[VÍDEO] Manifest unitari de la Diada: “Prou de llepar-nos les ferides! Organitzeu-vos!”

Representants de les organitzacions convocants han llegit a l’escenari de Barcelona el manifest unitari, que reivindica la independència com a solució dels problemes socials que té el país, i que fa una crida a continuar amb la mobilització.

Ha començat a llegir el manifest el president del CIEMEN, David Minoves, que ha recordat que Catalunya, com a la resta dels Països Catalans, s’enfronta a molts desafiaments del segle XXI: “El país necessita respostes, i l’espoli fiscal és una limitació. Vivim anys marcats per la repressió i els continus atacs a la nostra llengua per part dels estats espanyol i francès. […] La nostra societat es veu afectada per una desigualtat social cada vegada més profunda, que posa en perill drets polítics, socials i nacionals.” I ha posat l’accent a la necessitat d’impulsar accions per a combatre el canvi climàtic i per a aturar el discurs d’odi i l’antipolítica que posa en perill la cohesió social.

Sònia Pascual, en nom dels CDR, ha remarcat que l’Onze de Setembre commemorava els qui el 1714 havien defensat les constitucions i llibertats catalanes i que d’aleshores ençà el país s’havia mobilitzat quan havia calgut: “Els catalans sempre hem demostrat la nostra voluntat de no resignar-nos davant els reptes i les injustícies.” Així, ha repassat què es va fer durant la dictadura i també aquestes darreres dècades: “El 10 de juliol de 2010, les diades nacionals posteriors, les protestes post-sentència, les mobilitzacions per la llengua… i ho continuarem fent sempre que calgui defensar els interessos d’aquest poble.”

En nom del sindicat Intersindical, Núria Ferrandis ha dit que el país no podia esperar més, que havia de tenir eines d’estat propi i que sobraven motius per a mobilitzar-se. En matèria de llengua n’ha enumerat tres: “Garantir el deure i el dret a parlar el català, i a una educació de qualitat en el nostre idioma que continuï fent de la nostra una llengua d’acollida, garantir que els mitjans de comunicació en llengua catalana, en especial les televisions i internet, arribin arreu dels Països Catalans i combatre la deixadesa dels nostres representants en la defensa i l’ús de la nostra llengua i per garantir el dret de viure plenament en català.”

La representant del Consell de la República, Teresa Vallverdú, ha dit que calia eliminar l’espoliació fiscal, que es calcula que és de 22.000 milions d’euros anuals, “que enriqueix la hisenda espanyola en detriment del desenvolupament econòmic, social i cultural dels catalans” amb quatre objectius. Disposar de tots els recursos, per a dissenyar actuacions de protecció i promoció social, garantir una sanitat i una educació públiques de qualitat i llocs de treball dignes, i acompanyar les empreses en la reindustrialització i la descarbonització, per a poder decidir sobre les infrastructures i per a preservar i gestionar els béns naturals i el futur de la pagesia.

En nom de l’AMI, Jordi Gaseni ha dit que calia tornar als carrers per garantir un futur digne i just i l’accés a l’habitatge a preus assequibles, per aturar “l’espiral gentrificadora que desdibuixa i desarrela les nostres ciutats al servei dels fons voltor i el turisme massiu” i revertir les desigualtats territorials d’una política d’infrastructures “dissenyada des de Madrid al servei de les empreses de l’Íbex”. També per garantir “un futur digne als nostres joves, que no hagin de sobreviure entre contactes temporals i les llargues llistes de l’atur juvenil”, i que els ajuntaments tinguin prou recursos. Gaseni ha acabat dient: “Estar sotmesos a l’estat espanyol és una amenaça estructural per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes i per garantir un futur digne per als ciutadans d’aquest país. La independència és un projecte per a viure millor.”

En el torn de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha reivindicat que malgrat que els partits havien estat incapaços de posar-se d’acord i de traçar una estratègia compartida per fer efectiu el dret d’autodeterminació, els ciutadans no havien parat de mobilitzar-se: “Els hem facilitat majories parlamentàries, que els uns i els altres han malbaratat en discussions caïnites. La baralla permanent i les disputes electoralistes ens han portat on som. […] La Generalitat de Catalunya és en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant Felipe VI, el rei del 3 d’octubre. Un govern que nega categòricament el nostre dret d’autodeterminació i que vol tancar el conflicte polític als despatxos.”

Sobre les declaracions que diuen que s’ha tornat a una “normalitat ‘autonòmica’”, ho ha negat i s’ha demanat: “En quin país és normal que un president de la Generalitat, que un diputat electe que a més a més és cap de l’oposició, no pugui participar en els debats parlamentaris? On és la normalitat quan un cop d’estat judicial es nega a aplicar l’amnistia a centenars de companys i companyes independentistes? Quan els delictes de malversació, de sedició o els desordres es desvirtuen al gust del repressor?”

Finalment, Lluís Llach, president de l’ANC, ha acabat el manifest unitari. Així, s’ha demanat: “En quin país és normal que es criminalitzin entitats i ciutadans per manifestar-se, com el passat 8 d’agost? És normal que els companys dels CDR continuïn acusats de terrorisme? És normal que la ciutadania no pugui expressar la seva voluntat en un referèndum? No, no és normal. Això és tot el que ofereix la democràcia espanyola?”

I, com a resposta, ha dit: “Sortim als carrers perquè ni estem pacificats ni ens han pacificat!” Aleshores, Llach ha fet una crida a l’independentisme: “Prou de llepar-nos les ferides! Organitzeu-vos! Que cadascú de nosaltres treballi en aquest projecte col·lectiu que és la llibertat del nostre país! Lluitem plegats fins a la independència!”

En referència a la convocatòria unitària de totes set entitats, Llach se n’ha congratulat: “Ens hem unit i hem demostrat que és possible d’arribar a acords per les qüestions que realment importen. Demostrem que l’independentisme és fort, transversal, intel·ligent, i que aquí no es rendeix ningú!” El manifest ha acabat així: “La societat civil hi som i hi serem, units i treballant per construir un país lliure del qual tothom se’n senti part. Davant un estat espanyol que no ofereix cap futur digne per als Països Catalans, tornem als carrers: per la justícia, pel país i pel futur de la nostra gent: independència! Visca Catalunya lliure!”