“Maniquís” o “maniquins”? Plurals que ens fan ballar el cap (I)

Tothom sap que en català el plural es fa afegint una -s al singular. De vegades hi afegim alguna lletra més, com ara a peixos (-os) i pans (-ns), però aquests casos tampoc no presenten cap dificultat per a un catalanoparlant.

Tanmateix, en els plurals hi trobem una colla de variacions, matisos i excepcions que ens poden fer ballar el cap. En aquest “Ras i curt” en veurem uns quants i en el següent, uns quants més.

Les vaques cegues

El fet d’afegir una -s a un mot pot implicar canvis ortogràfics. En els noms femenins, la -a final es transforma en -e-:

• casa → cases

Sovint cal modificar també les lletres que hi ha abans de la terminació, seguint les regles ortogràfiques bàsiques:

• vaca → vaques
• cega → cegues
• platja → platges
• ambigua → ambigües
• pasqua → pasqües
• escorça → escorces

Maniquins amb robins

La major part de noms i adjectius acabats amb una vocal tònica fan el plural amb -ns. Això ho sabem i ho solem fer bé:

• pa → pans
• opció → opcions
• eslovè → eslovens

Però, per raons diverses, cometem algunes errades:

• marroquí → marroquins (no marroquís)
• robí → robins (no robís)
• maniquí → maniquins (no maniquís)

Per una altra banda, hi ha tot un seguit de noms aguts acabats amb vocal que no tenen cap -n- al plural, sinó tan sols una -s. Molts ja els sabem:

• cafè → cafès
• esquí → esquís
• menú → menús

Però n’hi ha uns quants que ens fan dubtar:

• bisturí → bisturís
• plató → platós
• oboè → oboès
• ximpanzé → ximpanzés
• sofà → sofàs
• nu → nus (no nusos)

I també hi ha confusió –adés en el plural, adés en el singular– en noms que en català central es pronuncien amb vocal o -n finals:

• pilar → pilars (no pilans)
• senglar → senglars (no senglans)
• dur → durs (no dusos)
• guant (no gua) → guants
• orangutan (no orangutà) → orangutans

Progressos i compromisos 

Quan el singular acaba amb -s, generalment, fem el plural afegint-hi -os. El dubte és si hem de duplicar la s o no. Generalment, ens podem refiar de la nostra pronúncia. També hem de tenir en compte que no farem plurals amb s ni amb ss si el singular acaba amb -ç:

• braç → braços (no brassos)

I, generalment, ens podem refiar de la grafia dels mots de la mateixa família:

• fracàs → fracassos (amb -ss-, com fracassar)
• avís → avisos (amb -s-, com avisar)

Tinguem en compte aquests casos que dupliquen la s:

• cabàs → cabassos
• capatàs → capatassos
• embaràs → embarassos
• nas → nassos
• pas → passos
• accés → accessos
• excés → excessos
• congrés → congressos
• interès → interessos
• progrés → progressos
• ris → rissos
• arròs → arrossos
• tros → trossos
• os → ossos
• bus (‘persona que treballa submergit dins l’aigua’) → bussos 
• pallús → pallussos

I, en canvi, no la dupliquen:

• cas → casos
• gimnàs → gimnasos
• marquès → marquesos
• mes → mesos
• pes → pesos
• compromís → compromisos
• incís → incisos
• matís → matisos
• paradís → paradisos
• permís → permisos
• tornavís → tornavisos
• país → països
• ús → usos
• abús → abusos
• bus (‘autobús’) → busos
• nus → nusos

Desigs complexos o desitjos complexes?

La cosa es complica una mica més quan el singular acaba amb -ig o bé amb dues consonants una de les quals és una s o una x.

Quan un singular acaba amb -ig, -xt, -sc o -st, es pot triar la terminació de plural: o bé -s o bé -os:

• desig → desigs/desitjos
• text → texts/textos
• fosc → foscs/foscos
• robust → robusts/robustos

En canvi, si acaba amb -x (tant si va precedida de vocal com de consonant), el plural es fa amb -os sempre que el singular sigui agut:

• eix → eixos
• sufix → sufixos
• capritx → capritxos

Els singulars acabats en -ig, adés fan el plural amb –j-, adés amb -tj-. Ho esbrinarem si mirem els mots de la mateixa família:

• mig → mitjos (com mitja, mitjana, etc.); també val migs
• raig → rajos (com rajar, rajolí, etc.); també val raigs

Hi ha un error que consisteix a fer acabar amb -es alguns plurals que van amb -os:

• text → textos (no textes); també val texts
• complex → complexos (no complexes, que és femení)

Índexs i vèrtexs

Hi ha uns quants noms acabats amb -x o amb -ç que fan el plural amb -s (no pas amb -os). En primer lloc, la major part de mots plans acabats amb -x:

• índex → índexs
• vèrtex → vèrtexs
• apèndix → apèndixs

I també aquests noms:

• linx → linxs
• calç → calçs
• falç → falçs