de gel marí és inclinat cap a l’interior, la posició de la línia de terra –zona a partir de la qual el gel comença a surar– és inestable. L’aprimament de la plataforma de gel flotant causa la reculada de la línia de terra, cosa que porta a un augment del flux de gel del mantell de gel cap a la mar i, conseqüentment, a l’aprimament de la plataforma de gel flotant. I així successivament.

El desgel total del mantell de l’Antàrtida occidental causaria un augment de 3,3 metres del nivell mundial de la mar. Ara com ara, el món es dirigeix cap a un escalfament de 2,8 °C a final de segle. Un escalfament entre 2 °C i 3 °C seria prou per a fer desaparèixer pràcticament del tot aquest mantell de gel. Però aquest fenomen necessitaria mil·lennis.

La fosa del mantell de gel antàrtic contribueix, i contribuirà durant molt de temps, a l’elevació del nivell de la mar, cosa que posarà a prova la capacitat d’adaptació de la humanitat. L’augment del nivell del mar d’ací a l’any 2100 afectarà particularment els països situats als tròpics, fet que demostra que això que passa a l’Antàrtida no solament és qüestió de l’Antàrtida.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.