Entitats i sindicats d’arreu del país signen un manifest que recull nou objectius en defensa del català

Entitats relacionades amb la llengua, la cultura i l’educació, així com diversos sindicats del país, han presentat avui el manifest Enllaçats per la llengua, en què es comprometen en la defensa del català a través de nou objectius diferents. El manifest denuncia que Catalunya, el País Valencià i les Illes no han pogut legislar, als seus estatuts, l’obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia; que a la constitució francesa es determina que “la llengua de la República és el francès”, sense que es faci referència a la resta de llengües; i que tampoc la legislació italiana preveu de reconèixer al català a l’Alguer un estatut equivalent al que rep l’italià.

“Es consagra que els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat”, diu el manifest. “Constatem, a més, que per causa d’això, creix la minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens”.

És per això que les entitats s’han marcat diversos objectius pels quals treballar conjuntament arreu dels Països Catalans. El primer objectiu és el de reivindicar la unitat, el reconeixement i l’oficialitat de la llengua en tot del seu domini lingüístic i promoure, en conseqüència, que les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia s’hi vehiculin, i que hi hagi una plena reciprocitat dels mitjans de comunicació en català.

El segon objectiu és el d’aconseguir el reconeixement ple dels drets lingüístics, resumits “en el dret irrenunciable a poder viure plenament en català”. El tercer, combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants. “Proposem dignificar l’ús del català com a opció lingüística de prestigi front a l’autoodi encara present en la societat”, expliquen.

El quart objectiu preveu de garantir que totes les persones que viuen a territoris de parla catalana “coneguin i puguin usar la llengua que identifica la societat on viuen i, d’aquesta manera, garantir el seu dret a formar-ne part en igualtat de condicions independentment del seu origen i de la seua llengua inicial”. El cinquè punt implica defensar polítiques lingüístiques basades en l’equitat que permetin aconseguir la normalització del coneixement i de l’ús social del català en tots els àmbits comunicatius (administracions públiques, centres educatius, mitjans de comunicació, món econòmic i laboral, oci i entreteniment…).

El sisè punt parla del fet que els centres educatius garanteixin que els infants i els joves siguin competents en català i puguin gaudir de les mateixes oportunitats, sigui quina sigui la seva llengua inicial i amb independència de la seva situació socioeconòmica. “La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’escola”, recalquen. El setè punt implica exigir la utilització eficient de mètodes escolars immersius, dotats de recursos adequats, en aquells contextos que així s’aconselli. El vuitè, promoure que el català sigui llengua per defecte en l’àmbit del lleure dels joves, i el novè i últim, la promoció de normatives que assegurin la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què es troba dividit el domini lingüístic del català.

Les entitats i sindicats signants del manifest són l’ACPV, L’Associació d’Amics de la Bressola, el Centre de Cultura Catalana, Decidim, Docents per la República, Escola Valenciana, FOLC, Info Migjorn, la Inersindical, Llengua i República, Moviment Franjolí, Òmnium Cultural de l’Alguer, Plataforma per la Llengua, STEI Intersindical, STEPV Intersindical Valenciana, El Tempir i USTEC·STEs.