La manipulació sistemàtica del Cercle d’Economia

TEMA DEL DIA
Hostilitat. Cada any es repeteix el mateix ritual. El Cercle d’Economia organitza unes jornades en un hotel de Sitges, on en teoria es reuneix el bo i millor de la classe empresarial catalana, tot i que cada vegada amb menys èxit. Les jornades s’obren amb una intervenció del president de la Generalitat i es clouen amb una del president espanyol. Des que va començar el procés sobiranista, els empresaris sempre han demanat la mateixa cosa: diàleg i pactisme amb Madrid. El missatge és que el procés perjudica l’economia catalana, tot i que s’ha demostrat que no és veritat. A vegades amb una certa hostilitat, sobretot quan el convidat va ser el president Carles Puigdemont, a qui van censurar el torn de preguntes. En canvi, la sessió de clausura es converteix en una sessió de massatge al president espanyol de torn, tant si és del PSOE com del PP. També li demanen diàleg, però no li retreuen mai la manca d’inversió de l’estat a Catalunya ni un sistema de finançament equivalent al concert econòmic. Tant el president del Cercle com els assistents són molt més genuflexes amb el president espanyol que no pas amb el català.

Enguany, la trobada ha coincidit amb la dada escandalosa que la inversió executada de l’estat a Catalunya l’any passat es va situar en un 10,4% del total, el percentatge més baix des del 2015, segons dades de la Generalitat i del Ministeri d’Hisenda espanyol. En total, la inversió de l’administració i de les empreses públiques de l’estat espanyol van destinar 757 milions d’euros dels 7.241 pressupostats. És a dir, només el 10% de la inversió executada el 2018. No és una excepció, sinó que passa cada any. Els anys 2016 i 2017, aquesta inversió va ser del 10,5% i el 13,2%. És a dir, unes xifres irrisòries que haurien d’indignar l’empresariat, perquè això sí que perjudica l’economia del país, sí que empobreix Catalunya. A més, són uns diners que surten de Catalunya i que no tornen, amb un dèficit fiscal crònic que Catalunya suporta des de fa anys i que els experts situen en 15.000 milions d’euros anuals, el 8% del PIB català.

Amb aquest marc, els empresaris del Cercle d’Economia haurien de ser la punta de llança de la reivindicació, però en canvi, any rere any, callen, claudiquen i l’única pressió que fan és contra l’independentisme. Enguany, el president del Cercle, Juan José Bruguera, va advertir el president Quim Torra que la pèrdua de poder econòmic de Catalunya començava a notar-se. I ho deia el president de la immobiliària Colonial, que va traslladar la seu a Madrid i és una de les empreses que cotitza a l’Íbex 35. Igual com van fer alguns dels assistents, seguint les pressions del govern espanyol. Doncs són aquests els qui retreuen al president que l’economia catalana vagi malament. Però és que, a més, les dades els desmenteixen. Com els va explicar Torra mateix, Catalunya ha passat d’un creixement negatiu del PIB del -3,4% l’any 2012, a un creixement del 2,6% el 2018. I ja fa 5 anys que creix ininterrompudament. La creació de societats ha augmentat un 4,1% el primer quadrimestre i Catalunya encapçala les exportacions a l’estat espanyol, tant pel que fa a facturació (amb 25% total) com en empreses exportadores regulars (un 33,3% del total). Pel que fa al mercat de treball, fa sis anys, Catalunya tenia una taxa de desocupació del 24,4%. Avui, després d’una reducció interanual continuada, se situa a l’11,6%, gairebé 13 punts menys.

Però les dades no interessen als empresaris del Cercle. La diferència amb fa uns anys és que ara el Cercle ja no és l’única veu dels empresaris catalans, com tampoc ho és el Foment del Treball i menys encara l’arnat Circulo Eqüestre. Després de la victòria de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona i altres cambres, sabem que hi ha una altra mena d’empresaris, disposats a tirar endavant l’economia catalana sense haver de fer genuflexions a Madrid per poder mantenir obertes les empreses o continuar en el càrrec.

MÉS QÜESTIONS
El PSPV i Compromís posen límits al pes de Podem al futur Consell. El PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida han reprès les negociacions per a tancar el nou Acord del Botànic. La reunió, que s’ha fet a la seu dels socialistes a València, ha començat a les deu del matí i s’ha allargat unes quatre hores. Els assistents l’han qualificada de productiva i satisfactòria, i han acordat de tornar a reunir-se el 5 de juny. La qüestió principal que s’ha abordat és la que centra la tercera comissió de treball, la més important, que dissenyarà l’estructura del nou govern encarregat d’executar l’acord programàtic que tanquen els socis. Tot i això, encara no s’ha concretat quin nombre de conselleries el conformaran. L’objectiu és que abans del 12 de juny, dia en què hi ha prevista la sessió d’investidura a les Corts, el pacte estigui enllestit.

