Manolo García es demana en un comunicat ‘per què no es pot escoltar l’opinió del poble català’

El cantant Manolo García ha publicat un comunicat en la seva web en què es posiciona sobre la situació política a Catalunya a quatre dies de l’1-O. García demana diàleg i critica ‘molts polítics semblen esforçar-se molt menys en trobar solucions que en reforçar una crispació de la qual potser obtinguin un rèdit polític, però a un alt preu social que paguem tots.’ I es demana ‘per què no es pot escoltar l’opinió del poble català? Per si no agrada a tothom? No voler escoltar quan s’intueix que potser no agradi la resposta?’.

A més, García diu que sent una barreja de pena i d’indignació ‘quan veig un vaixell ple de policies al port de la meva ciutat’. I es solidaritza amb Joan Manuel Serrat i Lluís Llach davant de les crítiques o insults que puguin rebre pel fet d’expressar la seva opinió.

Aquesta és la seva carta:

«En aquests últims dies i setmanes han vist la llum diferents manifestos sobre el referèndum a Catalunya i també moltíssimes declaracions a títol individual de gent del món de la cultura.

Sempre m’ha passat que, paradoxalment, encara que em semblen correctíssims els posicionaments dels altres, em fa moltíssim pudor quan es tracta de mi. Exceptuant alguna andanada, diguem en calent des dels escenaris, accions humanitàries i la meva obstinació ecologista, que és un tema que afecta a tot el planeta per igual, el cert és que sempre he sentit un sincer pudor a què algú vegi en mi una pretensió diguem alliçonadora. I és tan intrínsec i intens que l’he mantingut durant tota la meva carrera.

Però per gran que sigui aquest pudor, més gran és en aquests moments la por a que aquest pudor pugui fer semblar que em vull posar de perfil. I no és així. Crec que en democràcia la política ha de ser diàleg. Escoltar, parlar, i no només als que opinen com un mateix. I treballar per trobar solucions. En aquests dies molts polítics semblen esforçar-se molt menys en trobar solucions que en reforçar una crispació de la qual potser obtinguin un rèdit polític, però a un alt preu social que paguem tots.

També em pregunto per què no es pot escoltar l’opinió del poble català. Per si no agrada a tothom? I és això el correcte? No voler escoltar quan s’intueix que potser no agradi la resposta? No sé si és pena la paraula adient, indignació o una barreja de totes dues, el que sento quan veig un vaixell ple de policies al port de la meva ciutat. No és policia el que cal per entendre’s. Humiliar no és el camí. Igual que em fa pena sentir a gent carregar contra Joan Manel Serrat per dir la seva opinió o a altres contra Lluis Llach. Tot el meu sincer respecte i estimació a tots dos, el món és molt millor amb ells. Sento que quelcom, o molt, no funciona si es pensa que és correcte insultar els que opinen de forma diferent. A vegades sembla que res no canvia, que estem retrocedint en comptes de millorar com a col·lectiu amb el pas dels anys. I això és greu, una errada a corregir.

Podria continuar escrivint fins a la nit però estic segur de què no diria res que no s’hagi dit ja, i de què jo no ho diria millor.

Diàleg, si us plau. Mai violència ni intimidació. Segur que s’aconseguirien resultats més civilitzats i probablement més satisfactoris per tots. Crec que és des de la política que s’han de resoldre els problemes polítics.

Manolo Garcia»