Un manifest reclama de convertir Junts per Catalunya en una organització política

Desenes de càrrecs electes de Junts per Catalunya, entre els quals hi ha militants del PDECat, han impulsat el manifest #Junts en el qual insten els dirigents de la formació a fer ja el pas per a esdevenir una organització política. El text, al qual ha tingut accés VilaWeb, reclama que els líders de la coalició electoral que es va presentar per primera vegada a les eleccions catalanes del 2017 impulsin ‘sense més demora’ l’ordenació d’aquest espai polític per a convertir-lo en una nova organització política. Els signants agraeixen la ‘prudència’ que s’ha actuat fins ara en la reordenació de l’espai, sense citar-los a les negociacions amb el PDECat, però diuen que ha arribat l’hora de la concreció i insten els responsables a fer el pas i constituir una nova força política que tingui per objectiu el benestar de les persones i la consecució de la independència mitjançant la implementació del resultat del referèndum del Primer d’Octubre.

L’aparició d’aquest manifest és un suport a la proposta que van presentar els consellers Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig, amb el suport del president Carles Puigdemont i a la direcció del PDECat, per a confluir en una sola força política i que va ser rebutjada per l’executiva del partit. Aquest rebuig ha dividit el si del partit que lidera David Bonvehí, fins al punt que consellers com Meritxell Budó, Damià Calvet, Jordi Puigneró i Miquel Buch han fet costat a la proposta dels presos polítics. També hi han donat suport diversos batlles i cinc sectorials del partit. El manifest feia temps que es preparava, segons fonts dels promotors, però la negativa de l’executiva del PDECat a la proposta de confluència sense quotes que van presentar els presos n’ha precipitat la difusió. La direcció del partit de Bonvehí es decanta per la fórmula d’una coalició amb quotes del 50% pels dirigents.

Entre els 160 signants del manifest hi ha batlles del PDECat que no estan d’acord amb la posició de l’executiva, com la de Girona, Marta Madrenas, la de Vic, Anna Erra, la de Valls, Dolors Farré i el d’Olot, Josep Berga, el de Sant Climent de Llobregat, Isidre Serra, el de Ripoll, Jordi Munell, i el de Port de la Selva, Josep Maria Cervera, qui és el president de l’AMI. També hi ha la majoria del grup parlamentari, amb les diputades Anna Geli, Anna Tarrés, Aurora Madaula, Elena Fort, Elsa Artadi, Gemma Geis, Glòria Freixa, el vice-president de la cambra, Josep Costa, els diputats Josep Maria Forné, Ferran Mascarell, Josep Puig, Xavier Quintilla, Francesc de Dalmases i el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès.

Molts dels signants són militants del PDECat. Però tots ells signen el manifest a favor d’una força política ‘de suma i no d’exclusions’ encapçalada per Carles Puigdemont. També hi ha independents propers a Junts, com la restauradora Ada Parellada, l’advocat Sergi Blàzquez, el periodista Carles Bonaventura, el professor d’Economia de la UB, Emili Valdero, l’analista polític Francesc Abad, l’advocat i diputat a Madrid, Jaume Alonso-Cuevillas, l’empresari Joan Oliveras, l’advocat Lluís de Carreras, i el director de teatre Joan Lluís Bozzo.

Junts per Catalunya no és encara una organització política, sinó una marca electoral propietat del PDECat, amb representació al Parlament i al congrés espanyol, a molts ajuntaments, però sense estructura territorial. La direcció de David Bonvehí s’aferra a la propietat de la marca per encarir la negociació, tot i que després d’aquest manifest, probablement el PDECat haurà de convocar un congrés extraordinari perquè molts dels seus dirigents han decidit de fer el pas i plantar cara a l’actual executiva.

Ací podeu llegir el manifest íntegre:

‘Nosaltres, votants i càrrecs electes del projecte polític nascut la tardor del 2017 sota el lideratge del president Puigdemont, ens adrecem als nostres dirigents i referents polítics per animar-los que impulsin sense més demora l’ordenació d’aquest espai que ens representa.

Aspirem que els anys vinents les institucions del país estiguin governades per homes i dones compromeses amb l’assoliment democràtic de la independència de Catalunya i, de manera particular, que el Parlament i Govern de Catalunya segueixin sent un actiu, al costat de la societat, per a culminar el procés que l’1 d’octubre va expressar-se tan dignament a les urnes en el referèndum d’autodeterminació. Sabem que això només serà possible si el projecte que avui representa Junts per Catalunya obté la confiança majoritària a les urnes. Tenim el convenciment que això només serà possible si prèviament es procedeix a la constitució i ordenació d’aquest espai en una nova organització política.

Valorem i agraïm la prudència que ha guiat fins el dia d’avui els esforços per a l’ordenació d’aquest espai polític amb l’objectiu de garantir-ne l’èxit, però afirmem que ha arribat l’hora de la concreció. Per això instem els nostres referents a fer aquest pas i a fer-ho incorporant la pluralitat de tradicions i cultures polítiques que hi ha darrere els centenars de milers de persones que han dipositat la seva confiança en aquest projecte. Animem a fer-ho a través d’una força política entesa com una eina al servei del benestar dels homes i dones del nostre país i d’un objectiu clar que cada dia es fa més necessari, la independència de Catalunya.

Una força política de suma i no d’exclusions, arrelada amb el batec i amb la manera de ser i de fer d’aquest país que s’ha guanyat el dret de ser lliure. Una força política que cregui i confiï en la força de les persones i la societat i que vulgui compartir i ajudar a fer possible els seus reptes i il·lusions i els doni protecció, eines i seguretat davant les adversitats. Una força política útil per a aflorar i donar sortida a les grans potencialitats que Catalunya té.

Aquesta ordenació d’aquest espai polític permetrà de ser més eficaços i relligar millor tota la presència institucional que avui ja és mot rellevant en centenars de municipis, a les diverses cambres parlamentàries i especialment al Parlament i el Govern de Catalunya. Només així podrem exigir més i ser més exigents amb nosaltres mateixos.

Tenim el convenciment que la nostra veu avui representa el pensament i el desig de la majoria de persones que s’han sentit representades en un moment o en un altre des del 2017 pel lideratge del president Puigdemont. Som-hi! Ha arribat el moment!’