La mandíbula de Banyoles és el fòssil de ‘Homo sapiens’ més antic d’Europa

La mandíbula trobada l’any 1887 a Banyoles (Pla de l’Estany) va pertànyer a un Homo sapiens, que hi va viure fa entre uns 45.000 i uns 65.000 anys, cosa que converteix la troballa en les restes òssies atribuïdes a un humà anatòmicament modern més antigues trobades a Europa.

Així ho determina un estudi, publicat a la revista científica especialitzada Journal of Human Evolution, en què han participat científics catalans i nord-americans entre els quals destaca el professor de la Universitat de Girona Julià Maroto. Tal com ha informat aquest matí el Museu de l’Evolució Humana d’Atapuerca en un comunicat, la datació del fòssil és molt significativa des d’un punt de vista arqueològic perquè, fins ara, es creia que durant el període històric que s’atribueix a les restes Europa estava ocupada exclusivament pels neandertals.

D’ací ve que la mandíbula de Banyoles fos assignada originalment a aquesta espècie, per bé que la morfologia no era la d’un neandertal típic. En aquest nou estudi, que empra imatges obtingudes mitjançant un TAC, s’han reconstruït per ordinador les parts que li manquen al fòssil, tot obtenint-ne un model virtual tridimensional que ha permès als investigadors de comparar-lo amb altres fòssils més ben conservats.

En declaracions a Europa Press, l’investigador i catedràtic en Paleontologia de la Universitat Complutense de Madrid Juan Luis Arsuaga es mostra categòric respecte l’espècie a la qual va pertànyer la mandíbula de Banyoles. “No és un neandertal. És en gairebé tota la seva morfologia un humà modern”, explica. Malgrat això, l’investigador puntualitza que en la mandíbula no s’aprecia l’existència d’un mentó, cosa que impedeix als científics de descartar que els avantpassats pròxims de l’espècimen fossin neandertals.

“El fòssil d’Homo sapiens considerat fins avui el més antic d’Europa era el de Pestera cu Oase 1, a Romania, però nosaltres afirmem que el de Banyoles és més antic“, afegeix Arsuaga.