Manel Riu: ‘Volen que els professors vagin a fer classe amb por, i això no ho hem de permetre’

Manel Riu és professor de castellà en un institut de Tremp (Pallars Jussà). Va ser acusat per la Guàrdia Civil d’un presumpte delicte d’odi i de revelació de secrets per haver escrit cent dinou piulets i comentaris a Facebook crítics amb el govern espanyol, Mariano Rajoy i Soraya Saénz de Santamaría. El 18 de gener va anar a declarar davant el jutge i va reconèixer haver escrit els missatges, però va negar els delictes dels quals l’acusaven. Finalment, la causa es va arxivar.

Lluny d’espantar-se, Riu ha mantingut l’activitat a la xarxa i no s’estalvia crítiques a la situació de repressió que viu Catalunya. Denuncia la criminalització de la feina dels professors que ha fet Ciutadans aquests darrers anys i també critica la inacció dels alts càrrecs del Departament d’Ensenyament i el poc suport que donen als docents perseguits. A més, afirma que la Guàrdia Civil denomina ‘operació Dignity’ la persecució contra professors a qui acusen de delicte d’odi. I dóna un consell als docents: fer difusió, plantar cara i cercar suport.

—Vau ser acusat d’un delicte d’odi però la causa es va arxivar.
—El dia 7 d’octubre vaig sortir del supermercat. Vaig trobar-me amb vuit guàrdies civils amb armilles i armats fins a les dents i els vaig dir que eren una vergonya. Que potser ells com a persones eren un encant, però que aquell dia portaven l’uniforme de la vergonya. A partir d’això van investigar-me els piulets i tot plegat. Els informes de la Guàrdia Civil són una branca de la literatura fantàstica. Sé què vaig dir-los i què van escriure ells. Que els havia amenaçat de mort, que els havia desitjat un accident… Eren vuit armaris, eh? Amb pistoles i porres. Jo què sé, què es van inventar! Ni el fiscal ni la jutgessa no es van creure la seva pel·lícula. Arxivat. Però Déu n’hi do, eh, què arriben a explicar als seus atestats! Això que han fet amb els professors de Sant Andreu de la Barca, no sé pas les animalades que en deuen dir. El problema és que el fiscal s’ho ha cregut i ho ha tirat endavant. Un consell que dono: u, fer difusió; dos, donar la cara; tres, cercar suport.

—Recomaneu als professors que no callin arran de les acusacions falses…?
—Els professors de l’institut El Palau han tingut por. La posició d’Ensenyament és una altra cosa. A VilaWeb vau publicar una entrevista amb la consellera Clara Ponsatí en què deia que no entenia què feia el sottogoverno, els secretaris i els directors generals dels departaments, que no fessin trinxera. Als professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, Ensenyament els va aconsellar que no fessin soroll. Errada, no sortir des del primer moment.  Algú creu que en un institut en què hi ha quaranta o cinquanta alumnes fills de guàrdies civils, a algú se li acudirà d’humiliar-los? Primer, els professors no humiliem els alumnes per la professió dels pares. No ho fem això! Per l’amor de Déu! I si són fills de guàrdies civils? Aquesta acusació és absolutament inversemblant. I entre tota la merda que han anat publicant, no hi ha cap debat ni res. Això acabarà en no-res, s’arxivarà. Però l’objectiu és acollonir tots els docents de Catalunya. Hem de plantar cara i defensar la nostra dignitat.

—Com el valoreu, el paper dels inspectors i dels alts càrrecs del Departament d’Ensenyament?
—Hi ha dues coses. Els inspectors són funcionaris i fan la seva feina, no són càrrecs de lliure designació. Poden equivocar-se o no. Però després, hi ha els directors territorials i els directors generals, que sí que són càrrecs tècnico-polítics. La recomanació de silenci no sé d’on va sortir, però sí que és cert que el Consell Escolar de l’Institut El Palau va aprovar un comunicat fa molt de temps, i hi va haver la recomanació que no sortís. Em faig la pregunta que es feia la consellera Ponsatí: què coi fa el sottogoverno? No m’ho ha respost ningú. Gent acostada a Esquerra Republicana i al PDECat m’han dit que hi són perquè, si no, hi desembarcaria un exèrcit de funcionaris colonials amb el 155 i que seria la destrossa completa de la Generalitat. L’argument em fa molta gràcia, perquè si el govern d’Espanya ho volgués fer, ja ho hauria fet. Ho pot fer en qualsevol moment, els podria destituir a tots. Si no ho fa és perquè ja li va bé com van les coses. De fet, al govern espanyol ja li va bé que la maquinària continuï funcionant. I qui la va funcionar, en el cas d’Ensenyament, són els directors generals del sottogoverno. Aquí hi ha un problema greu.

—Creieu que haurien de plantar cara i donar suport als professors perseguits?
—Crec que haurien de dimitir tots. I llavors, que el govern espanyol desembarqui amb els seus funcionaris colonials. No ho volen fer! Per això els va bé la feina que es fa al departament, perquè fan funcionar la maquinària. Fer-ho des de Madrid seria molt complicat. Primer, perquè no tindrien la confiança dels càrrecs inferiors. Ara el problema greu és la persecució contra els professors.

