Manel Cervantes: “Hem tardat massa a posar fi a les restriccions, s’hauria pogut fer abans”

“Cal fer servir el sentit comú, i no tantes normes”, diu el doctor Manel Cervantes, director de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, i que defensa que era hora que les administracions s’atrevissin a posar fi a les restriccions. Diu que les mesures que s’aplicaven actualment ja no servien per a controlar les infeccions. Que, en realitat, les dificultats que comportaven pesaven més no pas que els beneficis. “Han tardat massa a posar fi a les restriccions, s’hauria pogut fer abans.”

Per això, en aquesta entrevista a VilaWeb, Cervantes valora positivament el canvi dràstic que han pres les administracions. Dilluns, els asimptomàtics o amb simptomatologia lleu per covid-19 ja no hauran de fer quarantena. I ja no es faran proves diagnòstiques a tota la població, sinó tan sols a vulnerables i als treballadors sanitaris. “Ja no cal saber si el que tens és coronavirus o no.” El doctor defensa que malgrat que es continua morint gent per la covid-19, les dades no tenen res a veure amb les de les primeres onades. El vaccí i la variant òmicron han canviat del tot el comportament de la pandèmia. “No som gaire lluny dels morts que hi havia cada hivern.”

—Dilluns desapareixen les quarantenes per als asimptomàtics o amb símptomes lleus. És un bon moment per a prendre aquesta mesura?
—Sí, i la clau no és si hi ha molts casos o no, sinó saber si serveix de res el que fem. Les mesures que hi havia ara ajudaven a reduir la transmissió de l’òmicron entre la gent sana? La resposta és clara: no, no hi ha qui ho pari. No ho aconseguiran ni els xinesos, que tenen mesures molt més restrictives. Les mesures s’han de prendre si serveix de res. Mantenir unes restriccions que limiten molt unes altres coses, i que no tenen gaire utilitat, de què serveix? A mi em sembla molt bé que s’elimini la gran part de restriccions que queden, entre les quals les quarantenes per a asimptomàtics i lleus. És un bon moment, i això és gràcies al fet que el virus és especialment poc agressiu si la gent està vacunada. Com que aquí la gran majoria de la població ho està, podrem prendre aquestes mesures amb molta tranquil·litat.

—És a dir, els dos factors tenen un paper clau? Som en el punt que som pel vaccí i perquè la variant òmicron és més lleu. De fet, aquests dies s’ha vist a Hong Kong, on l’òmicron ha causat molts morts.
—No conec a fons què passa a Hong Kong. Però diuen que allà la gent gran no es va vacunar, mentre que la gent jove sí, per poder tenir el certificat i anar a les discoteques i de viatge. A la Xina ha passat una cosa similar, la gent gran s’ha vacunat poc. Però ara els ha arribat una variant més contagiosa, com l’òmicron, i ha contagiat molta gent que no està protegida. Tu pots tenir protecció perquè has passat la malaltia o perquè t’has vacunat. Però allà l’ha passada molt poca gent, perquè després de la primera onada, sempre ho han anat controlant molt. I si la gent no té la vacuna, és com si fos el primer dia. Per tant, Hong Kong és un exemple que si la població no està vacunada, les restriccions no serveixen de res. També és un exemple que controlar els contagis de l’òmicron és molt complicat amb restriccions. Haurien de ser restriccions molt fortes, perquè les que hem aplicat tot aquest hivern serveixen de poc. Vam arribar a 250.000 casos la setmana a Catalunya, ara som a 20.000. Estem contents de com estem, però són molts casos. Ara, són lleus, i amb pocs pacients ingressats als hospitals. Ja n’hi ha menys de 1.000. I sobretot, molt pocs malalts a les UCI; voregem els 100. Cal tenir en compte que el problema a les UCI el tenim quan hi ha més de 500 persones. Si aquestes xifres de malalts de gravetat empitjoren, s’haurien de fer enrere. Però és moment de provar-ho. I si no passa res, continuar endavant.

—La decisió és que els asimptomàtics i lleus no cal que facin quarantena…
—Els asimptomàtics no cal que facin res. En definitiva, si no tens símptomes, no cal que miris si t’has infectat o no. Solament hi hauria alguna excepció, per exemple, si convius amb una persona vulnerable, que aleshores té sentit de fer un control. La gent que conviu amb una persona a qui acaben de fer un trasplantament és normal que es faci proves d’antígens cada setmana. Si no tens aquesta circumstància especial, no hauràs de pensar en la covid-19. Si tens tos i febre i et trobes bé, pot ser la grip, la covid-19 o una infecció d’orina. No has de fer res. Hauries d’actuar com abans de l’existència del coronavirus. Caldrà que et quedis a casa fins que baixi la febre o anar al metge si la febre no baixa. No has de fer ni aïllament, ni diagnòstic. Has de considerar que si no tens un símptoma de gravetat o una malaltia prèvia que ho justifiqui, no cal saber si és coronavirus o no.

