Manel Cervantes: “No hem d’enganyar, els vacunats també ingressen”

Quina població arriba als hospitals infectada de covid-19? Aquests dies s’han donat xifres contradictòries. Hi ha qui diu que és majoritàriament gent vaccinada, mentre que uns altres parlen de tot el contrari. Què passa, realment? En parlem amb el director de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el doctor Manel Cervantes, que ens explica que, en xifres brutes, el 70% d’ingressos són de vaccinats. Però matisa la informació: “Els no vacunats estan molt més exposats, però en números absoluts, com que són menys, acaben representant menys ingressos. Per exemple, dels malalts greus que necessiten UCI o oxigen en concentració, més de la meitat són no vacunats. En canvi, de tota la població que ingressa, no arriben a la quarta part.”

El problema principal és amb la gent vulnerable, aquells que tenen una malaltia crònica debilitant o edat avançada. Amb el pas del temps, tal com passa amb la majoria de vaccins, han perdut certa protecció. Per això, Cervantes defensa la necessitat de prioritzar la tercera dosi per a aquesta gent: “S’han de vacunar de la tercera dosi, perquè ja veiem que no estan protegits al 100%.” I deixa clar: “Els vacunats continuen arribant a l’hospital, però això no vol dir que la vacuna no funcioni.”

—Els contagis creixen d’una manera preocupant a molts països europeus. En canvi, ací tot just comença haver-hi un repunt de casos. En quin punt són ara mateix els hospitals?
—Els hospitals de casa nostra encara estem prou bé, perquè hi ha hagut un augment de contagis, però és molt més lent que en uns altres començaments d’onada. Si fa pràcticament tres setmanes ens movíem en 2 ingressos o 4, ara parlem que tenim entre 6 ingressats i 10. Evidentment, en són més, però són molt pocs en comparació amb la primera onada, en què vam arribar a tenir més de 600 malalts, o d’aquest estiu, que teníem 200. Aquesta nova onada encara no s’ha notat als hospitals, si més no, al meu. I pel que veig, a les xifres generals de Catalunya, tampoc. Ara arribem als 400 ingressos, i fa unes setmanes en teníem 320. És molt poc, encara. Però els casos poblacionals pugen i aquí sí que parlem de números grans, perquè es multipliquen per 2 o per 3 els casos que es diagnostiquen, i això pot tenir conseqüències els dies vinents als hospitals.

—Es preveu que pujaran els ingressos les setmanes vinents? Us preocupa?
—Ens fa por, perquè unes altres vegades ha passat això i, al cap de vuit dies o deu, s’ha notat a l’hospital. Però també he de dir que ja fa setmanes que hi ha un augment de casos, i continuem sense notar-ho.

—I com s’explica, això?
—Hi ha diverses explicacions. Potser encara és aviat, i no podem estar contents del tot perquè augmentarà després. O realment la gravetat és molt més baixa gràcies a la vacunació. Aquesta darrera és la hipòtesi que tenim la majoria, i que esperem que es compleixi. Però no en tenim una garantia absoluta. A Alemanya també estaven molt contents de com havien passat aquest final d’estiu i ara estan preocupadíssims perquè tenen una incidència de prop de 400 casos per cada 100.000 habitants a catorze dies. Nosaltres ara estem per sobre de cent, i pujant, però encara estem molt avall.

—En les setmanes vinents sabrem si el percentatge de vaccinació que hi ha al nostre país, que és per sobre del d’Alemanya, és prou per a aturar els contagis?
—Aquesta és la incògnita. I la veritat és que això no ho sap ningú. La impressió que tenim quan veiem com es comporta la part més vulnerable de la societat, que són els avis de les residències, és que l’augment és molt pausat. No és gaire gran. I pensa que és la gent menys protegida, perquè amb el temps, com amb totes les vacunes, a la gent més gran li fa menys reacció. Per això crec que hi ha alguns indicis per a ser optimistes. Però si d’aquí al pont de la Puríssima els contagis continuen pujant, tindrem un Nadal de restriccions, una altra vegada.

