En mans de Salvador Illa

El president dels espanyols, Pedro Sánchez, va detallar ahir un estat d’alerta que impressiona per molts motius. Jo en destacaré dos. En primer lloc, les enormes funcions que atorga al ministre de Sanitat, Salvador Illa, per a aturar la Covid-19. Impressiona de veure. En segon lloc, el currículum del senyor Illa. No sé què impressiona més. Comencem amb les funcions que d’ençà de les 12 té el senyor Illa, en paraules literals traduïdes de Pedro Sánchez, i que presentem en cinc punts:

1. L’autoritat competent a tot el territori serà el govern d’Espanya. Sota la meva direcció, anuncio que també seran autoritats competents delegades en les àrees de seguretat respectives aquestes persones: la ministra de Defensa, Margarita Robles, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa.

2. En les àrees que no siguin competència d’algun dels titulars susdits l’autoritat competent delegada serà el ministre de Sanitat, Salvador Illa.

3.Totes les autoritats civils de les administracions públiques del territori nacional, i en particular les sanitàries, igual que la resta de funcionaris, treballadors i treballadores a llur servei, estaran a les ordres directes del ministre de Sanitat.

4.Tots els mitjans sanitaris, civils i militars, públics i privats, es posen a disposició del ministre de Sanitat, i serà ell qui es reservarà a si mateix qualsevol facultat necessària per a garantir la cohesió i l’equitat a tot el territori espanyol.

5. Per a assegurar els serveis i forniments necessaris a la protecció de la salut pública el ministre de Sanitat podrà dictar les ordres imprescindibles per a garantir l’abastament del mercat, intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers o locals de tota mena, incloent-hi els centres, serveis i establiments sanitaris de titularitat privada, i els que desenvolupin l’activitat en el sector farmacèutic. També podrà practicar requises temporals o imposar prestacions personals obligatòries.

I ara el currículum del senyor Illa. D’un punt de vista acadèmic, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, no és metge, sinó filòsof. Filòsof per la Universitat de Barcelona. També té un màster del IESE en economia i direcció d’empreses. Es podria fer molta demagògia sobre la carrera de filosofia d’Illa. No en faré, per injusta. Ara, sí que trobo xocant el currículum en gestió pública de l’home del qual depenen d’ençà de les 12 de la nit totes les administracions públiques estatals, no solament les sanitàries, i que haurà de bregar amb les farmacèutiques, abastar el mercat, portar a terme una part del 155 encobert de Pedro Sánchez, intervenir indústries o fer quadrar els metges militars.

Un dels homes més poderosos del moment, el superministre, té aquesta experiència de gestió pública: deu anys de batlle del seu poble, la Roca del Vallès (1995-2005), quatre anys de director general de Justícia durant el Tripartit a Catalunya (2005-2009) –ell és l’home que va dirigir la construcció de les presons de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses, on la justícia espanyola té tancats els presoners polítics independentistes–, un any fent de mà dreta de Jordi Williams Carnes a l’àrea econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, on també va fer de gerent. Aquí s’acaba l’experiència de l’home que haurà de frenar la Covid-19.

I aquí comença l’experiència de partit: cap de gabinet de Jaume Collboni, un cop guanyades les primàries al PSC, i secretari d’organització del PSC el 2016. Per a acabar, la vida més privada de Salvador Illa és aquesta: un curt temps de director general de Cromossoma, la productora de Les Tres Bessones, professor associat a la Blanquerna de Relacions Internacionals i ‘perico’.

Salvador Illa, home de perfil baix, més aviat desconegut i fins ara (i mira que ja fa setmanes que tenim Covid-19) un dels ministres que s’ha destacat menys. Exemple perfecte de la classe política que “nos hemos dado entre todos”: capaços de regir avui Tranports, demà Cultura i ara Sanitat. D’ençà d’ahir nosaltres estem en gran part a les seves mans, i en un estat d’angoixa creixent. Veurem si Salvador Illa se’n surt, transmet confiança o ens acaba d’atemorir del tot i desapareixent darrere la maquinària burocràtica i les cares que li agafin el relleu de comunicar (com fins ara ha fet Simón).

Els socialistes han volgut centralitzar la gestió de la Covid-19 d’una manera brutal (VOX ja els ha felicitats). Ara, també pot passar que essent ells l’únic pilot, la nau s’estavelli i la Covid-19 mati molta gent. Serà el darrer servei de Salvador Illa: el podran acusar del fracàs que, al capdavall, l’home és català.