La protesta contra la reforma de la immersió aplega milers de persones a Barcelona

Aquesta horabaixa ha començat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona la manifestació en suport de l’educació en català i en contra de la modificació de la llei de política lingüística pactada pel govern de la Generalitat de Catalunya. La mobilització, que ha començat a les 18.00, ha sortit de la plaça de Sant Jaume, davant el Palau de la Generalitat, i s’ha dirigit fins al Parlament de Catalunya. La intenció era d’anar fins al parlament per fer-hi sentir la veu en defensa de l’escola en català.

Aquestes dues manifestacions s’emmarquen dins la nova jornada de manifestacions per la defensa del català. Amb el lema “Prou! Tenim dret a viure en català”, la plataforma Enllaçats per la Llengua, que agrupa entitats socials, culturals i sindicals de tot el país, ha escollit el 2 d’abril per a mobilitzar-se perquè va ser la data en què Lluís XIV va prohibir l’ús de la llengua a Catalunya Nord l’any 1700. Els manifestants han pronunciat proclames en contra del govern –com ara “Esquerra i Junts per Cat, la paciència s’ha acabat”– i el conseller González-Cambray, de qui n’han demanat la dimissió. Els manifestants també han cantat himnes a favor de la llengua, com ara “ahir, avui i demà, l’escala en català.”

Els sindicats USTEC-STEs, la Intersindical, la CGT, la COS, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (AFFAC) també s’han afegit a la convocatòria i han fet una crida a concentrar-se a les 18.00 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Es tracta de la tercera mobilització d’avui d’Enllaçats per la Llengua, que aquest matí ha convocat una protesta a la plaça del Tub de Palma i una protesta al Tribunal Superior de Justícia de València per a reivindicar l’educació en català, en una nova mobilització de país per la llengua.

La convocatòria, segons el manifest unitari que es llegirà a aquestes tres mobilitzacions, respon a les “contínues i permanents agressions, per part de l’estat espanyol i francès, a la llengua catalana i la injustificable timidesa, si no inhibició, de les institucions dels nostres països a l’hora de fer-hi front i articular una política lingüística digna d’aquest nom.”És per això que els convocants reclamen “una realitat sociolingüística natural i justa com la que gaudeixen els ciutadans i estudiants de les comunitats castellanes, franceses i italianes, reivindicant així la plena equiparació en drets de la llengua catalana amb les de la llengua castellana, francesa o italiana.”