—Com reaccioneu quan veieu que mitjans com El Mundo i polítics com Albert Rivera assenyalen professors i l’endemà apareixen pintades amenaçadores? És una estratègia per a intimidar-los?
—I tant, i tant! Mireu el cas dels professors de la Seu d’Urgell. Estan ben callats. Com els de Sant Andreu de la Barca. I segur que els inspectors els diuen ‘mireu què els passa als professors de l’IES El Palau’. En el meu cas, l’operació de la Guàrdia Civil tenia un nom: ‘operació Dignity’. Ho van explicar ells mateixos, quan va sortir la meva acusació van dir que no era un cas aïllat. L’operació Dignity és una persecució de suposats delictes d’odi contra la Guàrdia Civil. Mireu fins a quin punt és una estratègia. El Mundo i Albert Rivera s’hi han sumat. Però això ja fa anys que dura. Ciutadans fa anys que parla de l’adoctrinament. Carrizosa, que era el portaveu de Ciutadans en Educació, ja deia dia sí dia també que la Generalitat adoctrinava. No hi ha cap llei, ni decret, ni reglament ni ordre de la Generalitat que digui que hem d’adoctrinar. No hi ha res! No sabeu la quantitat de professors que hi ha pròxims a Ciutadans o amb càrrecs del partit. Què ens vénen a explicar de l’adoctrinament? Si hi hagués cap ordre, aquests ho sabrien! No han dit res d’això! Intenten criminalitzar tots els professors. A les aules, els professors, tant els independentistes com els pròxims a Ciutadans, intentem fer la nostra feina de la manera més professional possible.

—Al vostre institut hi ha hagut cap tensió amb algun altre professor, els alumnes o els pares?
—La setmana després del primer d’octubre una professora substituta de francès va preguntar a la titular si podia fer un debat amb els alumnes en francès sobre la situació política i social de Catalunya. El van fer i no hi va haver cap problema. Al cap de dos dies, quatre pares se’n van queixar al director. L’argument era una ximpleria, deien que s’havia obligat els seus fills a posicionar-se. Era un debat en francès, i la cosa important no era si era veritat o no l’opinió de cada xaval, sinó si es podien expressar bé en francès. Era igual què deien. Les opinions personals no són allò que compta en un debat a classe com aquest. Arran d’això, vaig dir-li al director que la setmana entrant faríem el mateix debat a l’hora de tutoria. I ho vaig fer perquè a l’escola hem de poder parlar de tot. De sexe, de ciberassetjament, de drogues, d’alcohol, d’economia domèstica… de tot! I no haurem de parlar de com està la situació política i social quan són els mateixos alumnes que durant aquests dies han fet pancartes, s’han manifestat…? Jo no vaig opinar al debat, van opinar els alumnes i el van moderar les delegades. Dels quatre pares que havien protestat, només va venir-ne un aquesta vegada. Per tant, si algú té res a dir-me, que vingui i me la digui. I si no, hi ha la inspecció i, si no, els tribunals. Però no podem permetre que ens atemoreixin perquè fem la nostra feina.

—Per com dieu, sembla que alguns pares no volen que es parli de la situació política a classe.
—Si tinc setanta pares, només se’n va queixar un. Però també us diré que, en classes de professors pròxims a Ciutadans, es diuen coses que… Bé, això ho sabem pels pares. Però els diem que aquests són així i que val més deixar-ho córrer. I no van anar a protestar, els pares. Es va instal·lant una psicosi entre els docents, una por. I entre els pares que tenen una idea equivocada del sistema educatiu, senten el suport per a atacar qualsevol professor que se senti independentista, hagi dit alguna cosa a classe o no l’hagi dita. És igual. La qüestió és atacar-lo. I sent el suport no només d’El Mundo o de Ciutadans, sinó del govern espanyol, i això és molt greu, de ministres que públicament han parlat de professors que humilien alumnes. De fet, el rei espanyol, el dia 3 d’octubre va amenaçar els dirigents polítics catalans que havien participat en el procés i es va adreçar als ‘catalans de bé’, és a dir, als qui se senten espanyols, per dir-los: ‘No esteu sols, teniu la nostra protecció.’ Va obrir la veda.

—Us heu autocensurat després de la denúncia que vau rebre?
—No. Ni a Twitter ni a classe. Continuo fent com he fet sempre. Fer classe normal, ensenyar castellà i literatura castellana. I donar perspectiva documentada sobre els fenòmens que afecten la llengua i la literatura castellana. Per exemple, critico l’hispanocentrisme de la RAE i en poso exemples. I explico què diu la RAE i què diuen experts en llengua castellana que la critiquen. D’opinions polítiques, no en dono. I què faran, quan s’hagi d’explicar Felipe VI i el primer d’octubre a les aules? No parlar-ne? És absurd. I si compares els currículums oficials de ciències socials a secundària a Cantàbria i Catalunya, per exemple, la paraula ‘Espanya’ no hi surt fins el segle XVIII. Abans, no es parla d’Espanya. El currículum de Cantàbria es va aprovar quan hi havia majoria absoluta del PP. I això també ho diu el currículum de Catalunya. Per tant, de quin adoctrinament parlem? Per sort, els currículums, els elaboren els especialistes, no polítics eixelebrats. I els continguts d’història són els que han de ser. No es pot parlar d’una Espanya que no existia abans del segle XVIII. A Catalunya, Ciutadans liquida el prestigi del professorat i la dignitat dels professionals. Volen que els professors vagin a fer classe amb por, i això no ho hem de permetre. Hem de plantar cara i defensar la nostra dignitat.