01.07.2019 - 21:50
El compte enrere fins a la constitució del nou Parlament Europeu s’ha acabat, i hi ha tres dels 751 nous eurodiputats que avui no podran seure als seus escons. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va desestimar ahir al vespre la petició de Carles Puigdemont i de Toni Comín perquè els permetessin de ser presents a la sessió constitutiva d’Estrasburg mentre aquest mateix tribunal no hagi resolt sobre el fons de la qüestió. Davant l’imponent edifici del Parlament Europeu hi haurà milers de manifestants que no podran rebre’ls a l’entrada tal com esperaven. Tanmateix, la protesta convocada avui (vegeu ací la guia de la manifestació a Estrasburg) s’aprofitarà per a denunciar els impediments perquè tant ells com Oriol Junqueras exerceixin els seus drets com a eurodiputats, tot i haver estat elegits amb els vots de més de dos milions de ciutadans europeus.
Un jutge únic va decidir ahir de no concedir les mesures cautelars que demanaven en un recurs que havia estat admès a tràmit divendres. Aquest jutge ho argumentava, en resum, dient que no entenia que la llista d’eurodiputats proclamats que va publicar el BOE el 14 de juny proppassat, i en la qual hi havia tant Puigdemont i Comín com Junqueras, fos la llista definitiva d’eurodiputats que les autoritats espanyoles havien de traslladar al Parlament Europeu, i que sí que considera que ho era la llista del 17 de juny, enviada efectivament a la presidència de l’eurocambra, on no constaven els noms d’aquests tres eurodiputats. No hi eren perquè no van poder acudir a l’acte de promesa de la constitució espanyola al congrés. Sobre la qüestió de si això s’hauria pogut fer a distància, i no necessàriament a Madrid i de manera presencial, el jutge diu que han de determinar-ho les autoritats espanyoles, i que ja hi ha recursos presentats i la via interna no s’ha exhaurit pas.
La decisió de denegar les mesures cautelars impedeix que avui siguin a Estrasburg, però no que puguin ser eurodiputats. Això, que és la qüestió de fons, ho haurà de decidir el Tribunal de Luxemburg mateix en un procediment en què intervindrà més d’un magistrat i en què s’hauran d’escoltar els arguments de les parts. És un procediment que pot allargar-se uns quants mesos. Aviat hi haurà una vista per a entrar a fons en la qüestió, segons que explicava Puigdemont mateix:
Continuem! Era molt difícil que s'admetés a tràmit i encara més que es concedissin cautelars. Estem preparats per la vista que se celebrarà properament: la representació de milions de votants està en joc, i també, el futur de la UE com a espai de democràcia exemplar https://t.co/Rxfo1Darnr
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 1, 2019
L’advocat Gonzalo Boye explicava que ‘la via ràpida’ per a restablir els drets dels eurodiputats no havia funcionat i que ara es concentraven en el fons del cas per a poder tenir una resolució definitiva que fos favorable.
Las medidas cautelares eran la forma más rápida de restaurar a los eurodiputados electos en sus derechos y ahora nos centraremos en el fondo del caso que, en definitiva, plantea cuestiones de fondo sobre el sentido democrático de la Unión Europea.
— Gonzalo Boye (@boye_g) July 1, 2019
Mentrestant, el cas d’Oriol Junqueras arriba també al Tribunal de Luxemburg, just el mateix dia, però per una altra via, la de la qüestió pre-judicial que finalment ha accedit a formular el Tribunal Suprem espanyol sobre la seva immunitat com a eurodiputat. En aquest cas no hi ha cap calendari precís per a la resolució, però habitualment passen uns quants mesos. La primera pregunta que fan Manuel Marchena i la resta de magistrats de la sala del judici contra el procés és si la immunitat de Junqueras és vigent durant el període de sessions del Parlament Europeu, i com pot afectar-lo això en la seva situació judicial. La segona: en el cas que el Tribunal de Luxemburg fes una interpretació extensiva de la immunitat, el tribunal demana si Junqueras seria eurodiputat i tindria immunitat tot i no haver jurat la constitució espanyola –per a la qual cosa no van autoritzar-lo–; i la tercera, si el Suprem estaria obligat a alliberar Junqueras perquè pogués exercir com a eurodiputat. En aquest sentit, demana si la immunitat és un valor absolut o bé pot ponderar-se tenint en compte uns altres factors.
Marchena fins i tot es permet en la interlocutòria d’argumentar que no vol deixar anar Junqueras perquè considera que marxaria de l’estat espanyol i que les euroordres ja s’ha vist que no han funcionat. És a dir, que el fracàs de la justícia espanyola amb les euroordres pesa en la decisió de mantenir-lo empresonat.
És clar que tot plegat s’esdevé en un moment de caos absolut a Brussel·les, per la incapacitat de les grans famílies polítiques representades al Parlament Europeu de repartir-se els càrrecs més importants de la Unió. I entre aquests, a més de la presidència de la Comissió i del Consell Europeu, hi ha la presidència del parlament. Un principi d’acord entre els dirigents d’alguns dels estats membres més grans apuntava la possibilitat que fos el conservador alemany Manfred Weber qui substituís Antonio Tajani. Tajani ha estat un dels peons més determinants de l’estratègia espanyola a la Unió contra l’independentisme; gràcies a la seva posició privilegiada de president de l’eurocambra ha mogut els fils al dictat d’Espanya per posar traves als polítics independentistes, i va arribar a vetar-hi l’entrada de Puigdemont i Comín com a eurodiputats electes. Tajani ja no hi serà, i en principi demà al matí es votarà el seu successor. En principi, perquè la crisi entre els estats membres i els grans grups amenaça d’ajornar l’elecció sine die.
La batalla judicial i política d’aquesta setmana entre Luxemburg i Estrasburg ja ha començat.
