09.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 10.11.2023 - 10:57
“Des de la meva detenció no he tornat a manifestar-me.” L’Andreu, de vint-i-cinc anys, explica que una de les conseqüències del seu cas ha estat la por de tornar a protestar. L’Audiència de Barcelona l’ha condemnat fa poc a tres anys i un dia de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat arran de la seva participació en les mobilitzacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél. El tribunal ha donat credibilitat a la versió dels tres agents dels Mossos d’Esquadra, però ha reconegut que pot ser una pena desproporcionada i ha recordat que queda la via de l’indult.
Tres anys d’espera i una possible entrada a la presó
El 18 de febrer de 2021, un parell de dies després de l’empresonament del raper, l’Andreu, que llavors tenia vint-i-dos anys, va anar a una de les protestes organitzades a Barcelona per la llibertat d’expressió. “La manifestació va començar tranquil·la, però en cert moment va arribar moltíssima premsa, policia, furgons… I al cap de poc vam decidir d’anar-nos-en”, recorda l’Andreu. A prop dels carrers del Bruc, de València i d’Aragó, els Mossos van fer unes quantes detencions, entre les quals, la de l’Andreu. “Un antiavalots em va agafar del braç i em va detenir. Jo vaig preguntar què havia fet i ell va dir en veu alta: ‘Diu que què ha fet’. I el seu company va contestar: ‘Jo l’he vist tirar pedres allà’.” De fet, la sentència, a partir dels testimonis de la policia, considera provat que va llançar objectes i ampolles a la zona on eren situats els agents, malgrat que no hi va haver cap lesió.
L’Andreu recorda que va passar dues hores al cotxe patrulla i després va ser traslladat a la comissaria de les Corts. “Durant la nit, van anar passant policies insultant-me. L’endemà, em van deixar sortir i immediatament vaig haver de començar a presentar-me cada dues setmanes a l’oficina de presentacions; això, durant uns nou mesos o deu. Mentrestant, jo estudiava i treballava, i això em complicava força la vida.” Però no va ser fins el 2022 quan va saber que la fiscalia li demanava sis anys de presó. “No he hagut de deixar de fer gaires coses per aquest procés, he progressat tant com he pogut, però tens aquesta sensació d’espera tres anys. I quan pensava que aquesta ansietat sobre què passaria desapareixeria, han decidit que mereixo tres anys de presó. L’estrès que sentia pel judici ara és vers un possible empresonament per unes mentides de treballadors públics.” Com que la sentència no és ferma, l’entrada a la presó encara no s’ha executat.
Una pena “possiblement excessiva”, segons el tribunal
La defensa de l’Andreu denuncia que, en el judici, la declaració dels testimonis de la policia va tenir certes imprecisions i incoherències, com ara errades a l’hora d’ubicar els fets en llocs i hores. Però el tribunal no creu que ho siguin, i considera que no és necessària una descripció exacta dels fets perquè un testimoni tingui credibilitat, perquè passats els anys la memòria pot fallar. De fet, la sentència justifica, una per una, totes les imprecisions de la policia. Per exemple, un agent deia que la persona que llançava ampolles era característica per la seva baixa estatura. L’Andreu no és baix, però la sentència diu que segurament l’agent es devia confondre per la distància amb l’acusat. “Durant el judici van ser molt dispersos i no van explicar del tot la mateixa situació. També diuen que jo duia un buf i unes ulleres a la motxilla, però jo no duia motxilla”, diu el jove.
La sentència condemna l’Andreu per un atemptat contra l’autoritat amb agreujant per instrument perillós, en referència a les ampolles. “Aquest tribunal no pot imposar una pena inferior, tot i que tres anys i un dia de presó sigui una pena possiblement excessiva per a la conducta de l’acusat, a qui queda la via de l’indult”, diu la sentència. “Ho trobo una mica insultant, és sorprenent que aquesta frase hi sigui. Si una cosa es prova, se’m castiga; si no, no”, considera l’Andreu.
Indult o amnistia?
Si la sentència s’acabés avalant, les úniques opcions per a no entrar a la presó serien l’indult o el fet que la llei d’amnistia beneficiés casos com el seu, una possibilitat poc probable perquè que queda fora dels fets relacionats directament o indirectament amb el procés. “Crec que aquesta amnistia servirà per a tapar els ridículs de la nostra classe política la darrera dècada, i obviar moltíssims altres moments socials importants d’aquests anys amb gent, com jo, afectada per casos de repressió”, opina l’Andreu. Defensa que, en general, la seva causa demostra que “el govern va totalment a la seva”: “No em queda esperança gairebé per cap polític. Fa dècades que denunciem comportaments abusius dels Mossos i els mètodes que tenen per a mentir i causar problemes judicials. Denunciem tècniques com anar de cacera després de les manifestacions per omplir una quota de detinguts i l’ús de la violència de manera excessiva.”
L’Andreu explica que, malgrat que abans del judici ja no tenia massa esperances, la decisió judicial l’ha impactat i continua vivint la possibilitat d’entrar a presó amb angoixa. “Em faria molta ràbia que em passés”. En aquesta mateixa causa hi havia un altre manifestant a qui també li demanaven sis anys de presó, tot i que finalment ha estat absolt.
Dissabte 18 de novembre es farà un acte de suport a l’Andreu a partir de les 19.00 a la plaça de l’església d’Arenys de Mar.
⚠️ Entre moltes causes que queden fora de l'amnistia hi ha l'Andreu de Premià, condemnat a 3 anys de presó per exigir la llibertat d'expressió i de Pablo Hasel
✊🏼Els propers dies passaran coses, com a Arenys de Mar
La repressió ni l'amnistia no resolen el conflicte. Activem-lo! pic.twitter.com/2eevCifKxd
— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) November 9, 2023