Abans d’entrar a la reunió, el secretari general de Podem, Antonio Estañ, s’ha mostrat optimista i confiava que les negociacions avançarien molt, tot i que diu que és massa aviat perquè surtin els primers noms dels futurs consellers. Unides Podem vol que el ‘mestissatge’ del qual es parla en aquestes negociacions s’estengui a tots els llocs possibles i arribi a la Presidència i la Vice-presidència. Diu que és una mesura per a evitar el monopoli del PSPV o Compromís. Però la proposta no ha arribat gaire lluny, i els socialistes els han recordat els resultats de les eleccions. Manuel Mata creu que és ‘lleig’ exigir i, tot i estar a favor de la participació de Podem en el govern, els demana que siguin compromesos i lleials ‘sense voler assaltar el cel’. Compromís veu amb bons ulls la incorporació d’Unides Podem en matèries competencials, però insisteix que cal estudiar com es materialitza això, perquè tenen vuit diputats i, per tant, la seva situació no és la mateixa que la dels altres dos socis. ‘El més important és que aquest govern ha d’estar molt cohesionat, perquè sabem què tenim davant’, ha dit la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó.

La Unió de Llauradors denuncia que el preu de la fruita d’estiu ha caigut un 60% respecte del 2018. La campanya de fruita d’estiu acaba de començar i, segons la Unió de Llauradors, els preus són actualment un 60% més baixos que al començament de la campanya de l’any passat. En el cas de la nectarina, la mitjana de preu és un 67% inferior; la de la bresquilla, un 55%; i la de l’albercoc, un 55%. La situació contrasta amb els preus que paguen els consumidors als supermercats i les grans cadenes de distribució, on es multipliquen fins i tot per cinc. En un comunicat, expliquen que no entenen aquestes diferències de preu tan grans ni com pot ser que el preu del productor sigui tan baix. Expliquen que la producció d’enguany és superior a l’anterior, però la del 2018 va ser anormalment baixa i enguany ja torna als seus valors productius normals. ‘Si comparem la producció d’aquesta campanya amb la del 2017, veurem que al nostre territori la producció de nectarines de fa dos anys va ser un 10% superior i el preu, un 50% més alt que l’actual. En el cas de les bresquilles extraprimerenques, la producció del 2017 va ser un 7% superior a l’actual i el preu que va rebre el productor va ser un 30% superior’, diuen en un comunicat.

El govern balear documenta 2.077 assassinats durant la guerra del 36-39. El govern ha elaborat un cens de víctimes de la guerra del 36-39 i la dictadura franquista que recull els casos de 2.077 persones que van ser assassinades durant la contesa i en l’etapa de repressió posterior. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha informat al consell de govern de la conclusió dels treballs d’elaboració d’aquest cens, previst a la llei de memòria, que està pendent de ser ratificada per la comissió que gestiona el desenvolupament de la normativa. Dels 2.077 assassinats sense consell de guerra o executats, 1.544 van morir a Mallorca, 346 a Menorca i 187 a Eivissa i Formentera.

Aquest registre oficial recull la llista de persones que tenen la consideració de víctimes segons uns criteris establerts a la llei de memòria i reconeixement democràtics. El cens es digitalitzarà i tindrà caràcter públic perquè pugui ser consultat. Disposarà d’informació diversa sobre els fets ocorreguts i la tipologia de la repressió que va patir la víctima, a més d’altra informació rellevant. La importància recau en el fet que a partir d’aquest document es podran impulsar mesures de reparació a les víctimes. Cadascun dels noms que figuren en el cens és avalat per la seva font històrica, que determina el rigor del registre. A més, s’especifica quina mena de repressió va patir la víctima (assassinat sense consell de guerra, execució, presó, desterrament, exili, confiscació de béns, etc.).

El govern d’Andorra no reformarà a fons la llei de funció pública. El cap de govern, Xavier Espot, ha dit que no hi hauria cap reforma a fons de la llei de funció pública, tal com demanen els sindicats. Al marge dels dos articles declarats inconstitucionals i alguna puntualització, no hi haurà més canvis a curt termini. Espot ha dit que els socis de govern, Liberals i Ciutadans Compromesos, estan d’acord amb aquesta decisió i prioritzen el desplegament reglamentari per al text legislatiu que fa ben poc que ha entrat en vigor.

Les paraules d’Espot arriben l’endemà del nomenament de l’ex-vocal del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia Lara Vilamala com a secretària d’Estat de la Funció Pública i Reforma de l’Administració. Qui serà la mà dreta de la ministra Judith Pallarés haurà de fer front als canvis que el govern ha de fer a la llei per complir la sentència del Tribunal Constitucional. Cal recordar que Vilamala, en el paper de sindicalista, va ser molt bel·ligerant amb l’anterior govern demòcrata i que ara forma part d’un executiu del mateix partit. Concretament, va ser molt activa en la preparació de les jornades de vaga del març del 2018 contra la llei de funció pública.

LA XIFRA
3.796 reserves ja s’han registrat a la web de Formentera per a entrar amb vehicle a l’illa durant els mesos de juliol i agost, segons el Consell Insular. En total, 1.936 han estat formulades per a turismes de visitants, 823 per part de residents de Formentera i 204 de residents d’Eivissa.

TAL DIA COM AVUI
El 31 de maig de 1410, va morir Martí l’Humà, sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó i el darrer del llinatge del Casal de Barcelona. És soterrat al monestir de Poblet.