Manon Aubry: “Som davant una amenaça a la democràcia”

Manon Aubry (1989) és eurodiputada de la França Insubmisa i copresidenta del grup Esquerra Unitària – Esquerra Verda Nòrdica al Parlament Europeu. Aubry ha format part de la comissió que acaba de recomanar al ple del parlament d’aixecar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. Si el ple fa cas de la comissió, tots tres s’hauran de presentar a la justícia belga i escocesa per encarar una euroordre fins ara aturada. Manon Aubry no comparteix la recomanació i creu que els tres eurodiputats catalans són objecte d’una persecució política per les seves idees, i que la decisió de la comissió ni ha estat independent ni s’ha basat en fonaments jurídics. En aquesta entrevista telefònica de VilaWeb, l’eurodiputada s’expressa alarmada pel precedent que pot crear aquest cas. Segons ella, ara els eurodiputats podran ser perseguits per les seves posicions polítiques. Ho veu com una amenaça a la democràcia.

—Com valoreu la decisió de la comissió, que recomana d’aixecar la immunitat dels tres eurodiputats catalans?
—Crec que la decisió és molt problemàtica. La qüestió no és si Catalunya ha de ser independent o no. La qüestió és si persones escollides democràticament per centenars de milers de vots poden ser escoltats al parlament. Crec que la decisió de no voler-los al parlament és clarament política. I si mires els procediments legals contra ells tres, veus que a Espanya també han estat iniciats per la ultradreta, en contra de les Nacions Unides i Amnistia Internacional, que afirmen que aquest procés judicial pot ser arbitrari. Des del començament Espanya ha intentat d’evitar que fossin eurodiputats. Ha estat des de bon començament una decisió política. I em preocupa que estableixi un precedent. Voldria dir que no som capaços de protegir els membres del Parlament Europeu que han estat escollits democràticament. Pots estar d’acord o no amb Puigdemont, Ponsatí o Comín, però el cas és que han estat escollits democràticament. I la decisió de la comissió és equivocada perquè és motivada per posicions polítiques i no pas legals.

—Puigdemont, Ponsatí i Comín no eren eurodiputats quan van passar els fets pels quals els volen jutjar.
—Aquí la qüestió és que s’engeguen processos judicials contra ells per la seva posició política. Són perseguits per les idees polítiques, perquè defensen la independència de Catalunya, i perquè han organitzat un referèndum. Per tant, tot aquest cas té a veure amb la seva posició política i les seves decisions polítiques. I és per aquest motiu que s’han de protegir, perquè justament aquest és el paper d’un membre del Parlament Europeu: tenir una posició política protegida.

—A la comissió hi havia molts eurodiputats espanyols. És habitual?
—Cada grup escull qui hi envia. I en conjunt, sí, hi havia molts espanyols. I això va fer que el debat es convertís en un debat molt espanyol, en compte de ser un debat europeu sobre si s’aixecava la immunitat o no. En algun moment certament em vaig trobar fora de lloc. Resumint, crec que podem dir que no va ser una decisió independent, la de la comissió.

—El president de la comissió era un eurodiputat de Ciutadans.
—Sí. Les normes de confidencialitat existeixen i afecten també la manera com el debat es va dur a terme. No tinc permès de dir res en aquest aspecte. Vull respectar les normes, sabent que altres eurodiputats no ho han fet. I han estat criticats per això. Però sí que us puc dir que no veig clar que això hagi estat portat amb la independència que caldria. Però no us criticaré ningú en concret.

—Qui va escriure l’informe forma part de l’extrema dreta europea. Xocant.
—Com he dit, no entraré a parlar de persones. Sí que dic que s’ha pres una decisió política, i ens l’hem de prendre com a tal. I això és ben perillós.

—L’informe es va filtrar a la premsa espanyola.
—És un trencament de les normes de confidencialitat que us esmentava abans. Encara em vaig sorprendre més quan vaig veure que s’havia filtrat filtrar a premsa d’extrema dreta. Espero que la filtració sigui portada al president del parlament. I espero que trobem qui ho ha fet. I que en pagui el preu. Perquè ha trencat la normativa del Parlament Europeu.

—La comissió recomana d’aixecar-los la immunitat. Quina votació en podem esperar, del ple? La mateixa?
—La majoria per a aixecar-los la immunitat era prou àmplia. Per tant, sospito que al ple serà similar. No ho sé del cert, però és molt probable. I ho lamento profundament. I per això faig una crida als meus col·legues del parlament que votin sense basar-se en la seva visió sobre Catalunya o Espanya. Aquesta no és la qüestió. La qüestió és si som al costat de la democràcia o no. I jo sé perfectament a quin costat sóc. Al costat de la democràcia. Jo penso en els centenars de milers de catalans que van votar els seus representants. I ara alguns volen que ja no els puguin representar. Ni que la seva veu es pugui escoltar. I aquí ens trobem amb un cas de doble vara de mesurar: per una banda assenyalem Orbán i més autoritaris a Hongria, però hem de defensar la democràcia en el mateix sentit a Espanya. És purament una qüestió democràtica. Per això em preocupa tant: si ara no defensem diputats elegits democràticament i deixem que els sistemes judicials nacionals els persegueixin, demà puc ser jo. Si el meu govern no està content amb allò que faig, aleshores puc ser jo. O un altre. Tot plegat és molt perillós perquè significa que a qualsevol de nosaltres se’ns pot fer callar per la nostra posició política. Som davant una amenaça a la democràcia. Una amenaça molt gran.

—El vostre grup al parlament votarà com vós?
—Els diputats tenen llibertat de vot, però estic convençuda que el grup seguirà la recomanació, perquè, pensem què pensem sobre Catalunya o Espanya, tots som al costat de la democràcia. Però desafortunadament amb el meu grup no n’hi haurà prou per a arribar a la majoria. Per això faig una crida als eurodiputats dels altres grups de pensar-s’ho bé.

—El gran dubte és què faran els socialistes i conservadors.
—Crec que la gran majoria voldran aixecar la immunitat. Però votarem al ple de manera secreta. Per tant, tampoc no sabrem què ha fet cadascú. Aquest vot serà molt important per a la democràcia, i no sabrem qui ha votat què. Són les normes, i les respectarem, però crec que és un problema.

—Per acabar, com vau arribar a conèixer el cas català, personalment?
—Com a ciutadana francesa, n’he anat sentint parlar des del primer dia. Conec Catalunya i tinc un cert coneixement de què hi passa. En segueixo els esdeveniments. Però no sóc espanyola, ni em fa falta tenir un punt de vista, o posició, sobre la independència. Només intento defensar la democràcia.