—I els vulnerables?
—És el moment de tornar a fer allò que els metges et diguin. La gent vulnerable no s’ha de llegir un document per saber si ho és o no. El seu metge de capçalera o l’especialista li ho dirà. Però si no, la gent s’ha de comportar com amb qualsevol quadre respiratori a l’hivern. Beure molta aigua, ser a casa, sortir menys… I una cosa que ens ha ensenyat la pandèmia, si dubtes si estàs contagiat o no, posa’t la màscara! No et farà cap mal, encara que no sigui obligatòria.

—La màscara deixarà de ser obligatòria?
—Sí, deixarà de ser-ho d’aquí a molt poc. Es traurà a tot arreu, fora d’alguns serveis sanitaris. Allà sí que ho serà, perquè si no, estaríem sempre en risc d’infectar-nos. I les persones vulnerables és probable que continuïn portant la màscara en llocs de més risc.

—I el metro?
—Això no ho tinc tan clar. Suposo que hi ha una tensió entre la gent que no vol treure-ho tot de cop, i la gent que creu que sí. Per mi, seria tan prudent treure-ho tot i veure què passa com anar de mica en mica. Per exemple, jo fa un mes que ho hauria tret tot a les escoles. Els nens no tenen cap malaltia greu, els mestres han d’estar vacunats i, per tant, no hi ha riscos.

—Suposo que el dubte és quan la malaltia és lleu i no cal fer quarantena. Depèn de si es té febre o no?
—No, no depèn de la febre. La gent, per sentit comú, ja sap els criteris de gravetat. Si la persona s’ofega, es mareja i perd el coneixement, no és lleu. En aquests casos, cal anar al metge. Són senyals de gravetat, tinguis el que tinguis. Estar dos dies a trenta-nou de febre no és greu. Ara, si la febre no baixa i fa tres dies que estàs a trenta-nou, has d’anar el metge. És un senyal d’alarma i cal mirar-ho. En aquests casos, es farà una PCR, perquè són uns símptomes compatibles amb un diagnòstic de gravetat.

—Per tant, aquesta persona que té dos dies de febre, com ha d’actuar quan deixa de tenir-ne? Pot sortir, no cal que resti a casa?
—Sí, però la recomanació és que faci teletreball si pot. I si surt, és millor que porti la màscara en tot moment. Si els símptomes són molt compatibles amb una infecció respiratòria, amb febre i tos, es recomana que els primers dies t’estiguis a casa, fins que milloris, com hauríem de fer sempre.

—Però la majoria de gent no ho feia pas.
—Certament, hi havia molta gent que anava a la feina amb febre. No ho hauríem de fer. És més, fins i tot els metges trèiem pit quan anàvem a treballar a l’hospital, malgrat tenir la grip. Però estava mal fet. Encara que si vas amb la màscara i et rentes les mans, no ha de passar res. Cal deixar clar que la màscara no és per a no agafar el virus, és per a no transmetre’l. Malgrat que ja no serà obligatori, tothom s’hauria de posar la màscara per evitar la infecció quan hi ha risc. L’aïllament i la quarantena són paraules antigues. A mi no m’havien convençut ni aquests dos anys de pandèmia. Ara tenim unes altres eines, una de les quals són les proves d’antígens. No m’agraden els antígens per a saber si la gent pot anar a dinar amb els amics. Encara que surti negativa, pots tenir el coronavirus. Però per a diagnosticar va molt bé. Si surt positiva, ja saps que tens el coronavirus i has de fer servir el sentit comú, i esperar si et trobes bé. Ara el dubte és qui et farà la baixa.

—Com funcionarà?
—No ho sé, haurem de mirar la lletra petita. Perquè hem tingut una època relativament tranquil·la, en què explicaves que t’havies fet la prova i havia sortit positiva, i et donaven la baixa directament. No podíem col·lapsar l’assistència primària amb gent demanant la baixa. Ara segurament hauríem de continuar amb un model semblant. Si algú es troba malament i és lleu, no cal que vagi al metge. S’hauria de poder gestionar la baixa per telèfon.

