06.11.2023 - 12:09
|
Actualització: 06.11.2023 - 12:28
Un centenar de juristes han signat un manifest a favor de la llei d’amnistia i contra “els intents desestabilitzadors i els atacs a les institucions constitucionals organitzats per la dreta”. El manifest recorda que la democràcia espanyola ja ha viscut altres amnisties, tenint en compte que aquesta figura està emparada en el dret internacional. A més, consideren que l’amnistia pot ajudar a normalitzar les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol.
El manifest, titulat Juristes per l’amnistia, la democràcia i la convivència i obert a més signatures, mostra la preocupació pels atacs a una “possible i necessària” llei d’amnistia i per la desestabilització de les institucions organitzada per la dreta. Els promotors del manifest el volen remetre a les institucions europees.
El manifest està signat per juristes com el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo; l’ex-lletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías; l’ex-jutge Baltasar Garzón; el diputat de JxCat i ex-degà de l’ICAB Jaume Alonso-Cuevillas; el senador d’ERC i catedràtic de dret penal Joan Josep Queralt; els dirigents dels comuns Jaume Asens i Gerardo Pisarello; el lletrat del parlament i ex-dirigent d’ERC Joan Ridao, i alguns jutges i magistrats en actiu i jubilats —fins i tot del Tribunal Suprem—, així com catedràtics de dret, advocats i funcionaris de l’Agència Tributària i la Seguretat Social, entre altres.
El text assegura que la democràcia i la constitució van arribar a l’estat tot i la dreta política i recorda que el PP va ser fundat per set ministres de la dictadura franquista. També recorda que el 1978, quan ple del congrés va aprovar el dictamen de la constitució, la meitat dels diputats de l’Alianza Popular (avui PP) no hi van votar a favor.
Segons els signants, “s’està intentant de generar artificiosament un problema jurídic pels qui vulneren la constitució cada vegada que interessa als seus objectius polítics, incomplint el desenvolupament dels drets socials, incomplint els drets fonamentals de les persones i instrumentalitzant les institucions de forma partidista, com passa amb el bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d’ençà de fa cinc anys, mantenint l’òrgan que es va triar durant el govern de Mariano Rajoy el desembre del 2013, amb majoria conservadora”.
Així, opinen que el CGPJ, “en lloc d’assumir la seva realitat caducada i contrària a la norma, trencant el seu paper institucional, mentre incompleix les seves obligacions i terminis per als informes preceptius sobre projectes normatius de forma sistemàtica, o és incapaç de regular la càrrega de treball de la judicatura, fa posicionaments polítics aliens a la seva funció sobre futuribles textos jurídics i sobre la situació política com si fos un partit polític”.
El manifest explica que l’indult, la renúncia a l’acció penal, l’amnistia i altres figures jurídiques equivalents s’han utilitzat a diferents llocs del món. Com a l’estat, amb normalitat. A França, Itàlia i Suïssa hi ha lleis d’amnistia. A Portugal, es va aprovar una amnistia per a joves el 18 de juliol passat, per la visita del Papa. L’amnistia és una figura recollida a tractats internacional en vigor a l’estat i també a diferents lleis vigents aprovades en el període constitucional, com el reglament general del règim disciplinari del personal al servei de l’administració de justícia, la llei d’enjudiciament criminal o la llei de memòria democràtica.
L’únic límit excloent per a l’amnistia al dret espanyol, com en altres democràcies, són els crims internacionals: els delictes de genocidi, lesa humanitat o crims de guerra. Els objectius de les amnisties, segons el dret internacional vigent, són encoratjar la reconciliació social i contribuir al restabliment de les relacions normals a la vida d’un país.
Els juristes diuen que la constitució no prohibeix l’amnistia, que opera sobre les conductes, però sí que prohibeix els indults generals, que operen sobre les condemnes penals fermes. La prohibició de l’indult general no va impedir que l’1 de desembre de l’any 2000, un sol consell de ministres del president Aznar (PP), aprovés 1.443 indults, sense al·legar cap motiu d’interès general. El PP tampoc no es va oposar a l’indult del qual es va beneficiar el general Alfonso Armada l’any 1988, condemnat a trenta anys de presó per ser el màxim responsable de l’intent del cop d’estat del 23 de febrer de 1981. L’amnistia de delictes fiscals ha estat utilitzada unes quantes vegades en la democràcia espanyola per tots els governs menys l’actual, inclosos els del PP, essent les més importants les dels anys 1984, 1991 i 2012.
Per això, consideren que “només es pot qualificar de pura demagògia que organitzacions de juristes amb meres finalitats partidistes qualifiquin de trampes processos normatius encara no iniciats, o defineixin apocalípticament com el principi del final de la democràcia, l’aprovació de normes en seu parlamentària, i per majories qualificades”. “L’amnistia no suposa la despenalització d’una conducta, sinó l’aplicació excepcional d’una institució jurídica per normalitzar una situació conflictiva, en aquest cas la normalització de les relacions entre Catalunya i la resta de l’estat després de les tensions independentistes de la dècada passada, tensions que gràcies als esforços de la societat catalana i de l’espanyola els darrers anys s’han anat atenuant, i que podrien desaparèixer definitivament gràcies, entre altres mesures, a una possible amnistia”, asseguren.
Tots aquests motius mouen els juristes a donar suport públicament al fet que la majoria parlamentària pugui aprovar mesures com ara una llei d’amnistia per contribuir a normalitzar la situació política entre Catalunya i l’estat, i demanen que cessin els “intents desestabilitzadors i els atacs al funcionament normal de les institucions constitucionals”, permetent que siguin, respectivament, els processos parlamentaris i de control constitucional pel TC, els qui decideixin “sense pressions ni ingerències” sobre l’aprovació de lleis i l’examen de la seva constitucionalitat, si escau.
