El moviment feminista es manifesta per la despenalització de l’avortament a Andorra

Unes cent cinquanta dones van manifestar-se ahir, Dia Internacional pel Dret de l’Avortament, per a exigir la despenalització de l’avortament a Andorra. Les manifestants van recórrer els sis quilòmetres que separen la parròquia d’Encamp i la capital, Andorra la Vella, tot cridant lemes en favor de la legalització de la interrupció voluntària de l’embaràs. Entre les participant, a banda les andorranes, hi havia representants d’associacions feministes i en favor de les dones de Perpinyà, el Marroc, Itàlia i l’Argentina.

‘Les dones no tenim drets ni ens en volen donar’, manifestava al començament de la marxa Vanessa M. Cortés, presidenta d’Stop Violències. Va subratllar que es tracta d’una qüestió de salut pública. Les dones van aturar-se davant l’església de Sant Pere Màrtir, d’Escaldes-Engordany, on van deixar perxes a terra i van llançar ‘píndoles avortives’.

El coprincipat, en joc

Aquests darrers anys, la qüestió de l’avortament ha estat present al debat públic i polític andorrà. Les associacions feministes i el Partit Socialdemòcrata defensen que la interrupció voluntària de l’embaràs es despenalitzi, si més no, en els supòsits de violació, perill per a la mare o malformació del fetus.

La clau de la volta rau en el fet que el copríncep episcopal, l’arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives, ha amenaçat més d’una vegada de renunciar si es legalitza. El fet que el coprincipat sigui indivís originaria una crisi institucional, perquè el copríncep francès, el president de França Emmanuel Macron, també hauria de plegar.

Precisament, el president francès no va defugir el debat quan va visitar Andorra fa dues setmanes, i va dirigir-se directament a les feministes: ‘En tant que home i ciutadà sempre he defensat el dret de les dones de disposar del seu cos. En tant que president de la República Francesa, elegit pel poble francès, he fet de la igualtat home-dona la gran causa del quinquenni.’

Però a continuació va recordar que s’adreçava als andorrans en tant que copríncep, garant de la independència de la nació. ‘Qui seria jo per dir-vos què heu de fer? Vosaltres, que elegiu democràticament els representants que han d’aprovar les lleis’, va demanar-se.

I va afegir: ‘Sabeu què en penso. Sabeu què faig allà on sóc dipositari de la sobirania popular. Us pertany a vosaltres, quan hi ha eleccions, d’obtenir la majoria que us permetrà de procedir a les evolucions en les quals creieu.’