12.09.2022 - 19:30
Bona part de la premsa espanyola ha llevat importància a la manifestació de la Diada 2022 convocada per l’ANC i n’ha silenciat l’èxit d’assistència. Uns quants mitjans editats a Madrid han destacat als titulars que el moviment independentista s’ha dividit i que ha perdut capacitat de mobilització.
Segons l’Assemblea, hi van assistir 700.000 persones, però segons la guàrdia urbana de Barcelona, 150.000. Sigui com sigui, la manifestació –que va superar les expectatives de la majoria– és una de les protestes més multitudinàries d’Europa d’ençà que va començar la pandèmia. Ho evidencien les dades del Fons Carnegie per a la Pau Internacional, un laboratori d’idees dels EUA creat el 1910 pel filantrop i empresari Andrew Carnegie. Aquesta entitat desenvolupa el Global Protest Tracker, un recompte exhaustiu de les protestes a tot el món de l’any 2017 ençà. A la llista, per exemple, hi ha les manifestacions per la sentència del procés del 2019, a les quals s’atribueixen 600.000 participants.
Segons aquest recompte, en què encara no consta la manifestació d’ahir, la protesta contra l’obligatorietat del certificat covid a l’estat francès del 2021 ha estat la més multitudinària d’Europa d’ençà de la pandèmia, amb una assistència d’unes 150.000 persones. També a l’estat francès, la llista destaca amb 120.000 participants la protesta contra la llei de seguretat que, segons els crítics, restringia l’enregistrament d’actuacions policíaques, sobretot per a documentar-ne casos d’abús.
Així mateix, entre les grans mobilitzacions europees hi ha les manifestacions del Black Lives Matter, que denunciaven el racisme i la brutalitat policíaca, amb uns 100.000 assistents a Alemanya, 20.000 a l’estat francès i desenes de milers al Regne Unit.
A Polònia, durant la tardor de l’any passat, les protestes pro-Unió Europea per la por de l’anomenat “Polexit” van aplegar un centenar de milers de persones. A Rússia, l’arrest del líder opositor i activista anticorrupció Aleksei Navalni el 2021 va mobilitzar també uns 100.000 manifestants, tants com havien protestat l’agost del 2020 als carrers a Bielorússia després de les detencions de candidats presidencials de l’oposició i contra el frau dels comicis presidencials.
Un altre factor que ha mobilitzat milers de persones aquests darrers mesos és la inflació econòmica, arran de la guerra d’Ucraïna. A l’estat espanyol, unes 100.000 persones es van manifestar en contra de l’augment de preus dels subministraments, el menjar i la benzina. A la República Txeca, unes 70.000 van protestar per demanar a la coalició governant que controlés els preus de l’energia i per mostrar oposició a la Unió Europea i l’OTAN.
Finalment, també es destaquen les protestes contra les mesures i restriccions per a plantar cara a la covid. A Alemanya i Bèlgica, van aplegar uns 30.000 manifestants. A Àustria, prop de 40.000.
Així doncs, malgrat els intents de minimitzar l’impacte de la Diada 2022, si prenem per referència el banc de dades del Global Protest Tracker, es fa palès que la manifestació d’ahir és una de les grans mobilitzacions de tot Europa d’ençà de la pandèmia.
