Mama Dousha, el cantant que hi ha darrere “Rikiti”, la cançó viral del moment

Bruno de Fabriziis, conegut artísticament per Mama Dousha, té un ritme de vida frenètic. En poc temps, “Rikiti“, el seu gran èxit musical, ha estat la cançó més cercada durant tres setmanes consecutives a la plataforma Shazam i el tema en català més reproduït a les ràdios durant el mes d’octubre, segons l’informe mensual de l’APECAT. Ara molts mitjans de comunicació volem entrevistar-lo per entendre aquest fenomen artístic. Entre entrevista i entrevista, Bruno de Fabriziis continua la seva feina com a mestre de música i cultura audiovisual en una escola de Barcelona. Als vespres, encara té temps de passar per l’estudi amb Scotty DK (Abel Fusté), el seu amic i productor de confiança que l’ha acompanyat des dels inicis en la música. Plegats, preparen el concert del 15 de desembre a Razzmatazz, on presentaran en directe Segur que m’equivoco, l’EP de quatre cançons que van publicar el 9 de novembre. A més de “Rikiti”, també hi ha “L’amor no està de moda”, una col·laboració amb Joan Garriga, “Malamanera” i “Videotrucada”.

De res a tot

Bruno de Fabriziis, barceloní amb arrels italianes i argentines, ha fet música de sempre. Tot i que no li ve pas de família –”No, a casa no hi ha músics”, diu– De Fabriziis va interessar-s’hi ben aviat. “De molt petit ja tenia clar que volia ser músic. Durant molt temps vaig ser autodidacte. Tocava, tocava, tocava… i mirava vídeos per saber com fer-ho. Més tard vaig anar a l’Aula de Música Moderna i Jazz del Liceu.” Els estudis musicals els ha ampliats amb formació de so, mescla i producció, un coneixement molt útil, però que, alhora, considera una arma de doble tall que pot jugar en contra. “Saber de música i producció està molt bé, perquè vas pel món tranquil podent opinar amb cert criteri. Però, alhora, la teoria musical et frena de fer coses. L’Scotty, per exemple, que no sap teoria musical, em proposa coses que jo, seguint la teoria, no faria. Ell es guia cent per cent per l’oïda i fa coses brutals.”

Scotty DK i Mama Dousha fa temps que es coneixen i que fan música junts. “És la meva mitja taronja musical”, confessa. Concretament, fa tretze anys que es coneixen i, d’aleshores ençà, no han deixat de crear i cercar un so que els identifiqui. Amb “Rere teu”, cançó que precedeix “Rikiti”, van aconseguir-ho. “Vam dir, ep, hem d’anar cap aquí, aquest so ens representa.” Fins llavors, havien anat provant diferents fórmules. De fet, el 2020 van llançar el disc Dos peces de fruita, i el 2022 van publicar uns quants senzills, com ara “Lofu tu”, “B0níssima” i “Billy Joe”. El mateix any, també van col·laborar amb The Tyets en el remix de “Britney”, una cançó que ja acumula gairebé vuit-centes mil reproduccions a Spotify. Ben mirat, haver trobat un so amb què se senten còmodes i poden mostrar la seva essència musical, ha estat, segons De Fabriziis, allò que ha fet tan popular “Rikiti”. Així i tot, és conscient que una bona cançó no assegura l’èxit. En aquest cas, a més, el fet que gent del gremi com Suu, Stay Homas o Pau Lobo la compartissin a les xarxes socials va facilitar que la cançó s’enfilés. Gent que no coneixia de res, diu. “Entenc que a priori es pot pensar malament de la indústria, perquè és un món molt interessat, però jo a ells no els coneixia de res i, des del principi, van relacionar-se amb mi de manera genuïna.”

Tot i que, per a molts, l’èxit del “Rikiti” ha estat abrupte, De Fabriziis considera que ha estat a l’inrevés, un creixement orgànic i autèntic. Potser perquè, de moment, els milers de reproduccions a les plataformes musicals encara no s’han traduït en una retribució econòmica. “És cert que, arran del ‘Rikiti’, hi ha més interès perquè vagi a cantar a llocs. Però econòmicament, la veritat és que res.” I afegeix: “Ara, un èxit així t’obre les portes a dedicar-t’hi. És la porta d’entrada.”

Més enllà de “Rikiti”

“M’encanta.” Tot i que Mama Dousha reconeix que gaudeix molt d’aquest moment de popularitat que li ha donat la cançó i vol aprofitar-lo, també té por de quedar com “el noi del ‘Rikiti'”. “Ara ja ho he començat a superar una mica, però sí que vaig tenir un moment de crisi per si a la gent no li agradava la resta de cançons que feia”, explica. Diu que és molt fàcil de caure en la repetició de la fórmula del “Rikiti”, perquè ha funcionat. “‘Rikiti’ va néixer d’un lloc molt humil, molt natural i amb una mica de risc. Voler-ho repetir seria un error.” Ha tingut por, pressió i inseguretat, però ara ja està una mica més tranquil. Sap que ha estat una oportunitat per a demostrar què és capaç de fer. És per això que les cançons de Segur que m’equivoco sonen totes diferent, si bé totes són travessades pel tema de l’amor. A “Mala manera”, per exemple, molts li atribueixen una certa influència del “Demasiadas mujeres”, de C Tangana, però ell diu que la cançó del madrileny no li va servir de referent en cap moment.

Preguntat pel títol de l’EP, De Fabriziis explica que volia transmetre el sentiment d’inseguretat que sovint l’atrapa. “Hi ha moments del dia en què estic molt insegur. Aquests dies de promoció m’ha passat molt: en certs moments de la conversa em sento molt petit, molt insegur i amb la síndrome de l’impostor, però de cop i volta m’entra una seguretat extrema.” Aquesta dualitat es farà visible amb l’altre EP que publicarà al febrer, en què mostrarà la seva part més apoderada. De moment, treballa per al concert que oferirà el 15 de desembre a la sala 3 de Razzmatazz, a Barcelona. Un concert en què no faltaran els quatre temes de Segur que m’equivoco, ni tampoc alguns de Dos peces de fruita, el seu primer disc. “Hi ha cançons velles que encara vull defensar-les, que vull que triomfin. I la manera de defensar-les és exposar-les”, conclou.