Manresa tornarà a reunir el Grup de Folk

Afirma el tòpic que els catalans ens movem contínuament entre el seny i la rauxa, la serenor i la disbauxa, l’ordre i el surrealisme. Si traslladem aquesta lògica al context de la Nova Cançó, quin panorama ens trobem? En el bàndol de la placidesa i la tranquil·litat, Els Setze Jutges. Pi de la Serra, Llach, Bonet, Serrat, Motta,  Espinàs, i molts altres inspirant-se en el model de la cançó de protesta francesa. Això significa, a risc de simplificar, una actuació individual basada en uns arranjaments senzills i un missatge polític de caire intel·lectual.

I en el bàndol de la gresca i el desordre? Per bona part de la població nascuda en democràcia, Els Setze Jutges són els únics representants de la Nova Cançó. Per quins motius ha caigut en oblit la vessant més festiva, reivindicativa i tradicional d’aquest moviment musical?  O expressat en termes més concrets: perquè la influència d’El  Grup de Folk, malgrat comptar amb músics tan il·lustres com Jaume Sisa, Pau Riba, Ovidi Montllor, Oriol Tramvia, Xesco Boix, Jaume Arnella o Jordi Batiste, ha passat generalment desapercebuda?

Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.