Més de deu mil persones protesten contra la reforma dels desordres públics a Barcelona

La manifestació contra la reforma del delicte de desordres públics, pactada entre els governs català i espanyol, que volen fer conjuntament amb la derogació de la sedició, ha omplert la plaça de Sant Jaume de gom a gom i alguns participants s’han hagut de quedar al carrer de Jaume I i a la Via Laietana. Segons l’ANC, hi han participat més de 10.000 manifestants. La Guàrdia Urbana de Barcelona diu que han estat 4.500.

En arribar a la plaça de Sant Jaume ha començat un acte polític presentat pel periodista Albano Dante Fachín. La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, ha celebrat l’èxit de la manifestació i ha criticat el pacte per a reformar els desordres públics: “Ens van vendre un diàleg fals i ens van dir que havien aconseguit derogar el delicte de sedició i que tot anava molt bé, però quan vam llegir la lletra petita vam veure que no anava així, sinó que l’estat espanyol havia fet una jugada més per la repressió.” També, ha dit, van veure com, “al mateix temps que el nostre govern deia que era meravellós”, el govern espanyol deia que havia de servir per a reprimir més l’independentisme i aconseguir l’empresonament dels exiliats. “I vam veure que, simplement, posaven per escrit tot allò que ja havien dit a la sentència del Suprem, que una multitud que intimida, com podeu ser vosaltres ara, pogués ser més fàcilment castigada”, ha afegit.

“No volem que s’aprovi. Si volen derogar la sedició, molt bé. I ja està, res més”, ha exclamat. Feliu ha demanat de cenyir-se a les peticions del Consell d’Europa: alliberar presos i derogar la sedició: “Tota la resta són trampes.” I ha afegit: “Cada paraula d’aquesta reforma del codi penal de delicte de desordres públics agreujats és un perill per a l’independentisme.”

A l’acte també hi han participat Teresa Rossell, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Nacho Pallàs, del col·lectiu Meridiana Resisteix; Enric Majó, dels CDR; i Clara Borrero i Adrián Sas, de la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Ponent. Sas, condemnat a tres anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un delicte lleu de lesions durant l’aniversari del Primer d’Octubre, ha recordat que entre les acusacions judicials hi havia la Generalitat de Catalunya, que ha rebut una sonora xiulada. “Aquests indults que van pidolar els presos processistes els estem pagant nosaltres”, ha afegit. I els ha dit: “A diferència d’ells, nosaltres no demanem perdó. Continuarem lluitant activament i contundent fins a aconseguir la República i alliberar-nos com a classe.”

La marxa ha estat convocada per l’ANC, amb el suport de seixanta organitzacions més, entre les quals, el Consell de la República, Debat Constituent, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, NovAct, Solidaritat Catalana per la Independència, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, Meridiana Resisteix i el CDR Nacional. No hi participa, en canvi, Òmnium Cultural, que se’n va desmarcar perquè va dir que no volia “fer antipolítica” ni contribuir a la confrontació entre independentistes. Abans de la manifestació, Feliu n’ha lamentat breument l’absència: “Em sap greu, espero que a la següent hi siguin.”

Hi han participat dirigents de Junts, com ara la presidenta i el secretari general del partit, Laura Borràs i Jordi Turull, i l’ex-conseller Josep Maria Argimon; i també de la CUP, com els diputats Dolors Sabater i Carles Riera. Borràs ha dit que el delicte de sedició s’ha de reformar, però sense contrapartides com el nou text del delicte de desordres públics, que diu que posa en qüestió el dret de protesta i el de manifestació. “Sortim al carrer a manifestar-nos per recordar que el dret de manifestació és fonamental. Fem una apel·lació a totes les forces independentistes perquè quan hi ha en qüestió de drets com el dret de manifestació, que són bàsics per al moviment independentista, surtin al carrer a manifestar-se”, ha dit.

Abans de començar la manifestació al Pla de Palau, activistes convocats pels CDR han calat foc a unes capses de cartó que representaven exemplars de la constitució espanyola, aprovada avui fa quaranta-quatre anys.