“Un maltractador pot exercir de pare?”: la violència vicària, una forma invisibilitzada de masclisme

La violència vicària és una de les formes de violència masclista més desconegudes i invisibilitzades. D’ençà del 2013, quan es van començar a registrar els assassinats dels fills com una manera que tenen els homes d’exercir violència vers les mares, hi ha hagut tretze crims als Països Catalans (sense incloure-hi la Catalunya Nord). En el cas d’Andorra, el 2023 el Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere va atendre quanta-cinc casos relacionats amb la violència vicària.

La mort d’un pare i els seus dos fills a Barcelona, ahir, es podria afegir a aquest recompte, perquè la hipòtesi principal és que sigui un cas de violència vicària. I precisament avui ha començat el judici contra un home per haver mort el seu fill d’onze anys a Sueca (Ribera Baixa) el 3 d’abril de 2022. És acusat de voler ferir la mare –que era la seva ex-parella–, que prèviament havia maltractat físicament i psicològicament.

Ambdós casos tenen un punt en comú: l’ús dels fills per fer mal a la mare. Per això es diu que la violència vicària és una de les formes de violència masclista més agressives: “Com que ja no poden exercir violència contra la dona, utilitzen els fills perquè és amb qui tenen el vincle”, subratlla Sònia Ricondo, advocada especialitzada en violències sexuals. És quan la dona s’allibera i aconsegueix de separar-se de l’home, que sovint apareix la violència contra els fills, perquè és l’única manera que té l’agressor de continuar estant per sobre la dona, aclareix Marta Mariñas, psicòloga especialitzada en violència de gènere.

Què és violència vicària i què no ho és?

Malgrat que l’assassinat és el cas més extrem de violència vicària, s’hi engloben més accions: manipular els fills perquè tinguin una mala imatge de la mare, insultar-los, o retornar-los amb retard segons el règim de visites, entre més exemples. En tot cas, Mariñas emfasitza la importància de saber identificar aquestes altres formes de violència, per petites que siguin, per a evitar una escalada que pugui derivar en casos més greus.

Ricondo destaca que, en els casos de violència vicària, gairebé sempre hi ha hagut violència prèvia contra la mare. “Un assassinat normalment no és un bolet, sinó que ve d’una relació d’absoluta desigualtat i en què segurament s’han produït moltes altres manifestacions de violència masclista”, afegeix Mariñas.

Ricondo recorda que la violència vicària s’emmarca dins un sistema patriarcal, i que precisament per això no es pot posar al mateix sac que les disputes entre parelles que prenen els fills com a dard: “Una cosa és la violència vicària i una altra la conflictivitat de parella.”

Canviar el sistema judicial, una assignatura pendent

La violència vicària no és tipificada en el sistema judicial, explica Ricondo, i això fa que moltes conductes de maltractament no es puguin denunciar. Per això hi ha pares que aconsegueixen de posar els fills en contra de la mare. Tanmateix, quan el progenitor és condemnat per maltractament cap a la dona, es poden aturar els règims de visites als fills. També quan el procés d’investigació és obert. Però moltes vegades s’acaba cedint per una mena de xantatge emocional en què s’accepta que el pare té el dret de veure els fills malgrat que sigui un maltractador.

En relació amb això, Mariñas considera necessari que tipifiquin també com a delicte les amenaces masclistes, per poder minimitzar les situacions de risc: “En molts casos de violència vicària, l’agressor havia manifestat que faria mal a l’ex-parella per mitjà dels nens.”

Per tot plegat, Ricondo demana que ens demanem si un maltractador ha de poder exercir de pare. L’advocada creu que un agressor no podrà transmetre mai uns valors positius als seus fills; per això el sorprèn que, judicialment, se separi el fet de ser mal marit del fet de ser mal pare. “Un home que exerceix violència cap a la mare dels seus fills exerceix violència, òbviament, cap als seus fills”, afegeix Mariñas.

Ricondo creu que el problema rau en el fet de tenir un sistema judicial en què sempre es posen els adults al centre, tot i prendre decisions sobre els infants que els poden afectar molt. Per això pensa que canviar el sistema judicial és una assignatura pendent. En aquesta línia, cal destacar que el govern de la Generalitat de Catalunya el 30 de novembre de 2021 va aprovar un decret llei per a protegir la vida i la seguretat dels infants víctimes de la violència vicària. Ara, Mariñas considera imprescindible de complementar els canvis institucionals i judicials amb més sensibilització en l’educació.

Els telèfons gratuïts i confidencials contra la violència masclista són: 900 900 120 (Institut Català de la Dona), 900 50 55 50 (Oficina de Denúncies i Assistència a les Víctimes de Violència de València), 971 17 89 89 (Institut Balear de la Dona), 3919 (Catalunya Nord), 110/118 (Andorra), i el 016.