—Ara mateix qui arriba als hospitals? La gent gran vaccinada també hi arriba?
—I tant, de fet arriba més gent vacunada. Les xifres brutes són que el 70% de gent que ingressa al Parc Taulí per covid-19 està vacunada. I algun dia aquesta xifra ha pujat al 77%. La gent vacunada emmalalteix. Però és clar, són la majoria de la població. Els pocs malalts que queden no vacunats tenen una incidència d’ingrés deu vegades més gran que no pas la resta. Els no vacunats estan molt més exposats, però en números absoluts, com que són menys, acaben essent menys ingressos. Per exemple, dels malalts greus que necessiten UCI o oxigen en concentració, més de la meitat són no vacunats. En canvi, de tota la població que ingressa, no arriben a la quarta part. Hem de dir que els vacunats també ingressen, no hem d’enganyar. Però amb menys gravetat, i amb una proporció que indica que la vacuna protegeix molt. Ara, no al 100%.

—Entre aquests vaccinats que ingressen, us preocupa la gent gran que perd la protecció del vaccí?
—Sí, i preocupa perquè en aquest cas no ens juguem la transmissió o el nombre de casos, sinó la vida. La gent que es mor, fonamentalment té més de setanta-cinc anys. I tan sols amb tres malalts d’aquesta edat ingressats a l’hospital, ja estem preocupats. Però la sorpresa ara mateix és que aquests pacients evolucionen bé. Vam començar a notar aquesta tendència a partir del 30 d’octubre. Han ingressat una vintena de pacients d’aquesta tipologia, i d’aquests, la meitat ja són a casa. Això no ens passava en onades anteriors, per això pensem que la vacuna ens protegeix. Això sí, no tant com voldríem. Ens agradaria que tothom qui es vacunés, no es pogués encomanar, però no va així.

—És gent que ja té la tercera dosí?
—No, encara no. De fet, amb tercera dosí, tan sols hem tingut dos pacients. Hi ha molt poca gent que la tingui. En aquesta franja d’edat, el 95% de la població té dues dosis posades. És espectacular. No és que falti vacunar a molta gent, és que mentre el virus circuli, la vacuna no protegeix al 100%.

—S’espera que amb la tercera dosi posada arribi menys gent d’aquesta franja d’edat a l’hospital?
—Aquesta és la hipòtesi oficial de treball, per això es posa la tercera dosi a la gent vulnerable per edat o unes altres malalties. Però ja veurem què passa. De moment, no ho sabem. Els israelians ho van començar a fer abans i diuen que els van anar molt bé. Però van començar a posar aquesta dosi de reforç quan ja tenien molta població que s’havia reinfectat i, per tant, tocava que els contagis baixessin. Aquestes onades, fem allò que fem, hi ha un moment que baixen. Què passa? Que no sempre sabem qui és el responsable d’aquesta baixada. Com que ara pugem, és un bon moment per a provar aquesta estratègia. Posar la tercera dosi i, si va bé, ho notarem, perquè no hi haurà aquests pics tan alts, com unes altres vegades.

—Per tant, a qui dubta sobre si posar-se la tercera dosi, li diríeu que no està clar que funcioni, però que millor provar-ho que no pas no fer res?
—Amb els vulnerables i la gent gran hi ha molta probabilitat que funcioni. I, en canvi, en la gent jove no tant. Però inconvenients tampoc no en tenim. Tan sols un: que cada vacuna que posem aquí, és una que no posem en uns altres llocs que ho necessiten. Si les autoritats es comprometen que per cada dosi que es posi la gent jove, en regalaran una a algun país africà, em semblaria una gran idea. No pot ser que comprem vacunes a les farmacèutiques i que no arribin on realment calen. Ara la gent més gran de setanta anys o que tenen malalties cròniques debilitants s’ha de vacunar de la tercera dosi.

—Pot ser que amb tota aquesta informació hi hagi qui es demani: la vaccinació funciona?
—Que diguem que continua arribant gent a l’hospital vacunada, no vol dir que la vacuna no funcioni. Redueix molt la probabilitat que et posis greument malalt. Una cosa són les infeccions que es compten i una altra la repercussió que tenen en la gent. La idea que ens posarem una vacuna com la del xarampió i que, un cop posada, no ho passa ningú, no s’aplica a la de la covid. Però és millor que la de la grip, que tan sols protegeix d’un 50%. Aquesta protegeix d’un 90% de la infecció greu, però no és el 100%. I a mesura que passa el temps, la gent gran que sempre reacciona menys a la vacuna, perd certa protecció. I per això es recomana la tercera dosi. Si funciona, ho veurem en un mes.

