17.01.2019 - 09:45
L’era del sharenting ha arribat per quedar-se. Són molts els pares que comparteixen a les seves xarxes socials la primera ecografia, la fotografia del seu fill acabat de néixer, celebrant la comunió o practicant els seus hobbies. Així sorgeix una tendència anomenada sharenting, que segons el diccionari britànic Collins es defineix com “la pràctica dels pares d’utilitzar les xarxes socials per comunicar abundant i detallada informació sobre els seus fills”.
Trobem fotografies que es comparteixen públicament sense el consentiment del menor i que no se sap quines conseqüències tindran en aquell mateix instant o en el futur. Tant és així, que hi ha fills que ja s’estan reivindicant.
És el cas d’un nen de 16 anys que va denunciar a la seva mare per publicar reiteradament imatges d’ell a les xarxes socials, on es revelaven detalls de la seva vida privada: “Condemnen a una mare per publicar fotografies del seu fill a Facebook” (ABC). El menor va recórrer al Tribunal italià en sentir-se incòmode amb el context social que aquelles imatges estaven generant.
Les mares, més actives que mai
Facebook, Instagram i Twitter s’han convertit en el millor aparador per uns pares orgullosos dels seus fills que volen mostrar al món la vida dels seus fills. Aquesta pràctica ha augmentat en els últims anys per part de les mares, ja que cada cop són més les que obren un perfil a les xarxes socials només per explicar aspectes dels seus fills.
Un exemple és el de Fátima Cantó té quasi 200 mil seguidors a Instagram i 137 mil subscriptors a Youtube, aquesta mare s’ha fet famosa per exposar la vida dels seus dos bessons, els quals anomena “pollitos”. A més a més de mostrar cada instant dels seus fills, rep regals per part de les marques infantils de roba. És ètic rebre regals o inclus diners a costa dels menors?
Segons una altra mare, l’Alicia, mare de dues nenes, creu que rotundament no. En el seu cas va crear un perfil destinat a penjar imatges i videos de les seves filles, mai mostrant el rostre d’elles, “per donar consell a totes aquelles famílies que tinguin nens petits i tinguin interès per la moda infantil o per les conductes que puguin tenir les nenes”, ens ha explicat. L’Alicia a part de ser mare, és professora, per això també utilitza les xarxes socials per “ajudar als pares primerencs”.
Un estudi de Nominet on han participat 2.000 pares i mares, sustenta que al Regne Unit cada família publica 300 imatges cada any. Milers de desconeguts poden veure el contingut que un pare i una mare penja a les seves xarxes socials. La periodista Nancy Jo Sales en el seu llibre American Girls: Social media and the secret life of teenagers, mostra com els menors han perdut la seva privacitat abans de poder gestionar ells mateixos la seva pròpia xarxa social.
Per altra banda, l’enquesta de “The Age of Consent” de l’agència de seguretat McAfee, exposen que el 58% dels pares no s’han parat a pensar si els seus fills volen ser publicats en els perfils, i un 19% pensa que és una decisió dels adults.
Visió jurídica
En relació amb aquesta qüestió, el Reglament General de Protecció de Dades determina com s’han de tractar les dades personals dels menors fins els 16 anys. A més a més, aquesta llei estipula que aquestes dades necessiten el consentiment dels pares o tutors legals.
A Espanya, la Llei Orgànica 1/1996 de 15 de gener és l’encarregada de formalitzar la protecció jurídica del menor, la qual recull que una sobreexposició del menor pot considerar-se una falta a la seva obligació de protecció.
Per aquest àmbit hem intentat posar-nos en contacte amb Manuel Ransán, integrant del Centre de Seguretat a Internet (Internet Segura for Kids) de INCIBE, però no hem trobat resposta per part de l’expert en ciberseguretat. No obstant això, entrevistes que ha concedit a diaris com El Periódico declara que “el principal risc per als menors a internet ara mateix és el ciberassetjament”, ja que han augmentat els casos on “la distància física restringeix l’empatia entre víctima i assetjador”.
Segons l’enquesta que hem realitzat, una part de la població catalana és conscient dels riscos que suposa publicar imatges de menors (51%). No obstant això, autoritzen a entitats públiques a utilitzar les dades dels seus fills.
Nova iniciativa d’Orange
El debat sobre el sharenting també ha fet impacte en grans empreses de telecomunicacions com Orange. El febrer de 2018, la filial espanyola de l’operadora va publicar l’anterior vídeo per conscienciar els pares sobre aquesta pràctica.
Però els fills no són els únics perjudicats. En les xarxes socials com Instagram o Facebook sembla que totes les vides siguin perfectes, encara que en realitat són els usuaris els que seleccionen els moments idonis per tal de mostrar als altres. Elizabeth Martin, mare des de fa tres mesos, ens ha confessat que la maternitat és molt diferent de la percepció que ella tenia en conseqüència del que es mostra en xarxes socials. “Em sentia molt culpable perquè l’estrès, la falta de son i el mal per la lactància superaven la felicitat constant que altres mares aparentaven a les seves publicacions”, explica Martin.
Fins i tot, les administracions locals, un pilar base de l’educació social, s’han fet ressò d’aquesta problemàtica. Un exemple el trobem en el municipi de Huelva d’Almonte, on des de la Policia local s’ha creat un organisme encarregat principalment de l’assetjament escolar.
Membres d’aquest organisme policial han creat l’anomenat Equip PROMESAS, els quals no han volgut identificar-se, ens comenten que el sharenting també és un element clau per entendre com els menors gestionen després les seves xarxes socials, influenciats pel que han après dels seus progenitors.
Clara Barragán, treballadora social i col·laboradora del projecte, assegura que és indispensable potenciar les xerrades que ja es donen tant a pares com a fills. “Més que parlar de lleis, caldria treballar en la conscienciació d’aquests familiars sobre les conseqüències a curt i llarg termini de penjar la teva vida i la dels teus fills en RRSS”, afirma Barragán.
Però, posen límits les lleis per al que un pare pot publicar sobre els seus fills? També l’any 2015 el Tribunal Suprem es va pronunciar, sentenciant que els dos progenitors d’un menor de catorze anys poden publicar fotos del seu fill en comú si hi ha un acord mutu. No obstant això, poques lleis qüestionen la pàtria potestat dels tutors del menor.
En països veïns com França, arran de l’escàndol italià, es va aprovar una normativa el mes de maig de 2016 per la qual es podria condemnar a multes de fins a 45.000 euros o fins a un any de presó a aquells pares que publiquin imatges o detalls íntims dels seus fills sense el seu permís.
Des del despatx especialista en Drets de Família amb seu a Madrid, ABA Advocades, adverteixen d’aquest problema. Tania Pose, part de l’equip des de 2012, ens recorda que en l’article 18 de la Constitució Espanyola es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge, tant en adults com en menors.
En el cas d’aquests últims, tots dos progenitors decidiran per consens quines imatges o dades publicar fins a complir l’edat establerta per llei. Pose aclareix que hi ha algunes excepcions que permeten que un d’ells prengui la decisió de forma unilateral. Per exemple, el Codi Penal en el seu article 156 contempla aquesta opció davant situacions excepcionals, encara que no especifica quines circumstàncies són considerades “d’urgent necessitat”.
No obstant això, i més enllà de les possibles trifulgues entre els que es disputin la tutela del menor, a Espanya no hi ha mecanismes legals que posin límits a l’ús que fa un tutor legal sobre la imatge del nen. Davant aquest panorama encara incert, psicòlogues infantils com Silvia Álaba ens recorden que “la vida privada del nen és del nen, no dels pares”.
