07.05.2018 - 22:00
Manel Pulido (1973), nascut a Santa Coloma de Gramenet, treballava d’enginyer d’obres públiques i va deixar aquesta feina per fer de professor de secundària. Ara és el secretari general de la federació d’Educació de CCOO. Aquest sindicat ha convocat avui a les deu del matí una concentració davant la subdelegació del govern espanyol a Barcelona. Els mouen diverses raons: volen derogar efectivament la LOMCE, revertir les retallades i aconseguir un increment real del pressupost destinat a l’educació, a Catalunya i a l’estat espanyol. Però CCOO també vol denunciar la criminalització de molts docents per part de determinats partits polítics i alguns mitjans de comunicació amb acusacions gratuïtes d’adoctrinament, manipulació i incitació a l’odi. Per parlar-ne VilaWeb s’ha posat en contacte amb Pulido per via telefònica.
—Per què convoqueu a la delegació del govern espanyol a Barcelona?
—És una jornada de mobilitzacions a tot l’estat per les polítiques educatives del govern del PP. A Catalunya no es va poder fer una convocatòria més àmplia. I CCOO ha decidit d’anar-hi per dir que anem en contra de les polítiques educatives del govern popular. I a protestar per la deriva i els atacs que rebem les professions educatives a Catalunya.
—Per què no es fa una manifestació unitària?
—Malgrat que la comunitat educativa ha vist que era necessari donar suport a les manifestacions que es fan a tot l’estat, a Catalunya s’ha considerat que ara no era possible una mobilització gran i unitària. Nosaltres hem volgut fer una concentració encara que sigui de delegats sindicals. No volem que a Catalunya no hi hagi cap mena de mobilització.
—Les denúncies dels guàrdies civils i pares tenen efectes en el claustre?
—Sí. Un efecte és l’autocensura, i por dels professors a l’hora de parlar d’uns temes determinats, malgrat que la immensa majoria continua fent la mateixa feina que fins ara.
—Què fa especial el cas de Sant Andreu de la Barca?
—En primer lloc, que han denunciat nou professos del mateix centre. I que els han denunciat famílies de guàrdies civils. I això fa que el cas sigui una mica especial. Hi ha més casos en què s’han posat denúncies, però no per via penal. He llegit als mitjans de comunicació que hi ha uns quaranta centres afectats per denúncies. Quaranta de quatre mil que tenim a Catalunya. Hi ha acusacions directament falses. A Sant Andreu els acusen d’haver assenyalat alumnes. I d’haver-los humiliats. L’acusació és aquesta.
—I pel que sabeu, això va passar?
—Per les informacions que tenim nosaltres, això no va ser d’aquesta manera en cap cas.
—Debat de fons: després de fets com els de l’1-O, els mestres n’han de parlar a classe?
—I tant. A les escoles s’ha de poder parlar de tot. A l’escola hi ha d’haver pluralitat política, ideològica, i que sigui àgora de debat. A l’escola hi ha d’haver respecte per totes les opcions. Nosaltres no diem allò que deia Franco: ‘Para estar tranquilos hagan como yo y no se metan en política.’ No. Nosaltres creiem que l’escola ha de poder tractar de tots els afers polítics. I això no vol dir que el professor digui què han de pensar els alumnes, o que el professor promocioni la seva opció política. No parlem d’això.
—Vós ho feu?
—Jo en la meva actuació diària al meu institut he parlat de política. És clar. Contínuament. Quan parlem dels minerals, a tecnologia industrial, els faig llegir Las venas abiertas de América Latina, d’Eduardo Galeano. No hem de parlar únicament de les propietats tècniques dels materials. Hem de saber les implicacions socials de la utilització dels minerals. Per exemple. I això ho treballo jo, i tot el professorat de Catalunya. I s’ha de continuar fent.
—Els pares de Sant Andreu s’han posat en contacte amb l’escola?
—Sembla que no. No hi ha hagut reclamació cursada ni a l’escola ni a Educació. Ni tampoc al Síndic de Greuges. I això que el síndic va demanar expressament que si algú tenia reclamacions, les hi enviessin. No podem dirimir les diferències entre pares, professors, o alumnes als tribunals. I això ho han d’entendre les famílies, que són les que han posat aquestes denúncies.
—Heu fet per manera de posar-vos en contacte amb els pares?
—Nosaltres no ens hem posat en contacte amb les famílies. Aquí no es tracta d’un cas d’una sola família. Això s’ha vist a la Seu d’Urgell. És una mica estrany que la gran majoria siguin a la Seu d’Urgell i no a la resta de Catalunya. Creiem que hi ha gent que utilitza l’escola per a les seves finalitats polítiques. Denunciem això: hi ha gent que ataca d’una manera organitzada la professionalitat dels docents de Catalunya. Per això vam celebrar la iniciativa del Síndic. Malauradament, hi ha gent que vol dur-ho als tribunals. I polítics que ho exploten per aconseguir vots, per exemple, a xarxes socials.
—Tot plegat fa que hi hagi més independentistes dins el professorat i dins CCOO?
—No sé si fa que n’hi hagi més, o menys. Però sí que crea una situació a les escoles que no és l’adient. La nostra funció és educar els infants per a ser ciutadans crítics i amb fonaments per al segle XXI. Amb aquests atacs i aquesta utilització no podem fer la nostra feina.