—Però si algú es troba malament i és vulnerable, sí que l’ha de visitar el metge.
—És clar, però la gent no va a l’hospital perquè té la grip. Ara, si té alguna altra malaltia, té bronquitis o una mica de demència, i el dia que té trenta-vuit de febre perd el coneixement, aquesta persona anirà a l’hospital i l’ingressaran. El desencadenant és la grip. Tanmateix, no és una grip greu. Amb el coronavirus passarà igual. Per a molta gent gran que té una malaltia crònica, la covid-19 és la punteta que els fa posar malament, però no estan greus per això, sinó per allò que tenien abans.

—I per què ara no cal que facin quarantena els asimptomàtics lleus? No encomanen? O és que les restriccions no eviten que infectin?
—Crec que hauríem de fer una pregunta prèvia: faig tant com puc per a no encomanar-me? Per exemple, si considero que sóc vulnerable, tot aquest hivern i una mica de la primavera, cal evitar riscos innecessaris. No vagis a sopar en un lloc tancat, encara, ja hi aniràs després de Sant Jordi. De fet, hi ha molta gent que ja ho fa. Hi ha gent que, malgrat que no té anticossos ni defenses per culpa de la malaltia que té, no ha agafat el coronavirus. S’ha cuidat molt. Cal pensar en l’autoresponsabilitat.

—Sempre heu defensat l’autoresponsabilitat.
—Hi ha gent que defensa que les normes han de ser clares i obligatòries. Al meu entendre és una fal·làcia. Moltes normes no es compleixen. De debò es pensen que tothom ha complert les quarantenes? Mentida! Les ha complertes una petita part de la gent. Hi ha molta gent que ha anat a treballar. Crec que hauríem de fer el que farem ara: no hi ha obligacions, però tothom ha de tenir cura de no contagiar els seus familiars més vulnerables. Cal posar-nos la màscara i rentar-nos les mans si anem a veure’ls. Ha de passar igual amb les residències i els hospitals. No pot ser que hi hagi una política de no visites. Ara, tampoc pot ser que un diumenge a la tarda, en una habitació, hi hagi vuit persones visitant un pacient. Cal fer servir el sentit comú, i no tantes normes. Al final, les normes no es compleixen.

—Hi ha la sensació que la pandèmia s’ha acabat. Què diríeu als qui diuen que és perquè als polítics ja no els convé?
—És mentida, la pandèmia no s’ha acabat. No sé si algun governant s’ho pensa, però tinc la sensació contrària. Hem tardat massa a posar fi a les restriccions. S’hauria pogut fer abans. El juliol del 2021 es van obrir la majoria d’espais dedicats al jovent que havien estat tancats tota la pandèmia, com el lleure nocturn o els festivals de música. Hi va haver una pujada de casos, com mai. Però en aquest cas, els contagis no van anar acompanyants del mateix nombre d’ingressos i morts. Hi va haver un canvi per primera vegada.

—Què va passar?
—Quan van obrir, el jovent hi va anar en massa. No estaven vacunats i es van infectar. Però va tenir molt poca repercussió de gravetat per la societat. En aquell moment ja ens hauríem hagut de plantejar si calia continuar amb les mateixes mesures. Havíem de protegir la gent vulnerable. Si els joves s’infectaven, tenia poc efecte.

Però aleshores va començar el curs i van tornar a pujar els casos.
—Correcte. I van tornar les restriccions. Algunes sense gaire sentit. Com, per exemple, que si els nens eren contactes estrets, no podien anar a l’escola, s’havien de quedar a casa. I no es va pensar que si els nens es quedaven a casa, algú els hauria de cuidar. En la majoria de casos, eren els avis, persones vulnerables. Per tant, trèiem els nens d’un lloc on, si estaven contagiats, no hi hauria gaires problemes, per portar-los a casa amb persones vulnerables. No crec que els canvis que s’han anunciat aquesta setmana siguin perquè estem cansats, que ho estem, sinó perquè allò que fèiem ja no servia. Una altra cosa és si arriba una nova variant molt greu, que pot passar, o si la vacuna deixa de fer efecte. Llavors s’haurien de canviar les mesures. Però, en principi, la vacuna ens protegirà durant anys, passa que no és una protecció del 100%. No crec que això sigui per una paranoia del govern ni una conspiració per a matar-nos…

—No ho deia en aquest sentit. Avui mirava dades i m’ha sorprès que hi havia menys morts l’octubre del 2021 que no pas actualment. I aleshores no es parlava d’eliminar les quarantenes o la màscara.
—Actualment, els morts per coronavirus a Catalunya són d’una seixantena per setmana, a l’hivern van arribar a ser 340. Però per mi la pregunta és: quants morts hi havia Catalunya el 2018?

