Manel Pulido (CCOO) : ‘Si s’aprova el pressupost, milloraran les condicions laborals dels professors’

Manel Pulido (1973), nascut a Santa Coloma de Gramenet, és enginyer d’obres públiques. Però diu que es va afartar de treballar perquè uns altres es fessin rics a costa seva. ‘No volia alimentar el sistema. M’entristia anar a treballar.’ Es va fer mestre, i ara és el secretari general de la federació d’Educació de CCOO, amb forta presència a les escoles. Pulido, present a les negociacions amb el Departament d’Ensenyament, valora positivament en aquesta entrevista el pre-acord aconseguit. Però serà demà que els afiliats de CCOO decidiran si l’aproven, i si desconvoquen la vaga del 9 de febrer.

—Quina valoració en feu, de la darrera reunió amb el Departament d’Ensenyament?
—La valoració és positiva. Tenim la possibilitat de tenir 5.200 professors més el curs vinent. I el departament ens ha ofert, a més, que arribarem a més de 6.000 places en tres anys. Passa que el departament proposava de no utilitzar aquest nou professorat per a reduir dues hores lectives, sinó de reduir-ne només una i posar la resta de professors per a millores. Ho hem acceptat, perquè del departament s’ha avingut a estudiar la reducció de la segona hora en els pròxims temps. També s’han obert, doncs, a incloure la segona hora formi en la negociació futura.

—Aquest seria el gran canvi substancial?
—El gran canvi és que han posat 140 milions d’euros més. Ja veníem d’un augment de més de 300 milions, que vam valorar  positivament. I ara els 140, també. Dit això, continuem remarcant que el pes relatiu d’Educació dins el pressupost s’ha reduït des del 2010. I en relació amb el PIB, també. Abans de les retallades l’educació era un 3% del PIB. Ara és un 2,4%, i ho continuarà essent. No podem dir, doncs, que l’acord sigui positiu del tot, però sí que és un pas endavant. Ho és. Després d’anys de disminució del pressupost, tenir un increment de diners és positiu. Al cap i a la fi, anem recuperant les pèrdues que vam tenir el 2005. Per tant, estem contents. Però més ho estàvem el 2005, perquè per desgràcia no ho hem recuperat tot.

—Exacte, algun però hi deu haver.
—Per exemple, no veiem clar que les condicions laborals es negociïn fora dels sindicats. Nosaltres hem estat crítics amb el fet que siguin Junts per Si i la CUP que negociïn aquestes condicions. Els representants dels treballadors són els sindicats, no els partits. És veritat que una part dels afiliats de CCOO votaran Junts per Sí, la CUP, Catalunya Sí que es Pot o el PP. Però els representants som nosaltres. I ara el departament ha manifestat públicament que les condicions laborals es negociaran amb els sindicats. Un altre pas endavant: és una manera de trencar la dinàmica d’aquests darrers anys, quan el departament aplicava decisions unilaterals, o fruit de pactes entre partits. Això també ho valorem positivament.

—Quan decidireu si desconvoqueu la vaga o la manteniu?
—Dissabte. Però avui ja tenim reunits els delegats de les escoles. I ahir ja vam començar una consulta amb la nostra afiliació, i també amb no afiliats. Són ells que acabaran decidint, no pas els negociadors, si la vaga es manté o no.

—I què diu el vostre nas? Els afiliats votaran a favor de desconvocar la vaga?
—El meu nas em diu que CCOO es decantarà per desconvocar la vaga d’ensenyament i dir que sí a l’acord. Perquè la possibilitat d’aconseguir unes millores, hi és. I històricament aquest és el nostre funcionament: el nostre ADN és el possibilisme. Històricament, hem pensat que no deixis allò que és segur per allò que és salvatge. I no jugar a ‘o tot o res’. I es valoren els passos endavant. A hores d’ara ja ens arriba el feed-back dels afiliats, i la gent ens dóna les gràcies, i estan contents amb l’acord. Quan, en una mesa sectorial, els quatre sindicats sortim contents dels resultats és difícil que tota la resta ho vegi diferent. Una altra cosa és que s’hagués trencat la unitat sindical, que hauria pogut passar. Però no ha passat.

—Fareu pressió perquè s’aprovi el pressupost, doncs, ara?
—CCOO no ho farà. El sindicat en general ja ha dit que aquest no és el pressupost que convé. I ho mantenim. Els treballadors públics, no només els professors, tenen mancances. Ara, també és veritat que com a representants dels docents sí que diem que si s’aprova el pressupost milloraran les condicions laborals dels professors. Per tant, en aquesta partida estem contents. Però no farem pressió perquè s’aprovi, perquè no és només un pressupost per als professors. I també tens la sensació que hi havia algú que esperava que els sindicats tinguéssim bons resultats per a poder aprovar el pressupost. Vull dir que no és feina meva demanar a la CUP que voti el pressupost, ara.

—Pensava més en CSQP: Joan Coscubiela n’és diputat i a la vegada és un històric de CCOO. Trobaria lògic que hi tinguéssiu connexió.
—No us penseu. Amb CSQP hi tenim connexió, però com amb tants altres partits. Estic convençut que tenim afiliats que voten tots els partits del parlament. Tots. I per a nosaltres és una riquesa, això.

—Hi ha independentistes dins CCOO?
—L’independentisme dins CCOO és elevat, i dins la federació d’educació, encara més. Segur. Som una federació en què té pes un sector de la població de determinat extracte social. Estic segur que dins la federació de CCOO, el percentatge d’independentistes és més alt que al conjunt de CCOO.

—I vós, ho sou?
—Jo tinc la meva posició, però com a secretari general, no em toca anar-me pronunciant. Ara, sí que veig, com us deia, que som una organització molt plural i diversa. I m’agrada. M’agrada molt.