Manacor reconeix els seus narradors imprescindibles i obre les portes al futur amb Aina Fullana

Hi va haver espai per a la nostàlgia, sí, però també per a encarar amb molt d’optimisme el futur. La Vila del Llibre de Manacor, per la qual passaren el cap de setmana més d’onze mil persones, va servir per a retre homenatge a tres escriptors cabdals d’aquesta població de Mallorca i, a la vegada, per a albirar el futur. Municipi amb poetes de primer ordre i narradors extraordinaris, la Vila del Llibre va homenatjar Maria Antònia Oliver, Miquel Àngel Riera i Gabriel Galmés amb tres espectacles que varen acostar els autors a molts lletraferits.

Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946 – Sencelles, 2022) ha estat sens dubte la narradora més important nascuda al municipi. Va aconseguir un èxit sense parió amb les novel·les negres protagonitzades per Lònia Guiu, la primera detectiva femenina i feminista del país, que va néixer al volum Negra i consentida, del col·lectiu Ofèlia Dracs, el 1983 i que després va protagonitzar tres aventures individuals. Però l’obra d’Oliver va molt més enllà del gènere negre i hi ha una profunda revisió de la Mallorca contemporània sense defugir el substrat que per a ella va significar el món de les Rondalles Mallorquines. En aquesta ocasió, l’autora va donar nom a un dels espais on es feia una part dels actes de la Vila del Llibre. A més, amb la tècnica de teatre Verbatim, Maria Antònia Salas va recrear la darrera entrevista en vida amb l’autora.

Miquel Àngel Riera (1930-1996) va ser un dels escriptors més potents de la literatura catalana del darrer terç del segle XX. Va combinar sàviament la poesia i la narrativa. Fa poc, Adia Edicions en va recuperar la poesia completa, Edicions del 1984 en va publicar Illa Flaubert i Males Herbes, La rara anatomia dels centaures. Riera va ser un personatge ben controvertit, amb una obra molt sòlida i molt culta, i d’un catalanisme a prova de foc. Tant és així que tot i ser un dels manacorins amb més projecció internacional, l’Ajuntament de Manacor es va negar històricament a posar un carrer amb el seu nom a cap de les vies de la ciutat. Riera va assolir un èxit important a França gràcies a les traduccions tardanes de les seves obres, i fins i tot va ser proposat com a candidat al premi Nobel de literatura per part del Centre Català del Pen Club a final dels anys vuitanta.

Riera va rebre un homenatge especial, centrat sobretot en la seva poesia i posant-la en relació amb la de Damià Huguet. Tots dos escriptors varen morir amb un sol dia de diferència el juliol de 1996. Més de vuitanta persones varen veure al celler de la Institució Pública Antoni Maria Alcover l’espectacle “Fam de paraula i terra”, a càrrec de Roger Pistola, Salvador Miralles i Mar Grimalt, en què relacionaren els texts de l’un i de l’altre per teixir-los temàticament i poder interpretar tant poemes com relats. Riera i Huguet tenien en comú que eren molt futbolers, que xerraven molt de la terra, les pedres i el paisatge de garriga tan típic del sud i llevant de Mallorca.

Gabriel Galmés, el més desconegut

Sense cap mena de dubte, l’homenatge més esperat era el que es va retre a Gabriel Galmés amb l’espectacle de cloenda del festival que ha obert més de vint-i-cinc locals emblemàtics del centre de la ciutat. Just abans que l’actriu Bàrbara Nicolau començàs el seu peculiar recorregut pels texts de Galmés, a la plaça es podia fer un tast de vi i ostres. A l’escenari, Nicolau va estar acompanyada del combo de vent S’Escat, amb Miquel Àngel Rigo al saxo tenor, Tomeu Garcias i Miquel Gayà als trombons i Pep Garau a la trompeta, en l’espectacle “Vent i ostres amb Gabriel Galmés”.

I qui era Gabriel Galmés i per què valia la pena dedicar-li l’acte de cloenda de la Vila del Llibre de Manacor? Gabriel Galmés va néixer a Manacor el 1962 i ara hauria fet seixanta anys, però va morir el 2001, en el moment en què començava a destacar. Galmés s’havia llicenciat en filologia anglesa i havia exercit com a professor a instituts i a la Universitat de les Illes Balears. Era un articulista molt irònic i els seus treballs en premsa es varen poder llegir a la revista 7Setmanari, al Diario de Mallorca i també a l’Avui. El 1985 va debutar amb Scala averni, unes narracions que ben aviat va reeditar Jaume Vallcorba a Quaderns Crema amb el títol Parfait amour. El 1992 va arribar el torn de la novel·la La vida perdurable, que seguia l’èxit d’El rei de la casa, publicada quatre anys abans. Però, sobretot, l’esclat va arribar el 1996, quan va publicar El rei de la selva, una novel·la de tema universal però que amagava al seu interior tota una novel·la en clau que va aixecar una considerable polseguera a Manacor i, per extensió, a tot Mallorca.

Nicolau va recitar, principalment, fragments de l’escriptor aplegats en els seus articles, una selecció de texts “molt divertits, eloqüents i que es caracteritzen per la ironia punyent i amable per fer un retrat de la societat manacorina”, com va explicar l’actriu. Els texts de Galmés varen posar el punt final amb una ironia màxima que féu les delícies de tot el progressisme manacorí (un exemple, Galmés es va inventar que “Manacor va ser fundat per Feodosio perquè és un municipi lleig”), uns textos que tenen més de vint anys però que són molt originals i molt actuals. Galmés tenia un lema: “La literatura és per passar-s’ho bé, passar-s’ho bé i passar-s’ho bé”, i va ser una manera fantàstica de reivindicar un autor que encara avui és una de les bèsties negres de la dreta manacorina. Algú, fins i tot, va dir que era una llàstima que Galmés no hagués coincidit en el temps amb Rafa Nadal, perquè hauria estat meravellós el que hauria pogut arribar a escriure sobre el tenista.

Promesa feta realitat

I si els homenatges han servit per a acostar-nos tres narradors imprescindibles de la literatura catalana nascuts a Manacor, la felicitat ha estat màxima a la capital del llevant aquests dies en constatar que hi havia relleu. De fa un grapat de mesos, la ciutat ha descobert un nou talent local en la figura de la joveníssima escriptora Aina Fullana (1997), que a vint-i-quatre anys ha guanyat el premi Alfons el Magnànim de Novel·la amb Els dies bons (Bromera).

Fullana va compartir taula rodona amb dues altres promeses de la literatura catalana contemporània: Pilar Codony, guanyadora del darrer premi Documenta amb Distòcia (l’Altra), i Anna Gas, guanyadora el 2020 del premi Mercè Rodoreda pel recull de relats El pèndol (Proa). Fullana ha bastit una obra valenta, on destaca el joc amb l’oralitat que fa servir el seu personatge principal i el retrat de finals dels setanta i els vuitanta des d’un territori poc tractat fins ara. Va ser profeta a la seva terra i tot fa pensar que Manacor continua teixint el fil per oferir grans narradors de passat, de present i de futur a la nostra literatura.