—No ho sé, la veritat.
—De mitjana, hi ha mil morts la setmana. És a dir, que a l’hivern les xifres pujaven fins a 1.500 morts cada setmana. És una pena que hi hagi gent que es mori per coronavirus, però aquest excés de morts que tenim ara, de seixanta morts, ha de justificar un canvi radical de les nostres vides que acaba afectant moltíssima gent? I no parlo d’economia, sinó de salut. No hem pogut operar tothom que ho necessitava. Hi ha molts malalts que han tingut pitjors condicions de control i de seguiment de coses greus perquè els hospitals han estat molt ocupats amb el coronavirus. Si estem ocupats perquè les UCI són plenes de casos amb covid, d’acord. Però si és perquè ens dediquem a fer proves PCR a gent a qui després no li passarà res, no té sentit. Fins a l’estiu del 2021, la meitat de la gent gran que ingressava es moria. Ara la mortalitat d’aquests casos és baixíssima.

—De quants parlem?
—No és zero; però quasi. Es mou entre el 6% i el 7%. No té res a veure. Aquesta és la clau: malgrat que es continua morint gent per la covid-19, no som gaire lluny dels morts que hi havia cada hivern. Hi ha un estudi molt bo en l’àmbit europeu, el MOMA. En aquest estudi, si mireu la corba de mortalitat del 2020, és terrorífica. Va ser una catàstrofe com no l’havíem viscuda mai en els últims cent anys, si no es tenen en compte les guerres. Ara ja no és així. Malgrat que hi ha morts, les xifres són bones.

—Suposo que la guerra d’Ucraïna també té algun efecte en aquesta sensació que això s’ha acabat.
—Durant aquests anys, cap notícia no havia guanyat la batalla informativa al coronavirus. Ni el volcà. Ara la guerra d’Ucraïna, sí. El coronavirus ja no és allò que preocupa la població. Hi ha una altra preocupació.

—Dieu que actualment la malaltia de la covid-19 causava menys entrebancs que no les restriccions. Com ho calculeu?
—És la meva opinió, però no és fàcil de comptar. Hi deu haver epidemiòlegs que pensen diferent, i defensen que no és el moment per a deixar de comptar casos i eliminar les quarantenes. Per exemple, hi ha gent que està preocupada per com es comptaran. Diran que si no es compten, es perdrà el control de la pandèmia. Però hi ha maneres de fer-ho. Hi ha el model de sentinelles, que s’utilitza per gestionar el control de malalties infeccioses. A més, s’hauria de vigilar des de fora dels sentinelles. Els hospitals, si veiem un canvi de tendència, hem de vigilar què passa i notificar-ho.

—Per tant, amb els sentinelles n’hi ha prou?
—Per mirar bé les dades, necessitem una estratègia molt millor que la que teníem per a seguir la grip abans de la pandèmia. Aquella era extraordinàriament minsa. En dèiem programa de vigilància sentinelles i ens quedàvem tan amples. Però no n’hi ha prou d’analitzar les dades de tres centres d’atenció primària i dos hospitals. Ara necessitem gent que s’hi dediqui. En els llocs que s’analitzin, s’haurà de mirar si la gent que té tos, febre o mal de coll té la covid-19. També hauran d’analitzar les PCR per veure si arriba una nova variant. I tot això són diners.

—I això qui hauria de fer?
—És una obligació de salut pública. Ho ha de coordinar l’estat, però ho ha de fer cada comunitat autònoma. És una de les coses que més treballa el departament. Com fer bé aquest seguiment. No n’hi ha prou de mirar si els hospitals són plens o no, s’han de fer més coses. S’ha de fer un seguiment en un grup concret, perquè aquelles persones que analitzen dades puguin saber com anem. El dia que ens diguin que anem malament, haurem de tornar a fer coses heroiques. Ara l’estat d’alarma que es va fer el 2020 no té sentit. En aquell moment va ser necessari, no teníem res, però ja no hauria de tornar a passar. Ara, potser sí que els restaurants o l’oci nocturn hauran de tornar a tancar alguna altra vegada. Espero que no, però pot tornar a passar.

—Precisament, la setmana passada van anunciar que acomiadaven tots els rastrejadors. Aquesta gent podria ser l’encarregada de fer aquest control?
—Absolutament. Cada vegada que sento que ja no cal això i que acomiadem gent, em sorprèn. No entenc que diguin que no calen. Potser no tenen els diners, però calen segur.

