Qui manarà en el gegant bancari?

Això va de pressa. Bankia i CaixaBank reuniran demà, dijous, els seus consells d’administració per aprovar la fusió de les dues entitats, un cop arribat a un acord entre les cúpules que comptaria, a més, amb el vist-i-plau dels seus principals accionistes. Recordem que l’estat espanyol, mitjançant el FROB, té un 62% del capital de Bankia i la Fundació la Caixa, mitjançant Criteria, té un 40% del capital de Caixabank.

En el moment d’escriure aquestes línies no se sap un dels punts més importants, que és la proporció de canvi d’accions en què es farà l’absorció de Bankia per Caixabank. Sí que és veritat que, d’ençà que se’n va fer pública la intenció, les cotitzacions d’ambdues entitats han pujat a borsa, si bé amb ritmes molt diferents. Mentre que Caixabank ha pujat al voltant del 10%, Bankia ha crescut un 40%. Evidentment, això capgira la relació entre les capitalitzacions de les entitats. Si el 3 de setembre era d’1 a 0,44 a favor de Caixabank, ara és d’1 a 0,54. És a dir, la revalorització de Bankia és molt superior a la de Caixabank.

Val a dir que el 4 de setembre, quan es va saber l’operació, hi va haver un enorme volum de compres d’accions a la borsa. Les de Caixabank van representar quatre vegades més les d’una sessió normal (mitjana dels últims tres mesos), i les de Bankia, set vegades més. De fet, hi havia més interès per les accions de Bankia perquè es descomptava que a l’hora del canvi hi hauria una prima del 15% o del 20% sobre la cotització mitjana dels últims tres mesos de la seva acció. Diuen que el govern espanyol volia un 30%. No sabem com haurà acabat. Sigui com sigui, el preu en què quedaria l’acció amb les primes afegides (al voltant d’1,20 euros) és molt inferior al que s’ha arribat a la borsa avui, al voltant d’1,40 euros. Aquest preu vol dir que hi perdran els que s’han passat? Vol dir alguna cosa que no sabem?

El cas és que amb les capitalitzacions d’avui, el pes de Bankia a la nova entitat seria del 26% (era del 22% el 3 de setembre) i el de Caixabank del 74% (era del 78%). Aplicant les proporcions dels principals accionistes d’ambdues entitats, vol dir que l’estat espanyol tindria vora el 16% en el nou banc i la Fundació la Caixa, una mica menys del 30%. Això obligarà Criteria, el principal accionista de l’entitat catalana, a elevar la seva participació en el banc abans de la fusió. De fet, sembla que ja té el vist-i-plau del Banc Central Europeu (BCE) perquè Criteria superi el 40% de CaixaBank amb l’objectiu de garantir que en el futur la seva participació en el nou grup no quedi per sota del 30% (avui 40% per 74%) a la nova entitat, cosa que, al seu torn, és el límit de propietat que reporta beneficis fiscals a l’operació.

La importància de qui formarà part del consell d’administració

Així les coses, s’apunta que el consell d’administració del grup resultant tindrà quinze membres, set dels quals seran dominicals, és a dir, representaran els interessos dels principals accionistes amb una proporció de cinc per a CaixaBank i dos per a Bankia. Els altres vuit seran dos consellers executius (Goirigolzarri i Gortázar), un de cada entitat, i sis seients més reservats per a consellers independents, segons que informa l’agència Efe.

Sembla que les negociacions dels últims dies també han servit per a reforçar la idea inicial que el domicili social del nou grup sigui a València, encara que mantingui seus operatives a Barcelona i Madrid, i la marca CaixaBank s’imposarà, com ha passat amb les darreres compres fetes per l’entitat.

Caldrà veure la composició d’aquest consell. Fixeu-vos que seran quinze membres, dels quals cinc seran de Caixabank més el seu conseller delegat, en total, sis, i Bankia en tindrà tres, els dos més el president, que serà ‘mig’ executiu, segons sembla. Evidentment, els de Bankia els nomenarà l’estat espanyol i dels quinze, queden sis a tres a favor de Caixabank. I vet ací la clau. Qui seran els sis independents? Seran independents de debò? Hi haurà algun cavall de Troia, o més d’un? Fixeu-vos també que els tres de Bankia més aquests sis són majoria. De fet, només amb quatre dels independents ja ho serien. Ai, ai, ai, no vull ser mal pensat, però… Si aquests quatre són més de la corda de Madrid, qui manarà finalment a l’entitat? La resposta és ben fàcil. Es repeteix el cas d’Argentaria amb el BBV que vaig explicar fa uns dies?

Què passarà amb la gent?

I falta la segona part. Què passarà amb la gent? Quants en sobraran? Els sindicats ja han començat a fer comptes i càbales sobre les previsibles sortides de personal que significarà la fusió de CaixaBank i Bankia. Segons el diari Cinco Días, tot i que encara no hi ha xifres oficials de l’ajust en plantilles i oficines que causarà aquesta operació, la retallada de personal serà de 7.000 a 8.000 treballadors, i el tancament d’oficines s’elevarà a unes 1.500. Tot i que és veritat que sobre la taula de les negociacions entre les dues entitats s’ha parlat de la xifra inicial de 5.000 baixes, és molta gent…

I quantes baixes seran finalment prejubilacions? Mal moment, quan al ministeri sembla que han dit prou. Segons fonts sindicals, citades pel diari, de la plantilla de les dues entitats nascuda abans de 1966 (més de cinquanta-quatre anys), inclòs enguany, uns 1.600 treballadors corresponen a la xarxa d’oficines de la comunitat de Madrid, el nombre més elevat a l’estat espanyol amb aquestes edats a Bankia i CaixaBank. A Madrid la segueix Catalunya, amb 975 treballadors, i el País Valencià i Andalusia, totes dues amb uns 500 treballadors, respectivament, amb més de 54 anys.

Bé, això hi ha avui i ara, amb les accions de Bankia pujant més del 2% i les de Caixabank baixant un 0,4%. Unes pugen i unes altres baixen la vigília de la reunió dels consells per a dir que sí. És veritat que la fusió de totes dues entitats haurà de ser aprovada en darrera instància per les juntes d’accionistes de les entitats, però el ‘sí, pare’ de l’operació per part dels consells d’administració de totes dues entitats de demà ja és la fita decisiva.