—Ara parlem de la gent gran, però a qui també es diu de vaccinar els menors de dotze anys
—No ho veig clar. És discutible. Els nens no tenen conseqüències greus amb aquesta malaltia, per tant, no la necessiten. Quan dic que els avis s’han d’afanyar encara que no n’estiguem del tot convençuts, és perquè, si agafen la covid-19, tenen un pronòstic dolent. En canvi, si l’agafen els nens, el tenen molt bo. No els vacunaríem per ells, sinó per trencar la transmissió comunitària, però com que això encara s’ha de demostrar, la meva opinió és que s’ha de pensar molt bé. Tot i que, si al final les autoritats arriben a la conclusió que amb aquests brots infantils d’ara a les escoles es dispara molt la transmissió comunitària, tindran raó els que defensen que s’ha de posar. Però és una opinió personal, avui dia no ho tinc clar. No sóc pediatre, però els nostres hospitals no han ingressat cap nen. I per a frenar la transmissió, em sembla millor de posar una nova dosi a la gent més gran, perquè és qui té més perill. La cosa més important és que es vacunin els qui encara no ho han fet. Però soc una mica pessimista, si les coses comencen a anar malament, molts països prendran mesures amb què no sempre estic d’acord. Ja passa, com ara confinar gent a casa si no està vacunada i posar la vacuna als menors de dotze anys corrents perquè així tindrem un percentatge d’immunitzats més alt. Em fa la sensació que decideixen això per fer veure que fan alguna cosa, que no es queden de braços plegats.

—Aquestes darreres setmanes hi devia haver molta gent que es pensava que la pandèmia ja s’acabava, i ara veuen que no i es posen nerviosos.
—El problema ha estat haver pensat que això s’acabava. Jo no ho he pensat en cap moment. Ja m’hauria agradat equivocar-me, però la prova de foc de les infeccions respiratòries és passar tot un hivern i veure què passa. L’estiu no significa res. Quan ha arribat l’hivern, ha passat allò que era esperable.

—Parlem de vaccinació per a frenar els contagis, però unes altres mesures que poden prendre les autoritats són les restriccions. Dèieu que no esteu d’acord amb això que fan a Àustria?
—En absolut, estic molt content de no viure a Àustria per molt motius, però un són aquestes mesures que han pres. No hi ha cap mena de demostració que funcionin. Poden semblar de sentit comú a algú que no hi entén, però epidemiològicament, no. Què vol dir això de tancar la gent no vacunada? Fins quan? Quants dies? Tres mesos, i si no et vindrem a vacunar obligatòriament? És una política equivocada que l’única cosa que farà és que la gent perdi la confiança en els seus gestors sanitaris.

—Quines recomanacions faríeu?
—Moltes, per exemple: si d’aquí a la Puríssima això no es frena, s’ha acabat, haurem de descartar de planificar sopars o festes de Nadal, però per precaució i responsabilitat individual. Per això no cal fer lleis. Ara per ara no crec que hàgim de tancar res. Hem de dir a la gent que és important que siguin conscients que la pandèmia no s’ha acabat. Fa tres o quatre setmanes semblava que tothom estava tranquil, com si ja s’hagués acabat tot. Fins i tot hi ha molta gent equivocada amb el passaport sanitari. L’única cosa que diu és que estàs ben vacunat i tens menys risc d’emmalaltir greument. No vol dir que no tinguis gens de risc. La gent s’ho agafa com si pogués fer allò que volgués, i no. Si tens mocs, tos o febre és igual que tinguis el passaport o no, queda’t a casa. Ha corregut aquest missatge: “Ja tinc el passaport, ho puc fer tot.” I no és així.

—Perquè, malgrat estar vaccinat, et pots infectar i contagiar.
—És clar, potser no et passa res greu, però pots infectar la mare o l’avi, i ells poden tenir conseqüències. S’ha de vigilar molt.

—Alguna cosa més?
—Res, són opinions. No tinc la responsabilitat de decidir-ho. Quan el PROCICAT o el conseller Argimon diguin alguna cosa, s’haurà de fer i complir. I ells mateixos tenen les eines per, si veuen que no han encertat, canviar-ho. No serveix de res criticar tot allò que es fa. Perquè és molt fàcil de dir-ho, però no tant de fer-ho. Però abans de prendre decisions, crec que les reflexions han de ser benvingudes.

—Per tant, la decisió ara seria de conscienciar a la gent?
—Sí, i esperar. Això que s’ha fet aquesta setmana: dir que de moment vacunem la gent més vulnerable i ens esperem em sembla la cosa més encertada.