—Ara el desafiament seria trobar un medicament per a donar als vulnerables quan s’hagin infectat i curar-los?
—Un tractament que curi un virus és una cosa excepcional. Hem tingut la curació a gran escala d’una única malaltia, que és l’hepatitis C. La resta, són mesures útils, però no són pal·liatives. Per exemple, amb la sida tenim uns antivirals que aturen el virus. Com que aquell virus no desapareix, haurem d’estar tota la vida tractant-lo, però a efectes pràctics ja en tenim prou. Reforcem la immunitat de la gent perquè ella mateixa ho controli. Per tant, si amb els casos greus aconseguim de rebaixar la quantitat de virus amb unes pastilles o una injecció, tindríem una altra cosa guanyada. Crec que ara els esforços se centraran en això. S’ha de buscar un tractament preventiu. Anem dient que ja no importa si ets contacte estret, però hi ha gent a qui sí que importa. Si t’han fet un trasplantament de ronyó, no és igual. Potser aquestes persones, després del contacte, podran fer un tractament preventiu per no agafar el virus. Tanmateix, tot això s’ha d’estudiar. Si aquestes pastilles les hem de donar a cent persones o a cent mil és diferent, perquè valen cinc-cents euros i ja veurem si ens ho podem permetre. Això està pendent.

—Per què els antivirals que el govern espanyol va comprar es fan servir als hospitals?
—Això de les compres és molt complex. Algunes compres que s’han fet no s’han usat. Per exemple, es van comprar anticossos clonals, i no s’han pogut fer servir. Pintaven molt bé, però resulta que amb l’òmicron no fan res. I, per tant, acabaran caducant i es llençaran. Per sort, un d’aquests monoclonals sí que és efectiu amb l’òmicron, i aquest ja el fem servir en casos puntuals. Els medicaments antivirals injectables els hem fet servir d’ençà que van sortir. Ara ha canviat que els donem en dosis més baixes, només tres dies, a gent vulnerable, encara que no estigui greu. D’aquesta manera sabem que baixen molt els pacients a qui es complica la malaltia. Així com de la resta tenim molta informació científica, de tots aquests nous medicaments tenim pocs estudis, i s’ha de provar. Hem d’acabar d’ajustar molt bé qui ho necessita. Aquesta és la feina que farem els mesos vinents. Encara que potser l’haurem de deixar per a passat l’estiu.

—Per què?
—Espero que no la puguem fer abans, perquè els mesos vinents, que farem molta vida a fora, baixaran els casos. Ara no podem fer com cada vegada i pensar que això ja està. Sempre torna. Tant de bo no, però el més normal és que torni. I si torna amb una variant similar o més benigna, fantàstic. Així i tot, també pot passar que la nova variant s’escapi de les vacunes o les PCR no la detectin. Fins ara no ha passat. La variant més diferent ha estat l’òmicron, que ha tingut una part dolenta, que s’ha transmès molt bé, i una de bona, que és que ha matat molt menys. Hem d’estar preparats per si en ve una de pitjor. No podem dir que això s’ha acabat, perquè la tornada a començar és un drama nacional. Entenc que ho faci la societat, vol girar full. Però els professionals no ho poden fer. Això tornarà. Ara, podem tenir bones notícies i que no torni fins l’hivern que ve.

—Hi ha un repunt d’infeccions a Europa. I a València, on la setmana passada va haver-hi les Falles, també n’hi ha hagut. Si es prenen aquestes mesures, pot ser que hi hagi un repunt de casos?
—Quan va començar el repunt, es va dir que era perquè afectava la nova variant de l’òmicron B.2. Però no, aquí hi ha hagut una petita pujada, i després una estabilització. Després d’unes Falles, és normal que hi hagi un petit repunt. També ho vam veure a Valls amb les Decennals, o per Carnestoltes a Sitges i Solsona. Hi va haver un repunt, però no va afectar la resta del país. Ha passat que ens hem estabilitzat. Si hi ha una xifra que em preocupa d’aquest estacament és l’edat de mitjana dels infectats. Fa un mes i mig, els infectats tenien trenta-cinc anys de mitjana. Ara ja passen dels quaranta. Això vol dir que comença a predominar la gent de més seixanta-cinc anys, i aquests sí que tenen més risc. Però si amb aquestes xifres no pugen les hospitalitzacions, vol dir que anem bé. S’haurà d’anar controlant.