Una gran manifestació a Palma reivindica el català i la Diada de Mallorca tradicional

Menys de mig any de govern de Marga Prohens ha estat prou per a encendre els ànims de bona part de la societat civil, que ha sortit els carrers de Palma per reivindicar la Diada de Mallorca i mostrar el rebuig a les polítiques del govern del PP i Vox contra el català i a la retallada d’uns altres drets fonamentals. Una mobilització convocada tant per la Plataforma 31-D com per l’esquerra independentista de Mallorca ha criticat els embats contra la llengua catalana i el canvi de data de la diada oficial de Mallorca, que l’any vinent ja se celebrarà el 12 de setembre. Tradicionalment, s’ha commemorat el 31 de desembre perquè va ser el dia que les tropes de Jaume I van entrar a Madina Mayurqa. Una fita a partir de la qual va néixer el Regne de Mallorca i l’illa va entrar a la cultura catalana i al món occidental.

Les mobilitzacions han començat al passeig del Born de Palma i s’han acabat a la plaça del Tub. Era previst que la periodista Margalida Solivellas llegís el manifest de la Plataforma 31-D, que aplega el Grup Blanquerna, Més per Mallorca, STEI i Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), però no hi ha pogut participar per un motiu de salut i l’ha llegit Joan Planes, portaveu de la plataforma. L’esquerra independentista ha organitzat allà mateix un acte polític i concerts d’Al-Mayurqa, Tesa i Fades.

A la manifestació, hi havia representants polítics, com ara Lluís Apesteguia, coordinador general de Més per Mallorca; i Maria Victòria Llull, secretària general de la formació juvenil Mallorca Nova; però també Damià Moll, de Més per Menorca; Carme Forcadell i Laura Vilagrà, d’ERC; Adrià Sisternes, de Compromís; i Jon Inarritu, d’EH Bildu.

Sara Barceló, portaveu de l’esquerra independentista, ha demanat al poble mallorquí que sortís al carrer per defensar tots els drets nacionals, polítics i lingüístics davant de “l’avenç de l’ideari espanyolista” i per reivindicar la independència, el socialisme i el feminisme. També, ha criticat el canvi de data oficial de la Diada: “El PP i Vox volen un mallorquinisme regionalista i buit de contingut polític.” Arran d’això, ha reivindicat una Diada reivindicativa que cerqués la sobirania i la llibertat del poble mallorquí.

Durant la manifestació s’han exhibit pancartes en contra de la segregació lingüística a les escoles i un dels crits més repetits ha estat “A Mallorca, en català”.

Dinar popular de Més

Aquest migdia, més de dues-centes persones han participat en el dinar popular de Més per Mallorca per la Diada. “Que ha estat, és i serà el 31 de desembre”, ha reivindicat Apesteguia.

Celebram la Diada de Mallorca amb un dinar popular i acompanyats dels companys i companyes d'@ehbildu, @Esquerra_ERC, @compromis i @MesperMenorca

Perquè la nostra Diada ha estat, és i serà el 31 de desembre.
Visca Mallorca! pic.twitter.com/bi6YYiK55O

— MÉS per Mallorca (@MESperMallorca) December 30, 2023

“Esperam que avui sentin aquest clam en el qual ens unim des del Consolat i des del Consell i que reflexionin. Les institucions han d’estar al servei del poble i no a l’interès de les derives antimallorquines dels qui ens volen eliminar”, ha afegit. En oposició, ha presentat com és la Mallorca que imagina: “Una Mallorca dels drets, els senyals d’identitat dels quals, a més de la llengua i la cultura, s’identifica també amb el progrés social, la igualtat, la justícia i la sostenibilitat. És a dir, una mallorquinitat de la qual faci ganes formar part, independentment de la identitat individual que cadascun porta, una mallorquinitat que sigui global i que, finalment i essencialment, signifiqui que qui visqui a Mallorca, visqui millor.”

Ha reivindicat que, per molt que ho intentin, ni el PP ni Vox podran esborrar la identitat mallorquina: “Per molt que el PP i Vox s’entestin a imposar dates sense cap arrelament popular ni base històrica, la Diada de Mallorca ha estat, és i serà el 31 de desembre. Cada 31 de desembre commemorem el naixement del poble de Mallorca, recordem d’on venim per a saber cap a on anem.”

Ha denunciat els atacs al català del govern de Prohens, i ha dit que era presoner del pacte amb l’extrema dreta, que considera que va ser voluntari. Això, diu, ha conduït el PP a fer-se seves “les polítiques d’odi de Vox, que tan sols pretenen trencar-ho tot”.